Entrevista: Joaquim Llimona “La UE veu els municipis com a via per transmetre els seus valors a la ciutadania”

Va ser el primer secretari d'Exteriors de la Generalitat (1996-2004) i és l'arquitecte de la projecció internacional de Catalunya. Expert en dret europeu, avui dirigeix el CEI International Affairs, des d'on defensa el principi de subsidiarietat a Europa i treballa per garantir que els municipis catalans no quedin exclosos de les decisions i el finançament provinents de Brussel·les.

1 de maig de 2026

Vostè va ser el primer secretari d’Exteriors de la Generalitat i la seva missió era buscar una relació directa amb la Unió Europea sense passar pel filtre de l’Estat. Això com es va rebre?

La relació entre Catalunya i Europa comença fins i tot abans que Espanya s’adhereixi a la Comunitat Econòmica Europea, perquè ja l’any 1982 el president Jordi Pujol va encarregar un Llibre Blanc, que va dirigir Antoni Serra Ramoneda, sobre els efectes que tindria l’adhesió per a l’economia, les universitats i el conjunt de la societat catalana. A partir d’aquí es va crear una institució, que era el Patronat Català Pro Europa, que es dedicava a informar i a sensibilitzar sobre l’impacte i les oportunitats que les Comunitats Europees oferien a la població catalana, des dels sectors productius als estudiants, etcètera. I ho va fer amb una filosofia, que venia d’aquest Llibre Blanc, que era no fer un instrument estrictament de l’administració, sinó crear un consorci on fossin també les universitats, les escoles de negoci, les patronals, els sindicats, és a dir, tota una sèrie d’entitats públiques i privades representatives del país. Això va permetre que aquesta voluntat s’entengués bé perquè s’explicava en quins àmbits i en quines polítiques de la Comunitat Europea Catalunya, sobre la base de les seves característiques i de la seva economia, estava interessada a participar i de quina manera es podia contribuir a construir Europa des d’un país amb una forta identitat, però que és part d’un estat, que és el que s’incorpora formalment. I Europa, la veritat és que aprecia aquests tipus d’actitud. Depèn del que vagis a explicar a Europa, se’t queden mirant, però si els expliques que vols aprofundir les relacions amb altres regions per promoure conjuntament Europa, o que vols contribuir a disminuir el pes econòmic de la frontera, o que vols fer un moviment de regions que doni suport a la construcció europea, tot això és ben rebut.

Això és el Comitè de Regions…

El Comitè de Regions i abans l’Assemblea de Regions d’Europa, un organisme de la Unió Europea. El primer que es va crear, a finals dels anys vuitanta, va ser una associació voluntària que aplegava diferents regions de diferents països europeus. Eren regions que volien aprofundir en la construcció d’Europa i que reivindicaven que regions i ens locals tinguessin un pes més gran en les decisions europees.

Aquest Comitè és per on es canalitza tota la relació dels municipis.

Efectivament. L’any 1992, quan es transformen les Comunitats en una Unió Europea, que vol dir una estructura més propera als ciutadans i que, sense abandonar la seva dimensió econòmica, també tingui una certa dimensió política, que es preocupa molt de la transparència, que es preocupa molt d’explicar als ciutadans per a què serveix i com funciona Europa, i per fer-ho necessita una frontissa que relacioni les institucions europees amb el món local, també el regional, però especialment el local, perquè l’ajuntament és la primera institució que et trobes quan surts de casa teva. I, a més, hi ha moltes polítiques, decisions i normes europees que, al final, qui ens les fa complir és el nostre ajuntament. D’altra banda, els ajuntaments són la primera plataforma de participació de la ciutadania en el debat polític, per això és molt important que els municipis siguin favorables als principis i als valors que impregnen la construcció europea, sobretot avui, que hi ha una crisi de valors i un seguit de populismes que ens amenacen.

Quines són les aportacions que ha pogut fer l’ACM en el procés de construcció europea?

Té presència a moltes associacions internacionals de municipis, com Ciutats i Governs Locals Units, que té la seva seu a Barcelona; també acaba d’obrir una oficina a la seu del Consell de Municipis i Regions d’Europa, que té seu a Brussel·les, i està relacionant-se, està fent projectes amb associacions de municipis d’altres països.

Per la tipologia dels seus membres, aporta una visió local i municipal diversa. No és el mateix el que necessita una ciutat com Barcelona que el que necessita un municipi de mil habitants o menys i que està en una zona en perill de regressió demogràfica. És important que l’ACM reculli aquestes sensibilitats perquè Europa necessita saber el que està passant al territori. Té una agenda urbana, li preocupen molt les ciutats, treballa molt amb les ciutats, sap que un projecte en una ciutat té gran impacte perquè hi ha molta gent, però també s’ha d’ocupar de les zones que estan en regressió demogràfica, de les zones rurals. Ha de conèixer les seves sensibilitats.

Darrerament, hi ha un cert rebuig de la pagesia i la pesca cap a mesures que ha pres la Unió. Quina és la forma que té Europa d’arribar a aquests col·lectius? Doncs, col·laborar amb els municipis. Escoltant els municipis.

L’Associació ha obert fa poc una oficina a Brussel·les, a la seu del Consell de Municipis i Regions d’Europa, on el que fa és parar l’orella, saber què és el que està passant a la capital europea, per poder informar de primera mà i des del primer moment de les polítiques i les oportunitats per als municipis catalans i, també, fer pedagogia, explicar a Brussel·les com veuen, per exemple, els municipis rurals, com ha de ser l’agenda rural, evitar que hi hagi algú que planifiqui no se sap des d’on que totes les comarques rurals han de tenir un polígon industrial en un determinat lloc. Hi ha d’haver un debat sobre quines activitats cal reprendre, on s’ha de posar l’accent, perquè algunes zones poden ser més turístiques i altres més industrials, quines infraestructures i quins serveis són necessaris, com potenciar el sector primari. Quan tu tens més de 900 municipis, consells comarcals i diputacions amb què tens contacte, que es van queixant, que et demanen coses, això t’ofereix un bon altaveu.

