Entrevista: Agustí Cerrillo: “Només els ajuntaments poden liderar la IA segons les seves necessitats, no les empreses proveïdores”

Doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques, Agustí Cerrillo combina la seva docència en Dret Administratiu a la UOC amb la recerca sobre les repercussions de les TIC en les administracions públiques. Entre els seus principals interessos hi ha la transparència administrativa, la participació ciutadana a les institucions i l’accés a la informació.

7 d'abril de 2026

De quina manera la intel·ligència artificial pot ajudar als municipis?

De diferents maneres, però principalment en la millora dels serveis públics, en una millor atenció a la ciutadania i en una eficiència més gran en el seu funcionament.

Quins camps són els que es podrien veure millorats…

Pot produir un canvi important en tot el que és el govern de la ciutat, pel que fa a la prestació de serveis, la gestió del trànsit, la gestió ambiental i dels residus. També en matèria de seguretat…

Aquí, l’aplicació de la intel·ligència artificial, a partir de l’anàlisi de dades i del coneixement de com s’estan prestant els serveis, ens ajuda a predir les necessitats amb què ens trobarem i anticipar de quins recursos caldrà disposar per donar resposta a aquestes necessitats, així com a avaluar l’impacte i l’eficàcia dels serveis públics.

D’altra banda, pot representar una millora significativa en el camp de l’atenció ciutadana: des de l’ús de robots conversacionals o assistents virtuals que permetin que els ordinadors interactuïn directament amb les persones, perquè l’atenció pugui ser més ràpida i immediata, fins a ajudar a analitzar les necessitats de la ciutadania. Ja hi ha experiències en ajuntaments que utilitzen robots conversacionals per poder interactuar amb persones grans i conèixer la seva situació o si necessiten algun recurs. També pot ajudar en la gestió dels ajuntaments a través de l’automatització de determinades tasques que demanden personal, però no suposen cap valor afegit.

Quins reptes poden trobar els ajuntaments a l’hora d’implementar la Intel·ligència Artificial?

El primer és liderar aquest procés d’implantació de la Intel·ligència Artificial i no dependre de les empreses tecnològiques a l’hora de decidir com i per què s’utilitza aquesta tecnologia. Cada cop és més complex desenvolupar tecnològicament la Intel·ligència Artificial i cada cop més s’està concentrant aquest desenvolupament en unes poques empreses, moltes d’elles provinents d’altres contextos i amb una lògica diferent de la del nostre àmbit.

Aconseguir que els ajuntaments tinguin una participació activa en el disseny i la implantació dels serveis que incorporen aquesta Intel·ligència Artificial és un repte important. Per això caldrà, per una banda, disposar de personal format, però també capacitat de lideratge i de visió, de saber cap a on es vol anar i per a què es vol anar en aquella direcció. I això vol dir que els càrrecs electes i els responsables dels ajuntaments tinguin també aquests coneixements i aquestes competències necessàries per impulsar aquest procés de digitalització.

Un altre repte podria ser el de minimitzar l’impacte ambiental de l’ús de la Intel·ligència Artificial. És ben conegut l’alt consum energètic i d’aigua que genera l’entrenament dels sistemes d’Intel·ligència Artificial. Cal trobar l’equilibri entre l’automatització i la sostenibilitat, i en aquest sentit, les administracions públiques són un factor important per decidir com es vol abordar aquesta qüestió per evitar impactes desproporcionats en el medi ambient.

Com pot la Intel·ligència Artificial ajudar a desburocratitzar la gestió pública?

Pot ser un bon instrument per simplificar l’actuació de l’administració pública, evitant que la ciutadania hagi de fer tràmits que pot fer la mateixa administració, i facilitant l’intercanvi de dades entre les diferents administracions públiques, de manera que dades de què ja disposa no es tornin a demanar a la ciutadania.

També es pot desburocratitzar a través d’una prestació proactiva dels serveis. A partir de les dades de què es disposa sobre la ciutadania, es poden anticipar les nostres necessitats i, abans que nosaltres demanem un determinat ajut, que sigui la mateixa administració qui ens el proposi o, fins i tot, que ens l’atorgui sense necessitat que nosaltres l’haguem de sol·licitar.

Aquest és un model que ja està vigent en moltes empreses tecnològiques. Estem acostumats a què, quan acabem de llegir un llibre o una sèrie, la plataforma que utilitzem ens suggereixi continguts basats en el que han vist altres persones amb un perfil similar al nostre. Es tracta de portar aquesta lògica, que tenim molt interioritzada en serveis privats, a l’àmbit de les administracions públiques.

Sempre que parlem de tecnologia apareix un tema: la dificultat de molta gent, sobretot de la gent gran, per relacionar-se amb empreses o administracions a través, per exemple, d’Internet. Això està generant una escletxa important entre la ciutadania. La intel·ligència Artificial pot reduir aquesta escletxa?

Al meu entendre, la pot reduir, ja que, igual que ens podem anticipar a les necessitats d’un determinat ciutadà, també podem veure quin és el canal més idoni per connectar-hi. Una altra manera en què pot ajudar és generant continguts formatius per a la ciutadania que facilitin fer un ús adequat de les eines digitals.

