Reportatge: Els ajuntaments incorporen la IA per agilitzar la gestió diària i facilitar els tràmits als ciutadans

Els ajuntaments catalans comencen a utilitzar eines d'intel·ligència artificial (IA), tant per facilitar la feina diària dels treballadors municipals com per millorar l'accés dels ciutadans a l'administració, ajudar a resoldre tràmits o a cercar informació més ràpidament. Alguns municipis també preveuen aplicar la IA a altres àmbits, com la seguretat i la mobilitat, en models de 'ciutat intel·ligent'.

1 d'abril de 2026

La intel·ligència artificial modificarà algunes rutines dels treballadors municipals. L’Ajuntament de Terrassa ha posat fil a l’agulla per ordenar tot el que es refereix a l’ús de la IA per part de la plantilla, davant l’increment de consultes i de l’ús que se’n fa en diferents àmbits i serveis. El consistori ha elaborat el Pla Director d’intel·ligència artificial, el full de ruta que seguirà per fer servir la IA en el dia a dia de la casa.

El Pla, que el govern local vol dur al ple de finals d’abril, busca l’alfabetització de la plantilla, que tothom tingui la formació necessària per fer servir les eines. “Considerem que la IA és present, i volem estar preparats. Quan vam veure que els treballadors públics la començaven a fer servir individualment, cadascú d’acord amb les seves necessitats, vam considerar que teníem l’obligació de fer les coses de manera institucional, ètica, en la legalitat, i amb transparència”, explica la tinenta d’alcalde de Serveis Generals, Laura Rivas.

Prèviament, l’Ajuntament va fer una sessió informativa sobre la IA al Cinema Catalunya adreçada únicament a treballadors de la casa, així com una enquesta en què van participar 134 dels 1.200 empleats municipals.

La IA pot facilitar especialment el dia a dia dels treballadors dels ajuntaments més petits i d’entorns rurals. És el cas de Corbins (Segrià), de 1.500 habitants i una plantilla local “baixa per la càrrega de gestió i competències que tenim”, explica el seu alcalde, Jordi Verdú. L’Ajuntament no té ara mateix un sistema d’IA implantat en el funcionament intern de la casa, però fa temps que estan pensant com incorporar aquesta tecnologia.  

De moment, han parlat amb els tècnics per aplicar la IA a aspectes urbanístics, com les normatives, per “facilitar i agilitzar” els processos de consulta. També en l’àmbit d’intervenció de secretaria o pel que fa als expedients, per “saber quin és el document concret que necessitem” en tot moment. L’alcalde té molt clar que la IA els ha d’ajudar a reduir la càrrega burocràtica i posa com a exemple la petició de subvencions, i la quantitat de “paperassa” que suposa.

Verdú, que també és vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, explica que estan treballant per poder facilitar als ajuntaments l’eina de la IA. Una tecnologia que creu que podria tenir la Diputació per facilitar la tramitació de tributs o convocatòries de subvencions i “poder ser més ràpids”.

Més enllà d’aplicar-se a la gestió administrativa, la IA també ha de servir per facilitar el dia a dia dels veïns, les consultes a l’hora d’aconseguir informació o expedients que han de tramitar. En aquesta línia, a Castelldefels han posat en marxa el xatbot municipal, pensat per a orientar els ciutadans quan no saben com trobar un tràmit o una informació concreta. “Entres a la web municipal i moltes vegades no saps on trobar informació”, afirmat l’alcalde, Manu Reyes.  

Aquesta eina d’IA permet fer consultes com ara “on he d’anar per poder aconseguir l’empadronament” i obtenir “pas a pas” les indicacions necessàries. Segons Reyes, es tracta d’“una eina molt recomanable” sobretot en un context de “sobreinformació” perquè ajuda a trobar “la drecera més adequada per trobar allò que volem”.

A Terrassa també tenen previst desenvolupar un xatbot, que permetria fer tasques d’atenció ciutadana o posar denúncies a la Policia Municipal sense haver-se de desplaçar a comissaria, detalla la regidora. També pensen aplicar aquestes eines per simplificar les sol·licituds de via pública, per exemple per a fer actes de festes majors.

L’alcalde de Corbins apunta a fórmules que permetin fer aquestes demandes a través del web municipal i un sistema motor a base d’IA que permeti trobar lloguers, o taxes d’impostos, entre d’altres.

“La IA no ve a prendre’ns la feina”

La tinenta d’alcalde de Serveis Generals de Terrassa, Laura Rivas, explica que tothom ha de tenir la formació necessària per fer servir la IA. “Hem de perdre la por a la IA i veure que no ve a prendre’ns la feina, sinó a amplificar les capacitats i les habilitats”. “Al darrere hi ha d’haver sempre la continuïtat de rigor de les persones, visió crítica”, defensa. Per la seva part, l’alcalde de Corbins, Jordi Verdú, opina que la IA pot ser una bona aliada de l’administració local, però caldrà verificar i observar els resultats del que se li demanin per tal de donar-li “validesa” i corregir si es detecta algun error en les tramitacions que pugui fer la tècnica.

Dubtes legals i ètics

La incorporació de la IA pot generar dubtes de tipus legal i ètic, perquè es treballa amb documents i dades que poden ser sensibles i que es pugen a la xarxa. L’Ajuntament de Terrassa ha demanat als treballadors que facin servir l’eina oficial contractada i que integra IA, el Copilot de Microsoft, si bé obren la porta a fer servir altres programes o serveis per a tasques menys sensibles. A Castelldefels, l’Ajuntament emmarca l’estratègia en un Pla Director d’IA, un Comitè d’intel·ligència artificial, una instrucció interna d’ús i un codi ètic per a la plantilla, a més d’un registre d’eines i proveïdors per garantir “control, transparència i seguretat jurídica.