Escrit d’al·legacions i aportacions que presenta l’Associació Catalana de Municipis i Comarques en el tràmit d’informació pública i audiència de l’Avantprojecte de Llei dels municipis rurals.

A) DE CARÀCTER GENERAL

Primera. Sobre el procediment d’elaboració de la Llei.

Hem participat durant un any i mig, juntament amb altres entitats municipalistes, en el grup de treball per a l’elaboració de la proposta d’aquest avantprojecte de Llei.

És important que totes les Lleis que afectin als municipis tinguin la corresponsabilitat dels propis municipis des de l’inici de la seva elaboració. En aquest cas, aquesta premissa encara té mes sentit ja que la proposta afecta íntegrament als municipis rurals.

La primera proposta de text va ser a partir d’un encàrrec extern a un equip vinculat a la U.B., sobre el que vàrem començar a treballar.

Posteriorment es va fer a partir d’una proposta del Govern i, en els darrers mesos, a partir de les aportacions d’alguns dels Departaments de la Generalitat. Aquestes darreres propostes no han pogut ser debatudes en el grup de treball, van ser només informades per part del Govern i es van donar per finalitzades les reunions de treball ja que el Govern va manifestar la seva voluntat d’iniciar ja el procediment d’aprovació.

La conclusió és que ens sentim copartícips d’una part de la proposta que ara es sotmet a audiència i a informació pública.

Segona.- Sobre el període d’audiència i informació pública.

La conseqüència de l’exposat en el primer apartat és que bona part de la proposta no ha pogut ser analitzada a fons per les entitats municipalistes i els seus òrgans de Govern ni hem tingut cap espai on compartir les aportacions amb el Govern ja que es va donar per finalitzat el grup de treball.

El període d’audiència i informació pública ha coincidit amb les festes de Nadal i s’ha fet de manera conjunta i només per quinze dies.

Aquests terminis tan breus en aquest tram final de la Llei no ajuden a fer un debat a fons a nivell territorial, amb els municipis que s’inclouran en l’àmbit d’aplicació de la Llei.

A l’ensems i com es veurà en el present document, la Llei només ha inclòs parcialment les propostes sectorials dels departaments de la Generalitat i moltes d’elles son genèriques. La remissió en tota la Llei i en les disposicions transitòries a grups de treball posteriors o a plans i normes que s’hauran d’impulsar, fan que la proposta s’hagi de completar en aquest període d’informació i audiència i en l’àmbit parlamentari.

És per això que des de l’ACM considerem que seria recomanable un nu període d’informació pública i audiència amb la incorporació de les ampliacions i modificacions que pertoqui.

Tercera.- La Llei de Governs i Finances Locals.

Des de l’inici de la creació del grup de treball, des de l’ACM vàrem traslladar al Govern que consideràvem que calia treballar en primer terme el contingut de la Llei que afecti a tots els municipis del país, la llei de Governs i Finances Locals, i partir de les disposicions generals, treballar l’especialització i singularització dels municipis rurals. Aquesta petició no va ser atesa i tampoc la de poder treballar els textos en paral·lel. Coneixem que s’ha fet un encàrrec extern, també a la U.B., però en desconeixem el contingut.

Seguim considerant que és essencial la tramitació de la Llei de Governs i Finances Locals per posar al dia el marc jurídic dels municipis de Catalunya i concretar el finançament que correspon a les funcions que desenvolupen i que el més lògic hagués estat treballar els textos conjuntament, més encara si considerem que alguna de les propostes d’aquest avantprojecte haurien de ser aplicables també a la resta de municipis, tot i no tenir la consideració de rurals.

B) QUANT A L’ARTICULAT

Quarta. El concepte de municipi rural (articles 1 a 4)

Tot i conèixer la dificultat de posar un llindar i uns indicadors objectius per a concretar el concepte de rural en un país tan divers com el nostre, creiem que cal completar la definició que s’inclou a la proposta.

La voluntat de la Llei era donar un marc jurídic favorable als municipis del nostre país que tenen greus dèficits estructurals i que tot i tenir una baixa densitat de població, administren molt territori i no poden prestar els serveis als seus veïns en les mateixes condicions que ho fan els municipis urbans. El despoblament, l’envelliment de la població i la dificultat d’accés als serveis bàsics son factors que s’han de ponderar.

