L’ACM reivindica al Parlament Europeu un marc financer que garanteixi el desenvolupament futur de les zones rurals i marítimes

4 de març de 2026

L’Associació Catalana de Municipis (ACM), conjuntament amb l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) i l’EuroRegió Pirineus Mediterrània, han reclamat a Brussel·les un finançament europeu estable i suficient per al programa LEADER i el Fons Marítim de la Pesca i de l’Aqüícultura (FEMPA) més enllà del 2027. Ho han fet en el marc d’una jornada celebrada al Parlament Europeu per defensar que el futur Marc Financer Pluriennal 2028-2034 reforci el paper dels governs locals i asseguri recursos suficients i accessibles per impulsar i desplegar polítiques que assegurin el desenvolupament local futur dels territoris rurals i pesquers.

La sessió, celebrada a la cambra europea, ha reunit representants institucionals, experts i actors del món local i territorial de Catalunya, les Illes Balears i Occitània, així com l’eurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu Javi López (S&D) i l’eurodiputada Diana Riba (Verds/ALE), que han fet d’amfitrions de la conferència. L’esdeveniment ha posat el focus en la necessitat també de reforçar el paper clau dels Grups d’Acció Local Rurals i de la Pesca (GAL i GALP) per poder donar resposta al desenvolupament rural i pesquer amb polítiques transformadores.

La inauguració de la jornada ha comptat amb la participació de Meritxell Budó, presidenta de l’ACM; Sergi Méndez, president d’ARCA; i Xesca Ramis, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Govern de les Illes Balears, acompanyats per l’eurodiputat/da amfitrió/na. Meritxell Budó ha posat èmfasi en què “des dels municipis catalans, defensem amb tota fermesa que el futur de la Unió Europea també es juga als territoris. Els programes Leader i FEMPA han demostrat, durant dècades, que quan es confia en el món local, el resultat és més just, més equilibrat i més transformador. Per això reclamem que el nou Marc Financer 2028–2034 garanteixi recursos estables, suficients i accessibles per a tots els territoris, especialment els rurals i marítims”. Budó també ha manifestat que “és incomprensible que s’estigui plantejant una reducció tan dràstica dels fons destinats a la PAC i al FEMPA. Aquestes retallades no només posen en risc el sector primari, sinó la cohesió territorial i la capacitat de mitigar els efectes de la crisi climàtica. Europa no pot avançar d’esquena a la realitat de milions de persones que viuen i treballen en municipis petits, en zones rurals o en comunitats pesqueres”.

En aquest sentit, Sergi Méndez, president d’ARCA, ha reivindicat la metodologia LEADER i les estratègies de desenvolupament local participatiu com una eina clau per reforçar el teixit empresarial i l’emprenedoria als territoris rurals i marítims. Segons Méndez, “amb el marc financer que es planteja actualment es posa en risc la capacitat d’aquests territoris de donar resposta a reptes tan importants com el canvi climàtic, el relleu generacional o la transformació verda i digital de l’economia”.

Els representants catalans han recordat que LEADER és avui el principal model de governança participativa de la Unió Europea, ja que situa les comunitats locals i les persones al centre de les decisions i facilita la connexió entre territoris rurals i urbans a través d’iniciatives com l’Agenda Rural, el Pacte Rural Europeu o les estratègies marítimes. Sergi Méndez ha defensat que reforçar i garantir el futur de LEADER és, en realitat, reforçar el projecte europeu, perquè “construir Europa també vol dir construir-la des de baix: des de les viles, els pobles i les ciutats dels territoris rurals i marítims”.

La primera taula rodona, “Una Mediterrània viva: una visió euroregional”, ha posat el focus en els reptes i especificitats que comparteixen els territoris del Mediterrani occidental en l’àmbit territorial, social i econòmic. Han intervingut Antoni Marzoa, president del GALP Costa Brava Sud Maresme; Antoni Maria Grau, director general de Pesca del Govern balear; Claire Fita, eurodiputada procecedent d’Occitània; i el moderador Xavier Bernard-Sans, secretari general de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Durant el debat, s’ha remarcant la necessitat de polítiques coordinades que reforcin la resiliència econòmica, ambiental i social de tota la Mediterrània.

La segona taula, dedicada al “Desenvolupament local i futur dels territoris rurals i pesquers”, ha aprofundit en les oportunitats que el pròxim Marc Financer Pluriennal 2028-2034 hauria d’oferir per generar polítiques als municipis i territoris rurals i pesquers. Hi han participat Maria Gafo, de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea; Radim Sršen, del Comitè Europeu de les Regions; i Michael Schmitz, del CMRE i Michael Schimitz, representant de l’associació alemanya de comarques i membre del CMRE. La sessió ha estat moderada per Jordi Solé, cap de l’oficina de l’ACM a Brussel·les i exeurodiputat.

Durant el debat s’ha reiterat la necessitat que el futur Marc Financer Plurianual 2028–2034 reforci, i no debiliti, els instruments que han demostrat ser una història d’èxit per al desenvolupament territorial, com els programes LEADER i FEMPA. Durant més de tres dècades el Desenvolupament Local Participatiu (LEADER i DLCL en pesca i aqüicultura) ha demostrat el seu èxit i eficàcia per generar innovació, ocupació de qualitat i diversificar econòmicament el territori. Actualment, hi ha més de 3.500 grups d’acció local rurals i de la pesca que cobreixen territoris on viuen més de 100 milions de persones arreu d’Europa. Des de les entitats locals i des del món rural i marítim, s’ha alertat que les propostes actuals de reducció del 22% de la PAC i del 66% del FEMPA suposen un risc per al sector primari i la sostenibilitat econòmica dels municipis petits, entre d’altres.

La jornada ha culminat amb la intervenció del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig.

L’ACM, conjuntament amb ARCA i els actors mediterranis, defensa que Europa ha d’escoltar els territoris i reconèixer el paper essencial dels municipis en la implementació de les polítiques públiques, simplificar l’accés als fons europeus per als petits municipis, impulsar estratègies de desenvolupament local participatiu i enfortir les polítiques de suport a l’economia blava i al sector pesquer.

Aquesta posició es reforça en la línia de la Crida per la Mediterrània, que es va presentar públicament al Parlament de Catalunya el passat 27 de novembre, i que reclama un finançament estable i suficient per als programes de desenvolupament local, així com la continuïtat del model mediterrani de pesca i del Desenvolupament Local Participatiu com a motors d’innovació, sostenibilitat i resiliència territorial.