Nova llei de l’esport: una oportunitat d’obertura i de reconeixement del paper municipal

La Generalitat va posar en marxa al març l’elaboració d’una nova Llei de l’esport i l’activitat física, un nou marc normatiu que ha d’actualitzar l’actual, vigent des de l’any 2000.

3 d'octubre de 2025

La Generalitat va posar en marxa al març l’elaboració d’una nova Llei de l’esport i l’activitat física, un nou marc normatiu que ha d’actualitzar l’actual, vigent des de l’any 2000. L’executiu ha obert un procés de consulta prèvia per tenir l’opinió, entre d’altres, del món local. Els municipis veuen la nova llei com una oportunitat d’obertura i de reconeixement del seu paper, i també esperen recursos.

El Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa engloba nou municipis, alguns de grans, com la cocapital vallesana, i d’altres de petits, com Ullastrell. Dobón remarca que això fa que hi hagi diferències entre municipis, ja que la capacitat que tenen ciutats com Sant Cugat del Vallès, Terrassa o Rubí pel que fa a gestió de les instal·lacions, la majoria de les quals són de propietat municipal, és diferent de la de pobles petits, “on de vegades és el regidor qui l’ha d’obrir i tancar”.

Els ajuntaments veuen, a més, que l’increment de la pràctica esportiva suposa un ús més intensiu de les instal·lacions, que fa, de retruc, que el seu desgast s’acceleri, i això comporta un necessari increment de finançament per a la renovació de paviments i instrumentació. També consideren necessari augmentar el nombre d’equipaments, per donar resposta a les noves necessitats.

“Nosaltres el que volem és que la gent faci esport, que la gent tingui salut a través de l’esport, que socialitzi i que estigui integrada també, perquè creiem que l’esport és una manera d’integrar-se també per als nouvinguts”, destaca Eloi Rovira, assessor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El municipi té registrades una trentena d’entitats esportives amb una dinàmica i activitat diària, a les quals s’hi ha de sumar d’altres que tenen una activitat més puntual.

A més, hi ha les persones que pel seu compte practiquen esport i fan ús d’altres espais al marge dels equipaments, i que genera noves necessitats per a les localitats. “Hem de treballar perquè es vegin reflectides les nostres necessitats, normalment es pensa molt en les federacions, els clubs, en l’activitat esportiva, en l’activitat física de la ciutadania, i de vegades hem tingut aquesta sensació que els municipis hem quedat una miqueta a banda, és el moment també que puguem participar-hi”, afegeix Rovira.

Així, consideren que la nova llei hauria de reconèixer la tasca dels ajuntaments i dotar-los dels recursos necessaris, tant per seguir fomentant l’activitat esportiva a diferents nivells i edats com per garantir el manteniment de les actuals instal·lacions i poder-ne projectar de noves.

Des de les zones rurals, la principal petició que es fa és que la futura llei tingui en compte la dispersió demogràfica i garanteixi la pràctica d’activitats físiques a tots els municipis, independentment del seu nombre d’habitants.

A les Garrigues, per exemple, hi ha 24 municipis, dels quals més de la meitat no arriben als 400 habitants. Tot i això, des del consell esportiu de la comarca coordinen propostes a totes les poblacions i, només en activitats dirigides, cada setmana mobilitzen un miler de persones. Una xifra representativa si es té en compte que a la comarca hi viuen unes 19.000 persones.

Les Garrigues també és una de les comarques més envellides del país. Un de cada quatre veïns té més de 65 anys. Per això, el president del Consell Esportiu de les Garrigues, Carles Gelonch, defensa que cal invertir en esport i activitat física perquè això equival a invertir en “qualitat de vida i en millora comunitària”.

En matèria d’infraestructures, Gelonch considera que cal dotar la comarca d’una piscina coberta per no haver de dependre dels equipaments de Mollerussa o Lleida, que es troben a una hora en cotxe d’alguns pobles garriguencs. També reclama pavellons poliesportius i assenyala que només dos municipis -les Borges Blanques i Juneda- tenen aquests equipaments coberts.