La definició de municipi rural va ser debatuda en el grup de treball i, tot i que no era la definició de cap de les entitats municipalistes, som conscients de la seva dificultat i vàrem compartir l’actual proposta, que cal completar.

Amb la proposta de la disposició transitòria primera, creiem que ja es pot encabir aquells municipis rurals de menys de dos mil habitants que no compleixen la resta de paràmetres (tot i que caldria concretar més, com es dirà més endavant).

Proposem a més que es consideri la possibilitat d’incloure com a municipis rurals aquells en que pràcticament tota la comarca tindrà la consideració de rural i algun municipi (normalment la capital comarcal o algun altre) no compleix la condició del número d’habitants. Es tracta igualment de municipis rurals i creiem que s’hauria de trobar una definició perquè els hi fos aplicable també el contingut de la present llei.

Cinquena. Duplicitat de competències o funcions (article 9)

Aquest article té la pretensió d’evitar la duplicitat de competències i funcions però entenem que el redactat pot induir a l’error. Proposem canviar la segona part del redactat ja que més que duplicitat, acaba regulant la prohibició als municipis rurals de prestar competències que no li son pròpies. Els municipis en general i els rurals en particular, acaben complementant competències o funcions que no presten les altres administracions o no les presten de manera adequada a les necessitats de la ciutadania. Tant en aquest cas com en els anomenats servei impropis, el que cal és preveure un finançament específic en cas que es prestin o que s’avaluïn adequadament per ser requerits a les administracions que en tenen la obligació.

Sisena. La coordinació (article 14).

El redactat d’aquest article obvia el més transcendent de l’article que es cita com a referent, el 146 de la TRMRLC i l’amplia més enllà dels supòsits que aquest preveu.

L’enunciat s’hauria de circumscriure al que disposen les lletres a, b i c del citat article:

a) Si l’activitat o el servei transcendeixen l’àmbit dels interessos propis dels ens locals. b) Si l’activitat o el servei local incideixen o condicionen de manera rellevant els interessos de la Generalitat. c) Si l’activitat o el servei local són concurrents o complementaris respecte als de la Generalitat.

I, en tot cas, reproduir la condició que imposa el mateix article 146.3:

146.3 Les funcions de coordinació de l’Administració de la Generalitat no poden afectar en cap cas l’autonomia dels ens locals.

D’altra banda s’hauria d’introduir el principi de corresponsabilitat en el redactat de l’article.

Finalment, quant al punt 4 respecte a que sigui la Generalitat qui pugui determinar la constitució de mancomunitats o altres fórmules associatives a través dels plans sectorials, creiem que és sobrer. En tot cas, si s’ha de mantenir a l’articulat, cal que es reprodueixi expressament la limitació que fixa en l’article 148.1 del TRLMC:

148.1 Les lleis reguladores dels diferents sectors de l’acció pública poden atribuir al Govern de la Generalitat la facultat de coordinar l’activitat de l’Administració local per mitjà de plans sectorials de coordinació si les tècniques de cooperació voluntària no permeten assegurar la coherència en l’actuació de les diferents administracions públiques o si aquestes són inadequades segons les característiques de la tasca pública de què es tracta.

Setena. Convenis de cogestió (article 18)

La cobertura jurídica de qualificar el conveni de cogestió si una de les parts del Conveni és un municipi rural, genera dubtes, especialment en excepcionar només per aquest tipus de municipis l’aplicació de la LCSP.

Vuitena. Mecanisme de garantia rural (articles 21 a 23)

Estem totalment d’acord amb la inclusió del mecanisme rural de garantia.

La nostra entitat va presentar al·legacions per incloure el mecanisme de garantia rural en el tràmit d’informació pública del Projecte de llei d’elaboració de disposicions normatives que ara ja està en el tràmit parlamentari. Inicialment no va ser admesa aquesta al·legació i l’hem tornat a reiterar en l’àmbit parlamentari recentment.

Creiem que el present avantprojecte de Llei hauria d’incloure el mandat específic per ser inclòs en l’esmentada Llei, o per modificar-la en cas que finalment no s’hi inclogui.

Novena. Informe del Consell Català de municipis rurals (article 22)

Com és conegut, el Consell no té estructura tècnica associada per fer aquesta funció, caldria afegir “…amb el suport tècnic de les entitats municipalistes que han proposat els membres del Consell Català de municipis rurals…”, o un redactat similar.

Desena. Autonomia i suficiència financera dels municipis rurals

En primer terme, proposem ampliar el títol a les comarques rurals.

És prou conegut el dèficit de finançament dels Consells Comarcals. Les funcions que actualment presten de suport als municipis rurals i sobretot als d’especial atenció, juntament amb les que poden acabar prestant amb l’aprovació d’aquest avantprojecte, justifiquen aquesta inclusió.

Onzena. Fons de cooperació local complementari per a municipis i comarques rurals (article 27)

El fons complementari d’un 15% i un 20% sobre l’actual Fons de cooperació local és una bona mesura amb l’estructura actual de finançament local. El problema rau en que aquest finançament ha quedat absolutament desfasat. Des de l’ACM hem reivindicat que la Generalitat pugui recaptar i gestionar tots els impostos estatals i que es faci un plantejament de canvi estructural respecte el finançament local que doti d’una vegada per totes de la suficiència de recursos que ara no es dona. Per tant, coincidirem en qualsevol mesura que vagi en aquesta direcció i demanem que mentre no es resolgui definitivament, es reforci aquest fons complementari amb el percentatge més elevat possible.

A banda, proposem també un fons complementari pels Consells Comarcals de les comarques rurals per a fer front a les competències delegades, als serveis de cooperació i en general al suport envers dels municipis rurals, d’acord amb el que es planteja en l’aportació trenta-quatrena.

Dotzena. Fons d’inversió per a municipis i comarques rurals (article 28)

En primer terme, l’únic que preveu l’article és una línia específica per als municipis rurals, però no la quantia ni la freqüència. En aquest sentit, caldria fer una proposta d’incentivació positiva destinada tant als municipis rurals com als d’especial atenció, a diferència de la resta de municipis, que habitualment tenen més capacitat per accedir a les subvencions i ajuts de totes les administracions per a inversions. Alhora, caldria concretar una fórmula que assegurés de manera pluriennal aquestes inversions, que assegurés que les convocatòries del Govern cobreixen un llindar mínim cada any.

Finalment, en la línia de l’anterior punt, cal incorporar la mateixa previsió pels Consells Comarcals de les comarques rurals i suggerim que es financi el 80 % de l’actuació.

Tretzena. Subvencions sol·licitades per municipis i comarques rurals (article 30).

Ampliar als Consells Comarcals rurals les previsions d’aquest article.

Catorzena. Delegació de funcions o encomanes de gestió (article 32)

El títol d’aquest article es refereix dues figures jurídiques distintes i en els dos punts es barregen aquests conceptes.

En qualsevol cas, caldria aclarir quins tràmits son els que es permetrà delegar o fer l’encomana de gestió o si en realitat es vol referir a treballs de contingut dels propis expedients i no a la seva tramitació.

Quinzè. Serveis de suport i tramitació del planejament (article 33)

Els Consells Comarcals no tenen cap obligació legal per a la prestació d’aquest servei que preveu l’apartat segon de l’article.

En tot cas, si la Generalitat vol consolidar i reforçar les funcions públiques en matèria d’ordenació de territori per part de l’administració comarcal -i sempre a sol·licitud de l’ens local- caldrà preveure un finançament específic, més enllà de les propostes que hem aportat en els apartats anteriors.

Setzena. Optimització, reutilització i rehabilitació d’habitatges i edificis (article 37).

El punt primer incorpora una obligació per als municipis rurals sense cap concreció ni cap finançament. No sembla que sigui en aquest Estatut on hi hagi d’haver aquesta previsió.

Quant al punt segon, el verb hauria de ser s’ampliaran o s’ampliaran i consolidaran les mesures per afavorir l’habitatge en el sòl no urbanitzable de les explotacions rústiques de municipis rurals.

Dissetena. Habitatges d’emergència (article 38)

Caldria afegir que aquest supòsit de canvi d’ús ho serà sempre i quan així ho prevegi el municipi en el seu planejament.

Divuitena. Seguretat pública (articles 41 a 43)

Cal concretar el termini per disposar del Pla d’actuació per a municipis rurals (en una nova disposició transitòria).

Cal també incorporar als representants de les entitats municipalistes en l’elaboració del Pla que, en qualsevol cas, haurà d’objectivar la presència d’una ràtio mínima d’agents del CME als municipis rurals

Finalment cal incorporar en aquest capítol una referència a les Emergències, a part de la protecció civil.

