Entrevista: Meritxell Budó "Hem de fer possible que el finançament local es resolgui”

Meritxell Budó és farmacèutica, però el que l’apassiona és la política local, a la qual s’ha dedicat en cos i ànima des de l’Ajuntament de la Garriga, localitat de la qual és alcaldessa. Va fer el salt a la política catalana com a consellera de Presidència del govern de Joaquim Torra, un parèntesi abans de reprendre la seva vocació municipalista. Avui presideix l’ACM.

1 de juliol de 2026

Vostè va ser alcaldessa de la Garriga, va anar a la Generalitat amb el president Torra per fer de consellera de Presidència i portaveu del Govern i després va tornar a ser novament alcaldessa de la Garriga. Això és allò de «roda el món i torna al Born»?

Sí, una mica és això.

Què té la política municipal que la fa tan especial?

Segurament la proximitat i una manera de fer que fa tangibles les teves decisions, que transformen, però transformen escoltant la ciutadania i, per tant, tot allò que fas no deixa de ser el resultat d’un diàleg, d’una escolta activa amb la gent del teu municipi.

El que encara continua apassionant-me més del món local és aquesta proximitat amb els ciutadans. Per mi és una forma noble de fer política, més senzilla i molt útil.

Si hagués de resumir en una sola paraula el seu llegat en aquest mandat de l’ACM, quina seria?

Amb una paraula és difícil, però en tot cas podríem parlar de cohesió, perquè jo crec que la cohesió del món municipal en aquesta legislatura ha estat cabdal per tirar endavant certs temes. Però una altra paraula que potser ho definiria molt bé és municipalisme, posar al cor del debat tot allò que esdevé als municipis.

Així, vostè fa un balanç positiu d’aquests anys…

Sí. Jo faig un balanç positiu perquè crec sincerament que l’ACM s’ha projectat com la veu del municipalisme català. Crec que ens hem convertit en una eina útil per als ajuntaments, i això és important. Alhora, en aquesta legislatura hem estat capaços de posar damunt la taula certs temes i certs debats que feia molt de temps que no es tenien i que són del tot imprescindibles si volem unes administracions locals fortes i ben musculades.

Quins serien aquests debats?

Per exemple, el debat del finançament local. Fa molt de temps que no es parlava sobre la necessitat d’un bon finançament local.

Som unes administracions que estem del tot ofegades amb despeses d’aquelles que, de vegades, deriven de competències que no ens pertoquen directament, però ens incumbeixen perquè afecten directament la nostra ciutadania.

Quan altres administracions no donen resposta, el món local hi és. Però això tensiona les finances municipals i jo crec que s’ha de garantir un finançament just, però sobretot un finançament equitatiu, estable i estructural, que no depengui de la voluntat del Govern que hi hagi i de si creu més o menys en el municipalisme.

Quins són els principals assoliments de l’ACM en aquest mandat?

Podríem dir que en podem destacar tres.

El primer és que cada cop més se’ns percep com una eina útil, i això és bàsic per a una entitat que vol donar serveis i ser útil als ajuntaments de Catalunya i a les administracions locals.

El segon és l’obertura de l’oficina a Brussel·les, perquè totes aquelles polítiques que es decideixen a Europa s’apliquen també a les nostres ciutats. Això converteix aquesta oficina en un pas molt important i decisiu.

I el tercer és que ens hem convertit en una eina que pot incidir políticament en defensa dels interessos del municipalisme català, una cosa que també s’ha aconseguit en aquesta legislatura.

Vostè parla de l’oficina a Brussel·les. Es tracta d’una aposta estratègica. Com s’ajuda els municipis des d’aquesta antena a Brussel·les?

Aquesta oficina permet que la veu del municipalisme català també s’escolti a Europa i que tingui presència en la presa de decisions o, si més no, tenir presència política en aquells espais que influeixen en la presa de decisions.

Estar físicament allà ens permet treballar colze a colze amb altres institucions europees que també treballen amb els ajuntaments, tant entitats municipalistes com la nostra com d’altres amb les quals col·laboren amb el món local.

Poder formar part d’aquests espais de decisió, poder acompanyar els ajuntaments en la recerca de fons europeus i poder-los assessorar en projectes europeus en què puguin participar és més necessari que mai.

Per això, aquesta oficina davant la Unió Europea ha estat una aposta forta d’aquesta legislatura.

Hi ha algun resultat concret d’aquesta oficina del qual se senti especialment orgullosa?

Tot just comencem a caminar, però ja hi ha hagut ajuntaments que han demanat el nostre acompanyament allà, bé sigui per qüestions de finançament o per guiar-los en la participació de projectes concrets.

Ara comencem a ser coneguts. Portem a Brussel·les des del novembre del 2025 i el camí que hem fet ha estat el d’anar sembrant per després poder recollir.

Moltes entitats que hi són allà ens conviden a participar en les seves reunions, cosa que vol dir que ens coneixen i ens escolten.

