18 de juny de 2024

El Pla Especial de Sequera (PES) i els plans d'emergència municipals

A efectes de gestió de l’aigua,  Catalunya es divideix en dues demarcacions: les conques internes (és a dir, aquells rius que neixen en territori català i desemboquen a la Mediterrània) i que configuren el denominat Districte de Conca Fluvial de Catalunya (DCFC) i les conques compartides o intercomunitàries (rius que travessen diferents Comunitats Autònomes com és el cas de l’Ebre).

La gestió de la sequera a les conques internes (o DCFC) correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que es qui ha aprovat l’actual Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (en endavant, PES) mitjançant l’Acord GOV/1/2020, de 8 de gener, pel qual s’aprova el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera donant compliment al mandat previst a la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional (en endavant, LPHN), que estableix que tots els organismes de conca han d’elaborar un Pla per enfrontar-se a les situacions de sequera. Per una altra banda, pel que fa a les conques compartides, la gestió de la sequera correspon a l’Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ( a Ulldecona, la Sènia i Alcanar).

El PES es basa en l’existència de diferents llindars d’entrada i sortida en els diferents estats o escenaris de sequera. Aquests estats o escenaris de sequera són els següents:

1. Estat o escenari de normalitat.

  • En aquest escenari no es produeix cap tipus de limitació en els usos de l’aigua planificats/autoritzats.

2. Estat o escenari de prealerta.

  • Únicament s’activen accions d’informació i sensibilització orientades a afavorir l’estalvi.
  • Altres mesures en estat de prealerta: preparació dels primers bans municipals, comprovació de les captacions subterrànies recuperades. S’activen els recursos d’aigua no convencionals i la producció d’aigua dessalinitzada comença a incrementar-se progressivament, etc.

3. Estat o escenari d’alerta:

4. Estat o escenari d’excepcionalitat:

5. Estat o escenari de preemergència

El Consell d’Administració de l’ACA ha aprovat la declaració d’un nou escenari de preemergència que serà d’aplicació des de l’endemà de la publicació al DOGC de la Resolució ACC/3987/2023, de 24 de novembre. Aquest nou escenari s’aplicarà a les unitats d’explotació Embassaments Ter-Llobregat, Embassaments Llobregat i Embassaments Ter, d’acord amb el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera.

Amb caràcter bàsic, l’entrada en aquest nou escenari de preemergència (fins ara no previst al PES) suposa reduir el volum d’aigua lliurat en aquests Embassaments a una dotació que no pot superar els 210 litres per habitant i dia, incloent les fraccions servides des dels recursos propis municipals. A més, es redueix el volum d’aigua destinat al reg de gespa en superfícies destinades a la pràctica federada d’esports que podrà superar una dotació de 200 metres cúbics per hectàrea i mes, d’acord amb l’art. 5.5.2 del PES.

6. Estat o escenari d’emergència.

En l’estat o escenari d’Emergència (en termes generals es declara quan les reserves baixen per sota del 16%) s’estableix 3 escenaris en els sistemes regulats (Embassament de Darnius – Boadella, Embassaments Llobregat, Embassaments Ter, Embassaments Ter – Llobregat), amb una dotació màxima de consum per persona i dia en cada cas (inclou activitats econòmiques i comercials):

En els sistemes no regulats de les Conques internes de Catalunya (Anoia-Gaià, Aqüífer Carme-Capellades, Aqüífer Fluvià-Muga, Aqüífer Plioquaternari Tarragona, Aqüífer Baix Ter, Capçalera del Llobregat, Capçalera del Ter, Consorci d’Aigües Tarragona, Riudecanyes, Empordà, Estany de Banyoles, Mig Llobregat, Prades-Llaberia i Serralada transversal) en termes generals també es declara l’estat o escenari d’Emergència quan les reserves baixen per sota del 16% i en aquests sistemes s’estableix una única dotació màxima per a l’emergència de 200 litres persona i dia.

Es pot consultar l’estat o escenari en què es troba cada municipi inclòs en l’àmbit de les conques internes mitjançant l’anomenat Visor de la Sequera de l’ACA.

També pot ser útil consultar l’apartat de Preguntes Freqüents previst a El Portal de la Sequera de l’ACA.

Per una altra banda, el mateix Pla Especial de Sequera (PES) preveu que en aplicació de l’art. 27.3 de la LPHN, els municipis amb una població empadronada igual o superior a 20.000 habitants han de elaborar un Pla d’emergència en situacions de sequera i presentar-lo a l’Agència Catalana de l’Aigua en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor del PES. També estan obligats a elaborar aquest Pla els consells comarcals, mancomunitats, consorcis o altres ens o agrupacions d’ens locals de caràcter supramunicipal que presten el servei d’abastament en alta en àmbits supramunicipals quan la població conjunta abastida superi els 20.000 habitants empadronats. La resta de municipis i ens locals poden elaborar aquest Pla de manera voluntària.

En relació a la gestió de la sequera en les conques compartides, com hem dit, les mesures les defineix l’Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) a través del seu Pla Especial de Sequera i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

Malgrat això, l’ACA ha elaborat un pòster amb recomanacions per a l’ús de l’aigua en els usos urbans per a municipis de les conques compartides de l’Ebre

A. Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE):

B. Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX):