Comunicats i Manifestos

10 de desembre de 2025

Declaració de l’ACM sobre el Marc Financer Plurianual de la Unió Europea per al període 2028-2034 i la nova distribució de fons europeus amb afectació territorial

1. Introducció

El debat sobre el nou Marc Financer Plurianual (MFP) 2028-2034 de la Unió Europea (UE) marca un moment decisiu per al futur de la política de cohesió i del suport europeu al desenvolupament territorial. En aquest marc, la Comissió Europea proposa introduir els anomenats Plans Nacionals i Regionals d’Associació (PNRAs), instruments unificats de programació i execució de fons a través dels quals cada estat membre decidirà com prioritza la despesa d’un macro-fons que integraria fons per a la cohesió econòmica, social i territorial, l’agricultura, el desenvolupament rural i marítim, la prosperitat i la seguretat.

Dins del marc financer proposat, la partida destinada a aquest macro-fons representaria el 45 % del conjunt del MFP 2028-2034, cosa que suposa una reducció aproximada del 20 % respecte a la proporció actual de despesa en aquests mateixos àmbits. Aquesta disminució tindria un impacte molt significatiu sobre les regions, les ciutats i les zones rurals, i en definitiva, un impacte negatiu sobre el conjunt de la política de cohesió, en uns moments on els territoris s’enfronten a reptes cada cop més complexes.

Tot i que la proposta de Plans Nacionals i Regionals d’Associació busca millorar la coherència i la simplificació de la gestió dels fons europeus, la seva implementació comporta riscos evidents de recentralització i d’allunyament dels principis de governança multinivell i subsidiarietat, que han estat fonamentals en la política de cohesió. En concentrar la planificació i el seguiment en els Estats membres, els PNRAs poden reduir la capacitat de decisió  i d’actuació de les autoritats locals i regionals, que són, en la pràctica, les que implementen bona part de les polítiques públiques europees sobre el territori.

A més, temem que la fusió de diversos fons de naturalesa molt diferent —principalment els fons estructurals i els fons de la PAC— acabi generant una competència artificial entre beneficiaris, com ara entre agricultors i territoris, i també entre les pròpies regions i els governs centrals, amb el risc d’erosionar encara més la dimensió territorial i la cohesió europea que aquests fons haurien de reforçar.

La competitivitat i un mercat interior fort depenen de la capacitat d’aprofitar els punts forts de cada territori. La política de cohesió i la competitivitat estan, per tant, estretament interconnectades. A partir de les lliçons apreses amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), és a dir, els fons Next Generation, podem afirmar que si les autoritats locals i regionals no participen activament en la definició i implementació de les prioritats, les inversions de la UE no assoliran els seus objectius.

 

Davant d’aquest escenari, i en el marc d’un debat i una negociació Comissió Europea – Estats Membres –Parlament Europeu que encara ha de durar molts mesos. l’Associació Catalana de Municipis (ACM) considera imprescindible corregir aquesta deriva recentralitzadora i establir mecanismes obligatoris de participació local i regional, així com garanties de transparència, equitat territorial i accés directe dels municipis als recursos. Només amb un veritable reconeixement institucional del municipalisme dins la governança dels fons es podrà assegurar que la política de cohesió manté el seu objectiu essencial: reduir les desigualtats i promoure la cohesió social i territorial a tota la Unió en el marc d’una governança compartida.

 

2. Reivindicacions concretes pel nou marc financer i el paper del món local

L’ACM planteja les següents demandes concretes en relació amb la proposta de MFP 2028-2034 i la implantació dels Plans d’Associació:

1. Governança multinivell vinculant: Si s’aplica la proposta dels 27 Plans nacionals, aquests haurien de contemplar, per mandat europeu, mecanismes formals de participació de les autoritats locals i regionals en l’elaboració, implementació i seguiment dels plans. Això inclou la presència municipal en comitès de seguiment, consells de programació i estructures d’avaluació.

 

2. Capítol específic per a Catalunya: El Pla espanyol ha d’incloure un capítol específic dedicat a Catalunya, amb assignacions indicatives que reflecteixin adequadament la seva realitat territorial (municipis petits, mitjans, zones rurals, zones metropolitanes amb gran densitat de població etc.) i les seves particularitats socioeconòmiques. Tant el Pla estatal espanyol com els corresponents capítols destinats a Catalunya han de garantir la participació activa i formal dels ens locals en totes les fases de disseny, implementació i seguiment del Pla.

 

3. Accés directe al finançament europeu: Cal mantenir la capacitat dels municipis per accedir directament, o mitjançant aliances supramunicipals, als fons europeus competitius (gestionats directament per la Comissió Europea o les seves agències executives), evitant una centralització excessiva a escala estatal o autonòmica. L’accés directe permet als governs locals adaptar millor els projectes a les necessitats reals del territori i agilitzar la implementació de solucions innovadores. Programes com URBACT o LIFE han de continuar oferint vies d’accés directe als governs locals.

 

4. Dimensió local en les transicions verdes i digitals i en la cohesió social: Les ciutats i pobles constitueixen actors fonamentals per a l’assoliment dels objectius climàtics i de digitalització establerts per la Unió Europea. També en el foment de la cohesió social als pobles i ciutats. Els Plans han de garantir l’assignació de recursos específics i suficients destinats a inversions locals en àmbits com la rehabilitació urbana, l’habitatge assequible, les energies renovables, la resiliència enfront del canvi climàtic (incloent sequeres, inundacions i infrastructures verdes), la mobilitat sostenible, la digitalització dels serveis públics i la innovació social, tenint present les particularitats i requeriments propis dels municipis de mida mitjana i petita, inclòs el repte demogràfic.

 

5. Assistència tècnica i reforç de capacitats locals: Es proposa que una part dels recursos procedents dels Plans d’Associació es destini específicament a assistència tècnica municipal, formació i suport en l’elaboració de projectes, amb l’objectiu de garantir que tots els ajuntaments, independentment de la seva dimensió, disposin de les mateixes oportunitats per competir en igualtat de condicions.

 

6. Bon govern, transparència i equitat territorial: La governança del Pla ha d’incorporar fórmules de bon govern local, transparència i rendició de comptes, amb criteris públics que permetin comparabilitat territorial i garanteixin l’equitat en la distribució dels recursos.

 

3. Compromís de l’ACM amb el món local català i la política de cohesió

L’ACM defensarà els interessos del municipalisme català en els debats català, estatal i europeu sobre el pressupost de la UE post 2027, per assegurar que el nivell local sigui escoltat i tingui un pes real en la definició i  implementació de la política de cohesió i dels seus instruments de governança. Així mateix, vetllarà perquè el finançament europeu arribi de manera equitativa i transparent a tot el territori, i no es concentri únicament en els grans municipis o en les àrees metropolitanes, evitant una nova concentració de recursos i oportunitats.

L’ACM considera que el plantejament actual del MFP 2028-2034 i dels Plans Nacionals i Regionals d’Associació no garanteix suficientment la dimensió territorial ni el paper dels governs locals dins la política de cohesió. La centralització proposada pot traduir-se en una pèrdua d’autonomia i de capacitat d’acció del món local, allunyant la Unió Europea del territori i dels ciutadans.

Per això, l’ACM reclama una reforma profunda del plantejament actual, que asseguri una governança multinivell vinculant, la participació dels ens locals i una distribució justa i equilibrada dels recursos europeus. Només amb aquestes garanties es podrà preservar la naturalesa territorial de la política de cohesió i mantenir-ne l’impacte real sobre la vida quotidiana de les persones.