Entrevista: Marc Castellnou: “Els boscos són organismes vius que no desapareixeran, però canviaran la seva ubicació per adaptar-se al canvi climàtic”

Marc Castellnou Ribau (Tivissa, 1972) és l'inspector i cap de l'Àrea del Grup d'Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat. Graduat en Enginyeria de Monts, s'ha convertit en un expert de prestigi internacional en l'anàlisi de megaincendis i el canvi climàtic. Defensa fermament la gestió forestal sostenible i la pagesia com a eines clau de prevenció.

2 d'octubre de 2026

Vostè va ser una de les persones que van veure néixer el GRAF, oi?

Sí. Vaig ser-hi des del primer dia. A finals dels anys noranta, ja el 1994 i sobretot el 1998, amb l’incendi del Solsonès, estàvem entrant en un límit de la capacitat d’extinció dels focs de tercera generació i necessitàvem incorporar estratègia i tàctica, i això va portar a crear una especialització que afrontés els grans incendis forestals dins del cos de bombers. És una mica la situació amb què ens trobem ara amb els focs de sisena generació. La tipologia dels focs canvia en una carrera que no para.

Ara ens parla dels focs de sisena generació, quines són les seves característiques?

La primera generació dels incendis, parlem dels anys setanta del segle passat, es produïen perquè el paisatge s’estava abandonant i desapareixia el mosaic agrícola; el de segona generació va significar un augment de la velocitat, i això és el que va portar a sistemes organitzats d’extinció amb la gent dels pobles. La tercera generació suposa que cal aplicar tàctiques d’extinció, ja no n’hi ha prou amb els mitjans, necessites també coneixement. La quarta i la cinquena generacions es caracteritzen per l’aparició de la interfície urbana i la simultaneïtat, i la sisena és quan l’incendi genera el seu propi ambient, i perquè això es produeixi es necessita un canvi en la manera de pensar i en la manera d’afrontar aquests focs.

Estem parlant d’incendis amb capacitat per canviar fins i tot el clima del lloc on s’estan produint

Són incendis que alteren l’atmosfera i dels que ja venim parlant des del 2017. Els incendis d’aquest estiu a tota la península han fet molt evident que s’estan normalitzant, si abans eren un 0,2% dels focs que es produïen, ara ens estem situant al voltant de l’11%. Això està empitjorant.

Aquests incendis s’han convertit en un fenomen ingovernable o hi ha alguna mena de patró que permeti atacar-los amb més eficiència?

No tenim capacitat de predir el que faran, no podem predir la turbulència d’una columna de foc que modifica l’atmosfera. Tot just ara estem començant a establir models i patrons que semblen donar algun resultat. Ara estem en una discussió física i matemàtica sobre com els hem d’abordar. És just ara que comencem a tenir una mica d’antecedents històrics i que ens podem reunir de forma global per veure com els enfoquem i abocar moltes més dades que hem recollit per mirar de conèixer-los.

O sigui que estem aprenent dels mateixos incendis per poder-los combatre…

Fa 30 anys que n’estem aprenent.

Podem parlar d’una globalització del foc?

Els incendis de sisena generació són un fenomen global i íntimament lligat al canvi climàtic. Si tu només mires els incendis que passen a casa teva, on només tens un d’aquestes característiques un cop cada dos o tres anys, no pots aprendre prou. La comunitat dels incendis està plenament globalitzada i en el moment que hi ha un foc a la Patagònia estem allà, i si n’hi ha un al Canadà també estem allà, estem en els que s’estan produint a l’Àfrica i a la Xina.

Compartim coneixement perquè és l’única manera en què podem avançar al mateix ritme amb què avança el canvi climàtic, si no ho féssim, això cadascú tindria només la visió estreta del seu incendi a la seva zona i no hi hauria manera de créixer.

Podem parlar d’una certa coordinació internacional pel que fa als incendis…

Sí que existeix una coordinació, però no podem parlar d’una coordinació organitzada. Europa està coordinada a través dels sistemes de protecció civil, Espanya té una coordinació a través del ministeri, però no hi ha una coordinació a nivell global. Hi ha una coordinació a nivell de la comunitat de gent que s’hi dedica i que ens coneixem tots.

Què és el que hem après d’aquests focs que passen a l’estranger? És necessari enfortir aquesta cooperació internacional?

El tema és bastant simple, no és que hagis d’aprendre coses concretes, és que, igual que si ets un cirurgià i has d’afrontar una operació complexa, com més vegades ho facis, més ho tindràs per la mà, doncs això és el mateix. Aquest estiu a Madrid tenim un incendi que crema 70.000 hectàrees, d’una mida que supera la capacitat d’extinció d’un servei. Si tu has d’aprendre a gestionar un incendi en aquest moment, segurament cometràs errors dels quals després podràs aprendre, però si tu ja has gestionat altres incendis d’aquestes dimensions en altres llocs del planeta ja saps a quin tipus de partit estàs jugant.

És per això que serveix la cooperació internacional. Quan tu has estat en un incendi d’aquestes característiques perquè has viscut els incendis xilens o californians o d’altres indrets, doncs ja saps a què t’enfrontes i com atacar-lo perquè ja tens un bagatge diferent i que no consisteix només a tenir el coneixement, sinó a saber posar-lo en pràctica; saber gestionar la incertesa en un moment com aquest, que no és una cosa que aprenguis en una escola… Són coses que només pots dominar amb la pràctica.