Dinovena.- Finançament de les escoles en municipis rurals (article 45)

No es concreta com s’aplica aquesta variable ni l’import.

Aquest fons complementari hauria de cobrir la totalitat de les despeses que genera l’escola que no son competència municipal. D’altra manera, estem conduint al tancament de les escoles rurals en aquells Ajuntaments que tenen un pla de sanejament o en aquells on des d’intervenció s’informa que no és una despesa que es pugui donar cobertura amb el pressupost municipal.

Vintena. Emprenedoria, treball autònom, ocupació i economia social (article 48)

Caldria afegir les empreses en el concepte, a part de l’emprenedoria, el treball autònom i l’ocupació.
Vint-i-unena. Transició ecològica del sector agroalimentari (article 51).

El concepte de llicència directa no té cobertura en el nostre ordenament si es refereix a activitats. I si es refereix a normativa específica vinculada a la transició ecològica, caldria concretar-ho.

En tot cas, si el que es vol amb aquest article és regular amb el règim de comunicació algunes infraestructures i activitats menors en el sector agroalimentari que ara estan sotmeses al règim de llicència, o ajuntar tràmits en un de sol, caldria aclarir-ho i concretar quines son aquestes infraestructures i activitats.

Vint-i-dosena. Simplificació normativa i administrativa (article 52)

Caldria afegir que en la taula de treball hi haurà representants dels municipis rurals designats per les entitats municipalistes.

Vint-i-tresena. Mesures en relació a l’IRPF (articles 57 a 62) i Vint-i-setena. Mesures en relació a l‘Impost de Transmissions Patrimonials (article 63 a 65)

Les condicions i els llindars econòmics per poder-se aplicar les deduccions, els tipus aplicable i les bonificacions en aquests articles que regulen el trasllat de residència habitual, per l’adquisició d’habitatge habitual, per la rehabilitació d’habitatge habitual i pel lloguer de l’habitatge habitual no poden ser les mateixes que s’aplicarien en un entorn urbà o destinades només a determinades edats i/o poder adquisitiu.

Demanem que es revisin aquestes condicions i llindars amb la voluntat e facilitar al màxim l’accés a habitatges en els municipis rurals i també l’arrelament de les persones que ja hi viuen. Les possibles qüestions a esmenar son:

Vint-i-vuitena. Garantia de l’autonomia local (article 67)

Caldria remetre a la via reglamentària per regular el procediment que s’apunta en aquest article o concretar-lo més en la Llei. En tot cas, cal tenir present que el Consell Català de Municipis Rurals no té estructura i seran les entitats municipalistes que han proposat el nomenament dels representants
al Consell qui haurà de fer la proposta perquè s’activi aquest mecanisme a través del Consell.
Quant als representants als organismes de la Generalitat, cal aclarir si s’incorporaran nous representants als que ja estan previstos legalment en les diferents normes o si caldrà redefinir els procediments de nomenament que ja existeixen i amb els actuals representants. Hi ha molts organismes en que tan sols hi ha un representant del mon local o un representant de cadascuna de les entitats municipalistes i, per tant, cal deixar si en aquests casos es farà una norma transversal per incrementar el número de representants.

En qualsevol cas, caldria afegir que la proposta seguirà essent per compte de les entitats municipalistes i que el terme “garantirà” es refereix només a l’adequada representació dels municipis rurals.

Vint-i-novena. La conciliació prèvia (article 69)

També en aquest cas, caldria fer una referència al desplegament reglamentari.

Trentena. Municipis rurals exclosos (Disposició transitòria primera)

També en aquest cas cal una referència al desplegament reglamentari.

Trenta-unena. Deducció per trasllat de la residència habitual (Disposició transitòria segona)

Proposem que en comptes de referir-se a un any en concret, es faci en relació a exercicis fiscals a partir de l’aprovació de la Llei.

Demanem que la deducció es pugui aplicar durant mes d’un exercici.

Trenta-dosena. Vigència temporal dels beneficis fiscals (Disposició transitòria tercera)

D’igual manera, no s’hauria de parlar d’un any concret sinó del número d’exercicis fiscals en que es podrà aplicar en relació a la data d’aprovació de la Llei.

C) LA RESTA DE DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DE CREACIÓ DE GRUPS DE TREBALL

Trenta-tresena. Disposicions transitòries.