Això li permet jugar un paper de lobby important…

I el juga i l’ha jugat tradicionalment. L’ACM ha fet una aposta, que jo crec que és valenta i que l’ha fet com s’ha de fer, posant damunt la taula les coses de forma pragmàtica. Els francesos tenen una frase que diu “les absents ont toujours tort”, que vindria a ser, qui no hi és, s’equivoca. Això és veritat: si vols saber el que passa a Brussel·les, has de ser-hi. No cal una gran ambaixada, n’hi ha prou amb una oficina, amb una delegació que capta informació i que, si una alcaldessa o un alcalde de Catalunya té un problema i vol anar a Brussel·les a veure què passa, doncs té allà un instrument que l’ajuda i que, al mateix temps, permet fer arribar la veu del municipalisme català a les institucions.

Moltes vegades la visió que es té d’Europa és la d’un lloc que genera paperassa o d’on es poden treure subvencions. Què es pot fer des dels municipis per acabar amb aquesta visió?

Brussel·les té de vegades aquesta imatge que regula massa i que la burocràcia és molt feixuga, però hem d’entendre una cosa: la Unió Europea, en total, té uns 60.000 funcionaris, que és força menys del que tenen algunes administracions regionals a Espanya. La Unió Europea, bàsicament, legisla, aprova estratègies, aprova polítiques, aprova lleis, que són els reglaments i les directives… però qui les aplica són els estats, que de vegades afegeixen una certa complexitat en la gestió, així que l’origen d’aquesta burocràcia és de Brussel·les, però en part també és dels estats.

El problema és portar això a la pràctica. Moltes vegades són els mateixos municipis que no estan preparats per assumir determinats reptes.

Per això, l’ACM té un servei de suport a l’hora de presentar projectes i molta activitat de formació als municipis en temes com la captació de fons de programes europeus, el funcionament de la Unió Europea. Explicar com fer servir les frontisses entre els municipis i Europa.

Tu tens una ACM amb presència a Brussel·les i que té un servei internacional a Barcelona, doncs utilitza-la, ves a veure-la. L’ACM s’ha activat en aquest terreny perquè és conscient que hi ha molts recursos.

I en aquest punt és on hi ha la col·laboració entre la CEI i l’ACM.

Nosaltres col·laborem amb l’ACM en l’àmbit de la formació. Hem fet dues edicions d’un curs per a tècnics i electes locals, amb un perfil bàsicament de pobles grans, per explicar diversos aspectes de la Unió Europea, perquè s’entengui com funciona posant exemples pràctics, que és la millor manera d’explicar un tema d’aquesta naturalesa.

En aquest moment en què hi ha un auge de l’euroescepticisme en general, quin paper poden jugar els municipis per combatre’l?

Bàsic, un paper bàsic. Si jo fos el comissari encarregat dels valors europeus, els tindria molt en compte. D’euroescepticisme sempre n’hi ha hagut, ara el que hi ha són certes propostes polítiques que van més enllà per negar les contribucions d’Europa, sovint amb falsedats importants. Europa ens pot agradar més o menys, però ens ha garantit més de setanta anys de pau entre els estats europeus, ha suposat un creixement econòmic, una bona cohesió social, una modernització, el fet que cada vegada més ens relacionem entre nosaltres a través d’iniciatives com el programa Erasmus, que ens obre portes. Tot i això, hi ha un cert escepticisme que deriva de moltes circumstàncies i una d’elles, que és veritat, és que les institucions estan allà, lluny, estan a Brussel·les, i no és fàcil, ja no només des d’un poble petit dels Pirineus, sinó des d’una ciutat com Barcelona, entendre com funciona tot això.

Europa va prenent una consciència creixent de tot això i crec que, si dona un paper creixent als municipis i els permet participar en qüestions com, per exemple, el desenvolupament de l’Agenda Rural Europea, per a la qual ja està demanant opinió a organitzacions diverses, pot obtenir una plataforma per poder fer arribar els seus valors als ciutadans.

Europa té un programa que obre un seguit de convocatòries per difondre de manera transnacional aquests valors europeus, i aquest programa es basa sobretot en el municipi, també en les universitats, però en un determinat nivell, el que Europa intenta és agafar la institució amb què els ciutadans ens sentim més identificats, i la persona més important de la nostra vida en aquest sentit és el nostre alcalde o alcaldessa, per aprofundir en aquests valors i defugir d’aquestes temptacions populistes que ens envolten pertot arreu.

I això vol dir també que, en el moment de fer reformes dels tractats, cal escoltar els municipis a través dels seus canals i saber quines són les seves propostes, que potser fins ara no han estat prou escoltades.

Per modificar els tractats es va definir una fórmula que és convocar una convenció. La iniciativa la pot tenir un estat o les institucions europees i, si el Consell Europeu ho veu bé, aleshores es convoca una convenció que analitza la reforma de manera pública i, a més a més, cridant a determinats col·lectius, és a dir, si es parla de l’Europa social es convida els sindicats i les patronals; si es parla de la mobilitat dels joves, doncs a associacions universitàries o juvenils, i si es parla de la governança, doncs es crida regions, a organitzacions que agrupin les entitats locals i se n’escolta la veu.

La Unió Europea encara és una organització internacional i, al final, la reforma la decideixen els estats, però hi ha transparència, hi ha una exposició a un cert debat i hi ha la incorporació de propostes que poden venir del món de la recerca o del món municipal.