Gil Salvans: “Les comunitats energètiques són projectes que ens permeten avançar cap a un consum més eficient”

Parlem amb Gil Salvans, alcalde d’Olost i expert energètic, que destaca que les comunitats energètiques contribueixen a la transició energètica, al benestar col·lectiu, a l’estalvi, a la cohesió social i a la producció local i renovable.

3 de febrer de 2026

– Què és una comunitat energètica?

Tenim múltiples definicions, però es tracta d’una agrupació de persones físiques i jurídiques que s’han agrupat per impulsar la transició energètica d’un poble, d’una comarca o d’un municipi.

– És una qüestió aspiracional?

Potser té objectius utòpics, però ens ha de permetre fer passos endavant perquè els ciutadans s’empoderin i puguem assolir la transició energètica com a principal manera de lluitar contra el canvi climàtic.

– El component econòmic és una bandera que pot ajudar?

De fet, el gran problema és aquest. A Osona hem estat pioners i la iniciativa va tenir un gran èxit perquè va començar just amb la crisi energètica a conseqüència de la guerra d’Ucraïna. La gent s’apunta a l’estalvi i a la generació d’energia. Atès que ara l’energia és barata, hem de donar-hi un enfocament diferent i parlar d’elements d’autosuficiència, d’emissions de CO₂, etc. La tendència és que en el futur l’energia pujarà, i això pot beneficiar aquestes iniciatives.

– Però si el ciutadà no veu un retorn, és difícil impulsar aquestes iniciatives, no?

Si jo a la meva comunitat autogenero l’energia i ho faig amb instal·lacions pròpies, que al final és el que estem fent amb les comunitats energètiques, et puc assegurar que ara l’estalvi serà petit, però estarà garantit per molts anys perquè el preu dependrà de nosaltres.

– Però això que diu és com la implantació del vehicle elèctric, que després no arriben les ajudes de les administracions i fa desistir molta gent. Com aconseguim que un alcalde impulsi aquesta iniciativa al seu municipi?

Està prevista en els propers mesos l’aprovació d’un pla energètic per part del Govern. Hem de tenir una agrupació de gent al nostre municipi que ens ajudi a implementar aquests canvis que venen. Hem de generar un canvi cultural i facilitar que els ciutadans s’agrupin i fer-los les coses fàcils. Als alcaldes ens agrada tenir pobles vius.

– Estem plantejant un canvi de model social i potser es pot considerar que és ideològic. Com podem combatre aquest discurs que es resisteix al canvi?

S’ha de combatre a les escoles, amb educació, però bàsicament demostrant amb fets les accions. Si jo poso plaques al pavelló municipal, la gent ha de veure que hi ha resultats reals.

– Anem a la butxaca una vegada més…

Sí, quan algú et pregunta quin benefici en treuen, li has de demostrar que estàs estalviant i que és un benefici. I saps la millor manera? Avui en dia tenim aplicacions que ens donen el consum en cada moment, el que estàs pagant, a quin preu i amb quin estalvi.

– Els principis de les comunitats energètiques, com els podem resumir?

Consum eficient, estalvi econòmic, producció local renovable i cohesió social. Els alcaldes ens hem de presentar per impulsar temes comunitaris.

– Això a localitats petites és fàcil, però a les grans ciutats és més difícil…

Sí, però a El Prat de Llobregat, per exemple, ho estan fent molt bé i té un volum respectable. Des dels ajuntaments hem d’impulsar la generació de comunitats, cooperatives o associacions que potser ja existeixen i que hauran de canviar i transformar-se.

– Europa juga aquest partit…

Europa ja va establir l’any 2017 com legislar en aquesta matèria. Estem compromesos amb els pactes d’alcaldes de la UE. Tenim el compromís de reduir emissions i augmentar l’eficiència del consum. Sense els ciutadans és impossible fer-ho. Un dels pilars de la transició energètica seran les comunitats energètiques, que impliquen la ciutadania d’una manera directa.