Mocions

Moció de suport als municipis catalans per a la reclamació i la restitució de la documentació municipal confiscada per la dictadura franquista

Exposició de motius

I. A partir de l’any 1938, en el marc de l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes, la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) va dur a terme una confiscació sistemàtica d’arxius institucionals i privats per alimentar l’aparell repressor de la dictadura. Milers de documents municipals van ser traslladats a Salamanca i, malgrat els processos de devolució posteriors, encara avui resten fons originals pendents de retorn.

II. En virtut de la Llei 21/2005, de 17 de setembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’ Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica, l’Estat va restituir a la Generalitat de Catalunya la documentació de l’ arxiu institucional dels seus òrgans de govern, de la seva  Administració i de les seves entitats dependents, així com la corresponent al Parlament de Catalunya, que es conservaven al fons de la Delegació Nacional de Serveis Documentals dipositats a l’ Arxiu General de la Guerra Civil, així com els documents, fons documentals i altres efectes, confiscats a Catalunya a persones naturals o jurídiques de caràcter privat, amb residència, domicili, delegació o seccions a Catalunya, per la Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents, creada en virtut del Decret de 26 d’ abril de 1938, o en aplicació del Decret de 13 de setembre de 1936, custodiats a l’ Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta llei, tanmateix, no va preveure explícitament la restitució dels documents confiscats als ajuntaments catalans, si bé, d’acord amb l’article  2.3 de l’Estatut d’Autonomia, els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals integren també el sistema institucional de la Generalitat.

III. Segons l’inventari elaborat per l’Arxiu Nacional de Catalunya en desenvolupament de la Llei 21/2005, s’han identificat fons municipals originals de 43 ajuntaments catalans que continuen dipositats al Centre Documental de la Memòria Històrica, a Salamanca. A títol informatiu, i d’acord amb aquell inventari i la informació recopilada per la Comissió de la Dignitat, els municipis afectats, per vegueries, són:

• Barcelona: Barcelona, Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa.
• Girona: Figueres i Portbou.
• Lleida: Alcoletge, Alfarràs, Almenar, Alpicat, Bell-lloc d’Urgell, Tàrrega, Torrefarrera i Vilanova de Segrià.
• Camp de Tarragona: Tarragona, Aiguamúrcia, Arbolí, Cabacés, Cambrils, Falset, Reus, Valls i Vila-rodona.
• Terres de l’Ebre: Amposta i la Ràpita.
• Catalunya Central: Centelles, Moià, Sallent, Vic i Vilada.
• Alt Pirineu i Aran: Sort.
• Penedès: Castellví de la Marca, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

III. La Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, reconeix expressament les corporacions locals com a víctimes en tant que persones jurídiques represaliades (art. 3.5), i els garanteix el dret a la reparació integral (art. 30) i al rescabalament dels béns confiscats (art. 31). Així mateix, assegura el dret d’accés i consulta als documents d’arxiu sobre el cop d’Estat, la Guerra i la Dictadura, incloent-hi l’obtenció de còpies autèntiques i gratuïtes quan siguin necessàries per a procediments de reconeixement i reparació (art. 27). La mateixa llei estableix mecanismes de coordinació interadministrativa, com el Consell Territorial de Memòria Democràtica (art. 13).

IV.- L’espoli perpetrat pel règim franquista va anar molt més enllà de la confiscació documental, i va incloure, entre d’altres accions, l’apropiació d’immobles, la confiscació de moneda republicana  i la posterior prohibició del bescanvi d’aquesta moneda per les persones que n’havien conservat, amb el conseqüent perjudici econòmic per als afectats, el qual mai no ha estat compensat. Convé que  els municipis promoguin l’estudi i inventari de l’espoli dins del seu àmbit per identificar les entitats i persones que haurien de ser compensades d’acord amb les prescripcions de les Nacions Unides. Aquests estudis haurien de ser difosos per conscienciar la ciutadania de les vulneracions de drets silenciades,  per compartir-ne la memòria.

V.- Atesa la voluntat de donar suport als ajuntaments catalans als quals no se’ls han restituït els documents requisats per la dictadura franquista, en pro de la Memòria Democràtica i de la plena restitució i compensació de les víctimes del franquisme, es proposa al Comitè Executiu de l’ACM l’adopció dels següents:

Adreces on enviar la moció