Com s’ha dit a l’inici del present escrit d’al·legacions, a part de les falta de concreció i les propostes a futur que s’han detallat en l’àmbit de l’articulat, a les disposicions transitòries, es contemplen la creació de grups de treball o es difereix a l’aprovació de plans posteriors a l’aprovació de la Llei en matèries
que considerem com a fonamentals que es concretin en la pròpia llei i no es difereixen a futur.

La majoria corresponen a àmbits sectorials que, com s’ha dit a l’inici, els propis departaments no van fer proposta durant l’any i mig de treball conjunt entre el Govern i les entitats municipalistes. Per tant, no s’ha pogut fer el debat, pel que detallem els àmbits que creiem que s’haurien de fer propostes ja en la llei i no esperar als grups o plans posteriors i ens reservem la possibilitat de fer propostes en concret abans del tràmit de la comissió de Govern Local o ja en el tràmit d’audiència en la tramitació parlamentària.

Disposició transitòria quarta: creació d’una comissió de treball per estudiar mesures d’adaptació de la normativa urbanística a la realitat dels municipis rurals.

Cal concretar en la Llei aquestes mesures. En els dos darrers pressupostos i via Llei d’acompanyament s’han introduït canvis que van en aquesta línia, no s’entén que no s’hagi fet cap aportació des del Govern, essent aquest un àmbit amb propostes concretes llargament reivindicades.

Disposició transitòria cinquena: creació d’una comissió de treball per al transport públic

Cal concretar mesures i/o objectius ja en la Llei.

Disposició transitòria sisena: creació d’una comissió de treball per la connectivitat dels municipis rurals.

Cal concretar mesures i/o objectius ja en la Llei.

Disposició transitòria setena: en el termini d’un any la Generalitat aprovarà un pla d’infraestructures dels municipis rurals per a garantir l’accés als serveis bàsics.

Cal indicar que el Pla es redactarà de manera corresponsable amb els responsables dels municipis rurals.

Disposició transitòria vuitena. En el termini d’un any des de l’aprovació de la Llei, la Generalitat redactarà un avantprojecte de Llei per a poder actuar en els immobles o sols privats sense ús per garantir la funció socials de la propietat.

Som mes partidaris i veiem mes viable jurídicament que des del Govern de la Generalitat s’articulin mesures perquè els propietaris d’aquests sols i aquests habitatges, tinguin incentius per a posar-los al mercat o bé s’inverteixi en la seva compra.

Disposició transitòria novena. En el termini d’un any, la Generalitat proposarà la regulació de les places turístiques i les segones residències d’acord amb les necessitats d’habitatge permanent en els municipis rurals.

Qualsevol regulació haurà de respectar l’autonomia local. En aquest sentit, és cada municipi qui ha de poder decidir en el planejament tan la limitació o no de les places turístiques com si s’aplica alguna limitació o nova mesura respecte a les segones residències.

Disposició transitòria desena. Mecanisme Rural de garantia. En el termini de tres mesos, la Generalitat crearà un grup d’estudi per elaborar un informe de l’impacte legislatiu sectorial en el món rural.

Cal que abans de crear el grup de treball, sigui el propi Govern qui aporti al grup d’estudi una avaluació o diagnosi de l’impacte legislatiu en el món rural.

A part de les consideracions que s’han fet a l’articulat, respecte el projecte de Llei d’elaboració de normes que està en tràmit parlamentari, cal que el grup d’estudi incorpori representants de les entitats municipalistes.

D) NOVES PROPOSTES

Trenta-quatrena. El finançament de les comarques rurals

La proposta d’avantprojecte inclou determinacions sobre la necessària cooperació dels Consells Comarcals amb els municipis rurals i també la possibilitat de la delegació de competències o la cogestió. Com a administració supramunicipal mes propera, li pertoca aquesta funció que s’ha anar desenvolupant de manera asimètrica per tota el país.

Però per exercir aquestes competències cal un finançament que ara no es te. Com és sabut, a diferència de les diputacions, el finançament dels Consells Comarcals no està inclòs en el finançament estatal i depenen exclusivament de les competències delegades per la Generalitat o els propis municipis i de l’aportació incondicionada del fons de cooperació local a nivell comarcal, de la pròpia Generalitat.