Sovint les convocatòries són perquè expliquem bones pràctiques, com poden ser la nostra central de compres o el nostre servei d’assessorament jurídic als ajuntaments, que els crida molt l’atenció perquè és una cosa molt potent i, alhora, molt desconeguda.

És el resultat de l’evolució de la relació de l’ACM amb els municipis, especialment aquells petits i mitjans que necessiten més del vostre suport i d’uns serveis tècnics que sovint no tenen.

Sí. A la nostra entitat hi ha totes les administracions locals, incloses les supramunicipals.

Quan una entitat aconsegueix que tot el municipalisme en formi part perquè la veu com una eina útil és perquè som capaços de donar serveis tant a grans ciutats, com Barcelona, cap i casal del nostre país, com als municipis més petits.

Però sobretot a aquells de mida mitjana i petita que tenen moltes més dificultats tècniques i, fins i tot, per poder projectar totes les seves necessitats perquè les entitats supramunicipals, o el mateix Govern, les atenguin i que han aconseguit fer arribar la seva veu gràcies a la nostra entitat.

Jo crec que un dels èxits més rotunds que s’han aconseguit per als municipis petits, i en el qual l’ACM ha estat al capdavant, ha estat la redacció de l’Estatut dels Municipis Rurals.

Crec que hi haurà un abans i un després de l’aprovació en el Parlament d’aquest estatut. Hem fet una molt bona feina d’acompanyament a l’hora d’ajudar aquests municipis petits a fer que la seva veu sigui escoltada.

Fa poc va tenir lloc l’assemblea de l’ACM. Quin balanç en fa i quin missatge s’ha volgut traslladar a la societat?

En aquesta assemblea, que ha estat la darrera del mandat, perquè la següent ja es farà després de les eleccions municipals, he volgut traslladar un agraïment a tots els nostres associats i a totes les persones que han estat al capdavant dels seus ajuntaments, alcaldes, alcaldesses, regidores o regidors. La seva no és una feina fàcil ni prou reconeguda, perquè estar al capdavant d’una institució com és un ajuntament exigeix una dedicació molt important.

També hem començat a parlar una mica del futur del municipalisme català. Si abans hem dit que en aquest mandat hem posat les bases perquè es comenci a parlar sobre el finançament, ara, en la legislatura que ve, hem de fer possible que aquest finançament es resolgui. Tenim per endavant molta feina a fer. I si ens ajuntem tots i junts projectem una veu forta i clara en favor de les nostres institucions, podem propiciar que hi hagi canvis. Cal encoratjar-nos per continuar treballant en favor del municipalisme català.

N’hi ha prou consens per traslladar aquest missatge?

Sí. El municipalisme té una cosa, i és que hi ha molta pluralitat política, però en aquells temes més rellevants tots aconseguim alinear-nos amb els mateixos discursos. Això fa més creïble que mai el que diem.

Jo crec que sí, que en els temes clau, importants i rellevants hi és, perquè tots els alcaldes i alcaldesses d’aquest país ens trobem amb les mateixes realitats, amb els mateixos problemes, amb les mateixes dificultats i amb una ciutadania que ens demana cada vegada més acompanyament.

En bona part perquè, malgrat cert descrèdit de la política, jo crec que la que es fa des del món local és la que manté una credibilitat més gran. I això ens ajuda a mantenir una certa cohesió en els temes rellevants.

En canvi, hi ha dues entitats municipalistes, l’ACM i la FMC, i això sovint es veu com una divisió. Com valora vostè la relació entre aquestes dues associacions?

Jo crec que el primer que hem de contemplar és que, des de la seva mirada pròpia, tenen un objectiu comú, que és la defensa del món local a Catalunya.

Amb aquest objectiu comú, tots aquells temes que són més rellevants i que afecten més directament els nostres associats anem a la una i hem estat capaços de consensuar posicionaments comuns a l’hora de poder traslladar-los, per exemple, als diferents departaments de la Generalitat.

Hem fet força comuna en els temes importants. Cadascú des de casa seva, cadascú des de la seva pròpia identitat, però coincidint en els elements clau.

Com s’imagina el municipalisme català d’aquí a deu anys i quin paper hauria de jugar l’ACM?

Jo crec que el municipalisme català, d’aquí a deu anys, continuarà sent fort i podrà seguir donant respostes a la ciutadania sempre que es resolguin temes estructurals que tenim en aquests moments, com és un bon finançament i que se’ns comenci a tractar d’una vegada com a entitats majors d’edat i no com a entitats que encara cal tutelar financerament.

Nosaltres gestionem els nostres municipis. Els gestionem amb responsabilitat i els gestionem de manera eficient, eficaç i sent conscients que tractem amb diners públics. Per tant, demanem que se’ns deixi de tutelar. Parlo de regles fiscals que ens afecten directament i de ple en la capacitat i en l’autonomia local. Jo somnio en un municipalisme català més lliure, igual de responsable i sent tractat com a major d’edat, d’igual a igual amb les altres administracions.