Però el coneixement que depèn de la informació es pot ensenyar. L’intercanvi d’informació a nivell internacional i poder treballar en xarxa és el que et dona saber què fer davant d’aquests focs.

Podem parlar d’una figura que seria la de l’analista dels incendis.

Això de l’analista d’incendis ja ho vàrem crear als anys noranta i està molt centrat a analitzar un incendi en concret. El que passa ara amb els incendis, igual que passa amb els metges, és que tenim diferents nivells d’especialització i, en aquest cas, a nosaltres ens ha tocat especialitzar-nos en aquests incendis intensos i el seu comportament i monitorar-ho. No és que el bomber tingui característiques diferents, sinó que el que fas en el teu horari laboral se centri en aquesta dinàmica. Tots tenim el mateix aprenentatge, l’únic que canvia és l’especialització.

Ens ha estat parlant de focs a llocs com Califòrnia o Xile, que tenen un clima mediterrani. Hi ha un risc real que el bosc mediterrani col·lapsi arran d’aquests incendis que s’estan produint?

També es produeixen incendis a altres indrets, com Suècia, Mongòlia, Sibèria, Canadà… No es tracta d’una tipologia o una altra. Es tracta que els nostres boscos, aquí i arreu del planeta, estan sotmesos a un canvi climàtic que és evident i que a nosaltres també ens afecta.

El que passa és que els arbres van arrelar en un territori amb un clima que ja no hi és i això fa que els arbres s’hagin de moure, alguns començaran a créixer més al nord, altres pujaran de cota. Això no vol dir que desapareixeran els boscos, senzillament canviaran de lloc perquè no poden continuar vivint al lloc on són ara i, per tant, s’han d’adaptar, i aquest procés de regeneració s’està donant a una escala global. Aquest procés de renovació implica molts canvis a la nostra economia i molts canvis sobre el lloc on nosaltres estem vivint.

Nosaltres, com a societat, el que volem és que no canviï res, però el món, i amb ell els boscos, està canviant. I no pararem aquest canvi. I com més gran sigui la diferència entre la realitat i els nostres desitjos, més problemes ens trobarem. El que hem de fer és acompanyar aquests boscos en la seva adaptació al canvi climàtic i no intentar frenar els seus esforços per aclimatar-se. No està col·lapsant res. Senzillament hi ha un canvi, que se seguirà produint i al qual cal adaptar-se.

Si mirem fotos dels anys vuitanta i dels pitjors incendis que es van produir en un any dolent com el 1986, veurem que ara tots aquells espais que es van cremar ara estan coberts de bosc, d’un bosc més jove, perquè el cicle de la vida continua.

Vostè defensa molt la pagesia com un element que pot ajudar a evitar i a controlar els incendis.

La pagesia és el que vàrem començar a perdre en el moment en què van començar els incendis de primera generació. L’origen de tota aquesta història està en el moment en què tu perds el paisatge en mosaic i amb ell la gestió del territori. En lloc d’invertir en el sector primari vàrem invertir en recursos d’extinció.

Si vivim en aquest món on cada cop hi ha menys pagesia i els que som de ciutat tenim aquesta tendència a romantitzar la natura, el que fem és posar més obstacles a la gestió del territori real…

Tenim una visió del món on pensem que l’home és el centre de l’univers i ja fa temps que veiem que no som res més que una espècie més dins d’un ecosistema que segueix el seu ritme.

Nosaltres necessitem un ecosistema sa per preservar el país. I si no som capaços de mantenir la biodiversitat i un ecosistema sa i en condicions, doncs perdrem el país. Hem d’aprendre que som una espècie dependent de l’ecosistema i això costa i no ho aprendrem només amb cursos. Els incendis no són res més que la punta d’un iceberg que ens diu que la cosa va malament.

El més difícil és entendre que nosaltres no estem aquí per apagar incendis, sinó per fer que el dia de demà puguem tenir uns boscos sans i funcionals.

Potser estem arribant a un escenari on ja no es tracta tant d’extingir el foc com de veure quina part del bosc es deixa cremar.

El tema és que el bosc canviarà sí o sí i, per tant, hem de decidir si ho fa a través d’una gestió forestal que nosaltres dirigim i nosaltres controlem, o ho farà a través de pertorbacions sobre les quals nosaltres no tenim cap poder. Nosaltres no podem decidir si un bosc cremarà o no, podem decidir si ho farà amb alta intensitat o amb baixa intensitat, si ho farà en forma de flama o en forma de pastura.

No podem aturar el canvi, però sí que podem decidir quina mena de canvi arribarà, de la mateixa manera que ni tu ni jo podem decidir si envellirem, però sí que podem incidir sobre com envellirem. És el procés de la vida. Hem explicat a la societat que els boscos són eterns quan estan sotmesos a les lleis de la termodinàmica i es van movent perquè són un ésser viu.

Quin paper juga la tecnologia a l’hora d’afrontar els focs?

La tecnologia t’ajuda a gestionar millor la informació i a prendre decisions. Et dona una informació que es pot transformar en coneixement, però aquest coneixement, al final, l’han d’aplicar les persones.