Els ens locals només decideixen el 30% de l'increment de la partida de personal

4 de maig de 2026

Els ens locals paguen les nòmines dels seus treballadors, però sovint no tenen capacitat per decidir quant destinaran cada any a aquesta partida. I ni tan sols a preveure-ho adequadament per dotar el pressupost amb els recursos adequats. Això passa perquè els increments retributius acordats pel govern espanyol amb els representants dels empleats públics tenen efecte automàtic en els salaris dels treballadors de totes les administracions, també les locals. I com que, molt sovint, aquests pactes arriben a mig exercici i amb caràcter retroactiu, això en dificulta la planificació pressupostària i limita la seva autonomia per negociar acords amb les plantilles locals.

El govern espanyol ha decretat augments de sous a totes les plantilles públiques per un valor acumulat del 20,2%, entre 2016 i 2024. La major part del creixement s’ha acumulat en els darrers anys, quan la situació financera local ja era complicada. I a finals del 2025, encara es van establir nous increments, que situen l’alça acumulada en un 34%, fins al 2028. L’augment per al 2025, de fet, era amb caràcter retroactiu, amb les complexitats que això implica per quadrar comptes.

El capítol de personal suposa una de les principals despeses de les administracions locals del país i ha crescut de forma notable, dels 2.691 milions als 4.097, entre 2013 i 2024. Aquestes magnituds només computen les nòmines de funcionaris, personal laboral i altres empleats, però no dels electes, directius, públics i eventuals, els salaris dels quals tenen més marge per a la discrecionalitat de l’ens. Igualment, les anteriors quantitats tampoc no inclouen els complements per productivitat, els quals no estan afectats pels acords en l’àmbit estatal.

Aquesta depuració en el càlcul pretén abordar l’anàlisi dels costos salarials condicionats per decisions externes. Tot i això, la totalitat de l’increment d’aquestes partides no es deu només als acords sindicals del govern espanyol, ja que, durant l’última dècada, les entitats locals catalanes han incrementat la seva plantilla. De fet, sense aquests increments salarials determinats des de Madrid, el cost de les nòmines seria de 689 milions menys, mentre que les administracions locals són responsables d’un augment de 719 milions, des del 2013. Ara bé, la proporció es capgira si es posa el focus en el darrer període, entre 2019 i 2024, quan les administracions locals només han decidit increments per valor de 247 milions i els 559 milions extres restants —gairebé el 70%— són conseqüència d’aquests pactes centralitzats d’augments de sous.

Les administracions que més recursos destinen a salaris són els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions. I, en concret, pel que fa als ajuntaments, l’impacte en les finances locals dels acords del govern espanyol amb els sindicats varien molt en funció de la mida dels municipis. En concret, són sobretot els mitjans i grans els que destinen més recursos per habitant a pagar nòmines i també on aquesta factura s’ha inflat més els darrers anys.

En tot cas, la partida de salaris públics no és l’única que ha crescut últimament. L’increment dels tipus d’interès per moderar la inflació va tenir afectacions col·laterals, per exemple, en el cost dels interessos del deute. Aquest s’ha disparat i les entitats endeutades o que han requerit de nou crèdit l’han hagut de pagar més car. Per això, el cost dels interessos del deute s’ha triplicat per a les administracions locals catalanes i ha passat dels 37 milions, el 2022, fins a 126 milions, el 2024. No és una magnitud menor, ja que és una quantitat molt similar a la que les entitats locals van destinar a promoció turística, biblioteques, atenció ciutadana o promoció i foment de l’esport, per exemple. Tot i això, és possible que aquesta partida s’hagi reduït el 2025, quan els tipus d’interès s’havien moderat.

Aquest canvi de tendència ja es va notar el 2024 en el cost dels subministraments i l’energia. La seva factura era força estable per a les administracions locals catalanes i, fins a la covid, ballava entre els 370 i els 400 milions d’euros, segons l’any, però el 2022 hi van haver de destinar 479 milions d’euros i el 2023, es va disparar fins a 521 milions. Aquesta evolució es va revertir l’any següent, quan el cost de l’energia va retornar a nivells anteriors a la pandèmia, com també ho va fer la factura que en paguen les administracions locals. L’impacte d’altres conflictes que s’han iniciat posteriorment, com la guerra a l’Iran, encara són una incògnita.