L'ACM compareix al Parlament per reclamar que es garanteixi el finançament local en la nova Llei de Memòria Democràtica de Catalunya

16 de maig de 2025

El vicepresident primer de l’ACM, Jaume Oliveras, ha comparegut aquest divendres davant la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica del Parlament de Catalunya per exposar el posicionament de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) sobre el Projecte de llei de memòria democràtica. Oliveras ha expressat el suport general de l’ACM a la iniciativa legislativa, però també ha posat sobre la taula les inquietuds del món local, especialment pel que fa al finançament i la governança de les mesures previstes.

Oliveras ha començat recordant que la memòria democràtica forma part del patrimoni col·lectiu de Catalunya, tal com reconeix l’Estatut d’Autonomia, i que les institucions tenen el deure de preservar-la i difondre-la. En aquest sentit, ha valorat positivament la intenció del projecte de llei d’unificar i reforçar les normatives existents, com ara la Llei del Memorial Democràtic (2007) o la de fosses (2009).

Tanmateix, el vicepresident ha advertit que la nova llei trasllada nombroses obligacions als ens locals (des del planejament urbanístic fins a la retirada de simbologia franquista) sense garantir-ne el finançament. “No pot haver-hi cap nova obligació sense que hi hagi el finançament adequat”, ha afirmat, tot recordant el dèficit estructural que arrosseguen els municipis amb motles competències impròpies o sense finançament. En aquest sentit, ha demanat que el text legal incorpori explícitament el compromís del Govern de dotar econòmicament els ens locals per tal que puguin complir amb els nous mandats. Al mateix temps, ha reivindicat el paper dels municipis en la memòria democràtica: “Des del món local hi ha hagut sempre un compromís ferm per preservar i posar en valor la nostra memòria democràtica. Som els que coneixem més de prop les ferides que encara romanen als pobles i ciutats”, ha destacat.

Pel que fa a la governança dels òrgans de memòria democràtica, Oliveras ha reclamat una major presència del món local més enllà del Consell de Participació. Tot i que inicialment les propostes de l’ACM van ser rebutjades, finalment es va aconseguir la incorporació de representants municipals a la Junta de Govern, un canvi que ha celebrat com un avenç significatiu.

El vicepresident també ha repassat altres esmenes presentades per l’ACM durant el tràmit d’informació pública el 2022, moltes de les quals van ser acceptades parcialment o totalment. Entre aquestes, destaquen les modificacions a articles sobre urbanisme, simbologia franquista, sancions i resolució de conflictes competencials amb la Generalitat. Oliveras ha agraït que bona part d’aquestes al·legacions s’hagin incorporat al text final, però ha insistit que cal incloure en una disposició addicional el compromís del Govern amb el finançament i l’acompanyament als municipis.

Des de l’ACM es considera que la llei serà una eina essencial per a la preservació de la memòria col·lectiva, però el seu èxit dependrà de la col·laboració i corresponsabilitat institucional entre el Govern i els ens locals.