D’altra banda, cal pensar que aquest procés de digitalització no ha de ser ni absolut ni únic. Ha d’anar acompanyat d’una atenció personalitzada i presencial. Ja fa un temps, en una Contra de la Vanguardia, un expert de la Universitat de Berkeley, Ken Goldberg, deia que la digitalització i l’automatització ens fan conscients del valor que tenen les persones. A mesura que anem desplegant aquest procés d’automatització i determinades tasques les puguin desenvolupar robots o assistents virtuals, hem d’anar reforçant una atenció personal capaç de satisfer les necessitats de les persones que no tinguin les competències o l’interès d’utilitzar aquestes eines tecnològiques.

Vol dir que no ens deshumanitzarem i que, afortunadament, no deixarem de parlar amb persones…

És cert que existeix aquest risc que les administracions públiques vagin més enllà del necessari en la robotització per garantir un servei correcte. Segurament serà com un pèndol, on possiblement es superi el límit desitjable d’automatització abans de tornar al punt òptim.

L’automatització és útil per prestar determinats serveis d’informació i assessorament a la ciutadania. Els robots conversacionals han anat millorant i la situació que es donava fa un temps, quan preguntaves una cosa i el robot et contestava el que volia, ja no s’ajusta al que tu demanes, perquè la resposta estava en funció d’una base de dades fixa. A mesura que es vagin entrenant amb Intel·ligència Artificial generativa, la resposta serà cada vegada més adequada i, probablement, la satisfacció de la persona que hagi fet la consulta augmentarà significativament.

En tot cas, més enllà de la resposta menys o més encertada del robot, hauria d’existir un botó que permeti acabar la conversa amb el robot i parlar amb una persona. Alguns organismes, com la Generalitat de Catalunya, han pres decisions per garantir l’atenció personalitzada. Es preveu un principi de bona administració que implica un tracte adequat a la ciutadania i que els textos de l’administració tinguin un llenguatge planer, comprensible i accessible. Per tant, sí que s’aposta per una digitalització més gran, però ha d’anar acompanyada d’una atenció més propera a la ciutadania.

Hi ha molta gent que entén la Intel·ligència Artificial com una eina, però n’hi ha molta que la tem, que creu que pot destruir moltes activitats econòmiques. Com es pot vèncer aquesta reticència?

La millor manera és informar sobre el que es vol fer i tenir clara una estratègia. Sovint, moltes decisions preses a les administracions sobre la Intel·ligència Artificial són el resultat d’una moda i estan preses de forma poc madurada, de vegades simplement per aparentar. Això fa que molts projectes no responguin a necessitats reals o s’apliquin a camps que no exigeixen automatització.

És important que existeixi un lideratge real d’aquests processos de digitalització i, com dèiem fa un moment, evitar la dependència tecnològica de les empreses, en el sentit que no siguin elles les que liderin els processos d’implementació. Les empreses desenvolupen una tecnologia d’acord amb el seu coneixement i experiència, però només el municipi coneix les seves necessitats. Quan un ajuntament no té les capacitats o els recursos humans precisos, pot recórrer a la Diputació o entitats com Localret per aconseguir suport. Però sempre cal liderar des del municipi la implantació d’aquestes tecnologies.

Un tema recurrent cada cop que es parla d’innovacions tecnològiques és el de l’ús ètic. Com es pot implementar èticament la Intel·ligència Artificial, tenint en compte que es treballa amb dades personals de la ciutadania?

Són diferents preguntes en una sola. Comencem pel tema de les dades. Efectivament, la Intel·ligència Artificial són dades. El desenvolupament exponencial que ha tingut en els darrers cinc o deu anys es deu al gran volum de dades posades a disposició dels algoritmes per aprendre i desenvolupar-se. Bona part d’aquestes dades permeten identificar persones. Garantir el respecte escrupolós de la llei de Protecció de Dades, que especifica que cada persona decideix què es pot fer amb les seves dades, és un element clau. Les administracions públiques tenen un gran volum d’informació sobre nosaltres i coneixen tota la nostra activitat des del naixement fins a la mort, en tots els àmbits econòmic, sanitari, etc., i han de prendre consciència del valor d’aquesta informació i de com gestionar-la per complir la normativa.

Respecte a l’ús ètic, en el cas de les administracions públiques, és més senzill que quan ens referim a les empreses, perquè la seva actuació es deu al principi de legalitat. Això dona un marc de referència important per decidir què es pot fer i què no amb IA. A més, disposen d’espais de participació pública on es decideix què es pot fer i què no. Per tant, no és la decisió d’un tècnic, sinó un acord dels òrgans de govern.

En tot cas, això implica que ha d’existir regulació. Com es pot regular?

És un tema complex que s’ha de tractar a diferents nivells. D’una banda, es poden exigir mínims per part de la Intel·ligència Artificial en termes de seguretat, impacte en la salut i drets fonamentals. A Europa, aquest marc de referència és el reglament d’Intel·ligència Artificial, que exigeix que qualsevol instrument basat en aquesta tecnologia compleixi uns mínims que assegurin que el seu ús no tindrà un impacte negatiu sobre les persones.

D’altra banda, les administracions públiques poden establir regles sobre com implementar la IA. A Catalunya hi ha ajuntaments que defineixen criteris sobre la integració de la IA i els usos de la IA generativa. El problema apareix quan un ajuntament fixa regles i els proveïdors no les compleixen, per això és important aconseguir independència tecnològica. També pot passar que l’empresa proveïdora no vulgui certs usos que considera perjudicials, mentre que el govern sí; això és el que ha passat recentment amb Anthropic i l’administració dels Estats Units.