L’ACM reclama una llei de seguretat climàtica aplicable, coherent i amb recursos, amb el món local com a actor clau

2 de febrer de 2026

L’ACM ha defensat aquest dilluns 2 de febrer la necessitat que la Proposició de llei de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica reconegui el paper central dels ens locals i garanteixi un marc normatiu clar, aplicable i dotat de recursos suficients. Així ho ha expressat Enric de Bargas, tècnic de l’àrea de continguts de l’ACM, durant la seva compareixença aquesta tarda davant la comissió parlamentària corresponent, en el marc del debat de la iniciativa legislativa. De Bargas ha traslladat una aportació “constructiva i útil” des de la mirada del món local, que és qui gestiona diàriament els efectes reals de l’emergència climàtica sobre el territori i la ciutadania.

Durant la intervenció, l’ACM ha mostrat el seu acord amb el diagnòstic i la urgència d’actuar davant el canvi climàtic, tot remarcant que “el debat no és si cal actuar, sinó com ho fem i amb quin marc institucional”. En aquest sentit, ha insistit que els municipis no poden ser mers executors de polítiques climàtiques, sinó agents actius en la seva definició i desplegament, atesa la seva proximitat amb la ciutadania i el coneixement del territori.

Transició ecològica justa i segura

Un dels eixos centrals de la compareixença ha estat la defensa d’una transició ecològica justa i segura, que no traslladi els costos sempre als mateixos col·lectius o territoris i que garanteixi l’accés a serveis essencials com l’energia, l’aigua, la mobilitat i la feina. L’ACM ha advertit que no n’hi ha prou amb fixar objectius d’emissions si les polítiques no són socialment acceptables i territorialment equilibrades.

Coherència normativa i risc de duplicitats

L’ACM ha alertat del risc de duplicitats normatives i d’inseguretat jurídica, especialment en relació amb la Llei catalana de canvi climàtic vigent. Des del municipalisme, s’ha defensat la necessitat de reforçar i desplegar els instruments ja existents abans de crear nous marcs paral·lels, dotant-los dels recursos i la capacitat executiva necessaris.

Governança i excés d’òrgans

En l’àmbit de la governança, l’ACM ha qüestionat la creació de nous òrgans tècnics i de decisió, advertint del risc d’hipertrofia administrativa. “La transversalitat no s’aconsegueix amb més estructures, sinó amb millor coordinació i amb una participació real del món local”, ha defensat el representant de l’ACM.

Mobilitat, implantació territorial i realitat ferroviària

La mobilitat ha estat un altre dels punts destacats de la compareixença. Tot i compartir l’objectiu de reduir emissions, l’ACM ha assenyalat les dificultats d’implantació de determinades mesures si no es tenen en compte les desigualtats territorials i les mancances estructurals de la xarxa ferroviària, especialment de Rodalies i Mitja Distància. En aquest context, s’ha reivindicat el desplegament de solucions com els trens-tram i una aposta complementària per una xarxa d’autobusos interurbans eficient, de servei públic i amb baixes emissions, especialment en àmbits rurals o amb poca cobertura ferroviària.

En matèria de boscos, biodiversitat i territori, l’ACM ha posat en valor la gestió forestal activa com a eina clau per incrementar la resiliència davant grans incendis, sequeres i altres riscos naturals, tot combinant preservació ambiental, activitat econòmica i fixació de població al món rural.

L’Associació també ha valorat positivament el reforç dels pressupostos de carboni, però ha advertit que, perquè siguin efectius, han de ser territorialitzables, realistes i acompanyats de suport tècnic i financer, especialment per als ajuntaments petits i mitjans.

Finalment, l’ACM ha assenyalat diversos àmbits insuficientment tractats a la proposició de llei, com la gestió integral de l’aigua, la prevenció dels riscos d’inundabilitat, la protecció del litoral, la pèrdua de biodiversitat o el paper de la infraestructura verda com a eina estructural de seguretat climàtica. En tots aquests camps, s’ha reclamat una aposta clara per solucions basades en la natura, una governança coordinada i recursos adequats per al món local.

Per cloure la compareixença, s’ha reiterat que els municipis volen ser part activa de la solució davant l’emergència climàtica, però ha subratllat que això només serà possible amb lleis clares, coherents, aplicables i aprovades amb el màxim consens polític.