Entrevista: Xavier Luri “Més que la seva dimensió científica, amb l’eclipsi de Sol ens situem en el terreny de l’esdeveniment històric”

Doctor en Física, professor del departament de Física Quàntica i Astrofísica i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Xavier Luri va assumir la direcció de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) encara no fa un any. Des d’aquesta responsabilitat encapçala una institució de recerca que col·labora en la gestió, mitjançant suport científic i tècnic, d’un fenomen astronòmic únic, l’eclipsi solar del proper 12 d’agost.

2 d'agost de 2026

Quina serà la franja de totalitat de l’eclipsi solar?

Abasta, de forma aproximada, uns 300 quilòmetres d’amplada. Si ens fixem en el seu recorregut, l’eclipsi entra per Galícia i surt pel Delta de l’Ebre, tenint en compte també que passa per les Balears.

S’han establert uns punts d’observació recomanats. En base a quins criteris?

En primer lloc són punts del territori català que estan inclosos dins la franja de totalitat de l’eclipsi. Però això no és suficient per si sol, tota vegada que a més han de tenir una bona accessibilitat a partir de les infraestructures disponibles i han de presentar unes mínimes condicions per acollir una gran quantitat de gent i vehicles, amb els serveis associats que això comporta.

Davant la previsió de molts desplaçaments cap a aquesta banda del territori i, en particular, als punts recomanats, la planificació resulta fonamental…

La planificació ha implicat molts estaments del Govern de Catalunya, des de Protecció Civil al Servei Català del Trànsit o la Policia, com també alcaldies de consistoris.

Hem de pensar que des de les comarques de Barcelona, que és on es concentra la major part de població de Catalunya, no es veurà la totalitat de l’eclipsi. Per tant, és previsible que hi hagi un desplaçament molt intens de persones que es dirigeixin cap al Tarragonès i les comarques i municipis de més al sud i alguna zona de Ponent. Cal afegir que esperem la visita de moltes persones d’altres punts d’Espanya i també de gent procedent de l’estranger. És a dir, estem parlant d’un moviment massiu que es concentrarà en unes poques hores.

En base a aquest plantejament, en previsió de molta mobilitat interna i externa, el dispositiu pretén anticipar-se al seguit de variables i circumstàncies identificades a fi i efecte d’evitar o minimitzar els col·lapses.

En aquest context, com s’articula la coordinació amb els diversos municipis que conformen allò que podríem anomenar l’epicentre de l’esdeveniment?

S’ha creat una comissió que, com deia abans, ha implicat diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i en què també hi han pres part els municipis i altres institucions amb responsabilitats en els àmbits afectats. Mitjançant reunions periòdiques, s’han posat en comú i actualitzat les mesures i accions a prendre en cada moment i la informació i les recomanacions a aplicar tant des del punt de vista institucional com també aquelles dirigides al conjunt de la ciutadania.

Han passat més de 120 anys des del darrer eclipsi de Sol vist a Catalunya. Quin missatge voldria transmetre a la ciutadania perquè arribi a comprendre i valorar en tota la seva dimensió aquest esdeveniment astronòmic?

Des d’una perspectiva científica, la importància d’un eclipsi com el del 12 d’agost és relativa. En altres èpoques el fenomen sí que ens era útil per determinar l’òrbita de la Lluna, però això ara mateix ja ho coneixem a la perfecció. Per tant, ens situem en el terreny de l’esdeveniment històric perquè, en condicions normals i si no et desplaces a altres zones o països perseguint eclipsis totals -se’n poden veure pràcticament cada any-, potser només en podràs gaudir un durant la vida. Des del punt de vista de la vivència personal, jo vaig anar l’any 1999 a Alemanya a veure’n un en directe i és una experiència que recomano.

S’han dut a terme o hi ha previstes accions divulgatives arreu del territori que acostin aquest fet excepcional a les persones interessades?

S’ha realitzat molta acció divulgativa, sí. D’entrada, per encàrrec del Departament de Recerca i Universitats, s’ha elaborat un lloc web on hem abocat informació científica i pràctica per a l’observació (https://eclipsicatalunya.cat/). Alhora, s’han editat molts continguts que han estat impresos i distribuïts en forma de fulletons publicitaris i altres formats. I el personal de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya ha anat als municipis -jo mateix també ho he fet- per a impartir xerrades de divulgació.

De forma paral·lela, hem actuat com a assessors, en la mesura que municipis i entitats ens han contactat per demanar-nos informació sobre la matèria.

Pot destacar alguns dels fenòmens característics d’un eclipsi total com el que ara se’ns presenta?

En primer lloc podem parlar d’una línia de temps en l’observació, la que va des del primer contacte de la Lluna amb el Sol fins a la fase de totalitat de l’eclipsi i, a continuació, el procés invers en què el Sol es va destapant poc a poc. En total és una hora i mitja aproximada, fet que dependrà del municipi o zona des d’on es produeixi l’observació, i amb un minut i mig, si fa no fa, de fase de totalitat.

En la fase prèvia, amb ulleres apropiades o projectant-lo en una pantalla, ja podrem percebre com el Sol es va tapant. En aquesta etapa, si utilitzem algun estri amb foradets, com pot ser un colador, i projectem l’ombra, no veurem els forats sinó una imatge del Sol. També ens podem fixar en les ombres, que van prenent cos en els objectes o elements que ens envolten.

En el moment exacte de la totalitat el cel es fa fosc i es poden observar les estrelles. Aquell dia, quan el Sol resti ocult, podrem veure les estrelles que normalment veiem al cel d’hivern. També es fa el silenci (si hi ha ocells, callen), baixa la temperatura de forma significativa (fins a 8 o 10 graus) i, en ocasions, s’aixeca una mica de vent per contrast tèrmic. Es podran distingir les Perles de Baily, una mena de flaixos o brillantors motivats per la visió de la vora del disc solar a través del relleu lunar. Quan el Sol està tapat, per bé que amb una certa dificultat, també es pot copsar la cromosfera, una de les capes externes de l’astre.

Un cop comença el procés invers, quan el Sol es mostra de nou lentament, tornen a cantar els ocells, puja la temperatura i apareixen les ombres que la foscor de la fase de totalitat havia fet desaparèixer. Val a dir que el Sol es pondrà abans que es destapi del tot.

Des del punt de vista de la seguretat, quins consells cal seguir per a una observació adequada?

S’ha de ser molt prudent en com encarem el fenomen i també en quins consells donem i no donem. Vull insistir en la precaució i en la prudència. Només en la fase de totalitat podem utilitzar la visió directa, sense ulleres específiques homologades, però hem de tenir molt clar que ens trobem, efectivament, en aquesta franja de totalitat.

Quant a les fases prèvia i posterior, és del tot imprescindible utilitzar unes ulleres d’eclipsi homologades i dosificar l’atenció. La recomanació general és evitar passar més de tres minuts seguits mirant el Sol amb aquestes ulleres homologades: és a dir, aixeca la vista, baixa-la, descansa, sense abusar. I no valen remeis casolans o opcions com l’ús de radiografies o vidres fumats. Ni emprar càmeres, prismàtics o telescopis si no van acompanyats de filtres solars especials. De no seguir aquests principis, correm el perill de causar-nos lesions de molta gravetat a la retina.