Dilluns 6 de febrer, a la frontera entre Turquia i Síria, es van produir dos potents terratrèmols, de magnitud 7,8 i 7,5, respectivament, seguits de 648 rèpliques com a mínim. Aquest terratrèmol ha afectat una àrea d’uns 400 km al voltant de l’epicentre a les províncies d’Ekinozu i Kahramanmaras. El balanç de persones mortes no deixa de pujar i a hores d’ara supera ja les 33.000 persones, segons l’últim balanç publicat. La dimensió de la tragèdia s’evidencia a mesura que avancen les tasques de desenrunament dels milers d’edificis esfondrats i l’ajut humanitari està arribant molt lentament a les ciutats arrasades. Els equips de rescat estan desbordats, els hospitals i els centres sanitaris s’han col·lapsat i la zona afectada té greus problemes de comunicació i falta de recursos.
La situació a Turquia és complicada, però a Síria el context és pitjor. El terratrèmol ha sacsejat un territori encara en disputa on hi ha milions de persones en situació de desplaçaments forçats amb grans necessitats humanitàries. L’OMS alerta que fins a 23 milions de persones poden quedar en situació de risc.
L’ACM i l’FMC expressem el nostre condol als familiars dels ciutadans i ciutadanes que han perdut la vida en aquest terratrèmol i mostrem el nostre suport i solidaritat cap a totes les persones afectades. Ho fem extensiu també als conciutadans i conciutadanes procedents d’aquests països i que viuen en els nostres pobles i ciutats.
Les entitats municipalistes som partícips i col·laboradores del Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència per coordinar la resposta catalana davant del terratrèmol a Turquia, Síria i el Kurdistan, així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. En aquest sentit, ens comprometem a continuar informant sobre les diferents actuacions de col·laboració que s’aprovin en aquests espais.
En la primera trobada del Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergències es va explicar que el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea no preveu fer una crida específica a curt termini, com es va fer en el cas d’Ucraïna. S’està valorant en aquests moments si a través de les convocatòries de projectes i programes d’enguany es pot obrir alguna línia de finançament específica que s’adreçaria a la postemergència i al desenvolupament. D’altra banda, es va remarcar que la regió del Kurdistan és prioritària per a la cooperació catalana i es faran tots els esforços per donar resposta a la població kurda afectada per aquesta crisi. Finalment, es va assenyalar que no es contempla l’habilitació d’espais per emmagatzemar materials. En aquest sentit, es va insistir en el fet que les donacions monetàries a ONG i altres actors humanitaris permeten un ús molt més efectiu dels recursos.
El Departament va participar en la reunió d’urgència convocada per l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament (AECID) amb els representants de les comunitats autònomes i els principals els actors humanitaris per coordinar l’acció humanitària.
En relació amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, aquest ha fet una crida als ajuntaments i a les institucions supramunicipals a sumar-se a la campanya d’emergència pel procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada pels terratrèmols al Kurdistan, Síria i Turquia. En aquesta campanya s’han activat dos comptes bancaris per poder fer arribar donacions tant públiques com privades.
Davant de la greu situació, l’ACM i l’FMC animem als municipis de Catalunya a activar la seva reconeguda solidaritat i emprendre les següents accions:
1. Traslladar institucionalment a través dels Plens Municipals tota la solidaritat i afecte a la població turca, kurda i siriana, així com a totes les persones que s’hagin vist afectades pel terratrèmol, i fer-la extensiva als residents al nostre país d’ambdues nacionalitats.
2. Realitzar un minut de silenci en memòria de les víctimes del terratrèmol en l’inici de la celebració del pròxim ple municipal.
3. Adherir-se a la campanya d’emergència del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament o a altres iniciades per organismes i organitzacions de reconegut prestigi internacional, i aprovar la destinació de recursos d’ajut humanitari i d’emergència.
4. Informar d’aquestes accions a la ciutadania i fomentar també la col·laboració econòmica entre els ciutadans i ciutadanes, explicant quins són els canals més adequats per fer-ho. Recordar que és preferible col·laborar de forma econòmica per les greus dificultats per fer arribar materials en aquests moments a les zones afectades.