Acollim la presentació d’un estudi clau sobre la mobilitat als entorns rurals i periurbans que evidencia desigualtats territorials i socials

La jornada ha posat sobre la taula les desigualtats de mobilitat fora de les àrees urbanes i la necessitat d’adaptar les polítiques públiques a la realitat dels territoris de baixa densitat.

5 de febrer de 2026

La seu de l’AC) ha acollit avui, 5 de febrer, la presentació de l’estudi “La mobilitat a l’entorn rural i urbanitzacions de baixa densitat: anàlisi i oportunitats per a les polítiques públiques”, una recerca pionera a Catalunya que compara els patrons de mobilitat d’aquests territoris amb els de les zones urbanes.

L’estudi, elaborat per l’Institut Metròpoli, s’ha realitzat per encàrrec de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), l’ACM, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona (ATM) i l’AMTU, amb l’objectiu d’aportar evidència científica per orientar les polítiques públiques de mobilitat i donar resposta al repte d’un territori més connectat, en el marc de l’Agenda Rural de Catalunya.

L’acte s’ha iniciat amb la benvinguda de Lluís Corominas, cap de l’àrea de Continguts de l’ACM, que ha remarcat la importància de disposar de dades rigoroses per dissenyar polítiques de mobilitat adaptades a la diversitat territorial del país.

Tot seguit, Núria Pérez i Xavi Bach, cap i sotscap de l’àrea de mobilitat de l’Institut Metròpoli, han presentat els principals resultats de l’estudi. La recerca analitza dades dels anys 2019 i 2023 de l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona i de les Terres de l’Ebre. L’objectiu és aportar evidència científica per orientar les polítiques públiques, donar resposta al repte del territori connectat de l’Agenda Rural de Catalunya i millorar les relacions urbà-rural.

L’estudi constata una alta dependència del vehicle privat a les zones rurals i urbanitzacions de baixa densitat, on entre el 55% i el 65% dels desplaçaments es fan en cotxe, mentre que l’ús del transport públic és molt baix. A la primera corona metropolitana, en canvi, fins al 80% dels desplaçaments es fan en transport públic, a peu o en bicicleta. Aquesta dependència es tradueix també en índexs de motorització més elevats i en un parc de vehicles més envellit i contaminant, amb un impacte ambiental i energètic per càpita superior.

El treball posa de manifest que la baixa oferta de transport públic i els temps de viatge elevats són els principals motius per no utilitzar-lo fora de l’àrea metropolitana, on els desplaçaments en transport públic sovint superen l’hora, enfront dels aproximadament 20 minuts en vehicle privat. Tot i això, l’estudi identifica marge de millora, ja que fins al 35% dels desplaçaments curts en cotxe podrien fer-se en bicicleta i un 10% podrien captar-se amb transport públic.

L’anàlisi també evidencia desigualtats socials associades al model de mobilitat, que afecten especialment les dones, el jovent, les persones amb discapacitat i les rendes baixes. Un 14% dels joves de zones rurals i urbanitzacions de baixa densitat afirma tenir dificultats per accedir a una feina per motius de transport, el doble que a la primera corona metropolitana. En aquest context, l’estudi subratlla la necessitat d’orientar les polítiques públiques a la realitat dels territoris de baixa densitat, incorporant criteris de rural proofing i abordant la pobresa en el transport, en línia amb els enfocaments europeus.

Finalment, assenyala també diferències rellevants en els patrons temporals i laborals de la mobilitat, com una presència més elevada del teletreball a les urbanitzacions de baixa densitat i a la primera corona metropolitana que als municipis rurals. A més, constata que a les zones rurals la demanda de mobilitat en caps de setmana i períodes festius es manté o creix respecte dels dies feiners, fet que posa de manifest la necessitat d’adaptar l’oferta de transport públic a aquests cicles i de vincular-la amb polítiques de turisme sostenible.

El debat institucional i les oportunitats de futur

La jornada ha continuat amb la taula rodona “Què volen i dolen les administracions?”, moderada per Rita Marzoa, directora de Comunicació de l’AMTU, amb la participació de Eloi Guinjoan, tècnic de mobilitat al món rural de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA); Sergi Martínez-Abarca, cap del servei de gestió del Transport de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM); Irene Navarro, coordinadora del gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB); Agnès Rotger, tècnica de l’ACM i Joan Serra, alcalde de Castellolí i sotsdirector general de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). El debat ha posat l’accent en la necessitat de reorientar les polítiques de mobilitat sostenible en aquests territoris, reforçant el transport públic interurbà i a demanda, promovent la mobilitat activa, impulsant el teletreball i avançant en la descarbonització del parc de vehicles, tot incorporant criteris de rural proofing i combatent la pobresa en el transport.

La jornada ha conclòs destacant el valor de l’estudi com a eina clau per avançar cap a un model de mobilitat més just, sostenible i adaptat a tots els territoris de Catalunya.