El febrer de 2023 l’ACM va impulsar una Moció aprovada per la majoria de Consells Comarcals demanant una solució estructural per al finançament dels Consells Comarcals. En la mateixa moció es demanava la creació d’un Fons complementari al Fons de cooperació local per dotar de suficiència financera als ens comarcals i garantir la continuïtat dels serveis que presta.

En no tramitar-se la Llei de Governs i finances locals, és una necessitat que el present avantprojecte prevegi una solució per les comarques rurals i demanem que s’incorpori un fons complementari incondicionat que es quantifiqui amb el màxim percentatge possible respecte del Fons actual.

Trenta-cinquena. Contractació pública

Tal com vàrem informar al grup de treball d’aquest avantprojecte, l’ACM participa en els grups de treball de la futura llei de contractes del sector públic de Catalunya (o llei de compra pública) i en aquest marc hem fet propostes que entenem serien aplicables especialment als municipis rurals.

Hem fet aportacions respecte la contractació menor, sobre la contractació recurrent o els encadenaments, la definició i concreció del fraccionament o respecte l’informe jurídic. També sobre el procediment simplificat abreujat, la mesa de contractació, el responsable del contracte, els contractes pont, l’aplicació del procediment negociat, la cessió de crèdit i l’aplicació als ens locals de la condició suspensiva en les tramitacions anticipades.

En tot cas, trobem a faltar les aportacions des del propi Govern al text i per això demanem que sigui el propi Govern qui les faci, en el sentit que hem apuntat l’inici d’aquest escrit.

Entenem que no s’hagi inclòs la regulació proposada que feia referència a la Llei navarresa, pels dubtes de legalitat que generava, però caldria incloure aquelles determinacions que el grup de treball esmentat, que lidera el Govern, entengui que poden ser incloses en el present avantprojecte de Llei.

Trenta-sisena. Concertació territorial d’ocupació

S’està duent a terme configurant els mecanismes per la concertació territorial de les polítiques d’ocupació. El SOC acaba de constituir els consells de direcció territorials a les vuit vegueries i en els propers mesos s’iniciarà el procés de reconeixement de les estratègies territorials que seran les que gestionin les polítiques d’ocupació arreu del territori. El desplegament de les estratègies territorials permetrà disposar de polítiques actives d’ocupació pluriennals i hauria d’incloure una previsió específica per la incorporació dels municipis rurals i programes específics per a ells.

Trenta-setena. Serveis Socials

En els municipis de menys de 20.000 habitants són les comarques les que supleixen la titularitat de les competències dels serveis socials bàsics (professionals i servei d’ajuda a domicili) en aquells municipis que no estiguin en condicions d’assumir-ho directament. En el darrer contracte programa (signat entre la Generalitat i les Àrees Bàsiques o conveni interadministratiu), els serveis considerats com a bàsics de les comarques rurals ja han passat tots a tenir un finançament diferenciat del 75% 80% (la resta és el 66%). Proposem incorporar una variable que disposi que en totes les comarques rurals en que tots els municipis menys la capital tinguin menys de 2000 habitants, aquest percentatge de cofinançament sigui del 90%. Alhora, en el marc d’aquest contracte programa, es va introduir l’anomenat indicador social sintètic i l’índex de dispersió, que posa en valor indicadors per a facilitar l’accés als serveis socials a la ciutadania que els té mes llunyans. Cal també introduir-lo en l’avantprojecte de Llei com a garantia d’incentiu positiu, en relació a allò que es disposa a l’article 56 del text de l‘avantprojecte.

Trenta-vuitena. Sanitat i Salut pública

Tampoc en aquest àmbit hi ha cap determinació, a part de la garantia d’accés als serveis bàsics sanitaris de l’article 56

En salut pública, caldria assegurar que el finançament de les analítiques d’aigua de boca en cap cas han de ser finançades pels ens locals.

Trenta-novena. Aigua

La sequera ha posat en evidència la vulnerabilitat dels municipis rurals per a garantir l’aigua de boca als veïns dels municipis rurals. Cal plantejar un pla d’inversions específic per als municipis rurals, més enllà de les convocatòries que ara s’estan fent de subvencions, que asseguri el subministrament en alta, bé per captacions pròpies o per connexions a una xarxa pública.. Alhora i vinculat amb aquesta inversió, cal avançar al període 2023-2027 les inversions en depuració d’aigua per als municipis rurals , que es van diferir al període 2027-2033 i garantir la regeneració de l’aigua tractada