Impulsem un manifest i mocions als municipis per reclamar un fons per regularitzar les urbanitzacions amb dèficits

La iniciativa, presentada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, reclama al Govern i al Parlament un Pla Director Urbanístic, la reforma de la Llei d’Urbanisme i eines de finançament per abordar aquest problema estructural.

11 de març de 2026

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha acollit aquest dimecres la presentació del Manifest dels Ajuntaments de Catalunya afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics i/o no recepcionades, una iniciativa impulsada per 80 municipis amb el suport de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Els alcaldes i alcaldesses signants, juntament amb les entitats municipalistes, han reclamat al Govern i al Parlament canvis normatius, financers i organitzatius per afrontar una problemàtica que afecta centenars de municipis del país i que, segons les estimacions, impacta aproximadament en un 10% de la població catalana.

El document reclama a la Generalitat de Catalunya i al Parlament una resposta estructural davant una problemàtica que afecta centenars de municipis del país i que, segons les estimacions, impacta aproximadament en un 10% de la població.

La iniciativa ha estat impulsada principalment pels alcaldes de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla, i de Sant Feliu de Buixalleu, Xavier Santos, amb l’acompanyament de les dues entitats municipalistes.

Durant l’acte, el vicepresident de l’ACM i alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, ha destacat el lideratge dels ajuntaments en aquesta iniciativa i ha remarcat que es tracta d’una proposta que neix directament de la realitat municipal. “Aquesta iniciativa és del món local. Neix dels ajuntaments, de la realitat que viviu cada dia als vostres municipis i de la voluntat de trobar solucions a un problema que fa massa anys que s’arrossega”, ha afirmat.

Sabarich ha subratllat que els ajuntaments han hagut de gestionar durant anys aquesta situació amb responsabilitat, sovint amb eines limitades i amb marcs normatius que no sempre s’ajusten a la realitat del territori. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’avançar cap a una resposta coordinada de país que permeti dotar el municipalisme de més instruments per afrontar aquest repte.

La jornada també ha comptat amb la intervenció del director de la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT) de l’ACM, , Agustí Serra, que ha aportat la visió tècnica i jurídica de la iniciativa. Serra ha analitzat els instruments urbanístics existents i les possibles vies de reforma normativa per facilitar la regularització progressiva d’aquestes urbanitzacions, així com la necessitat d’introduir criteris de viabilitat tècnica i econòmica en les actuacions de millora.

Un problema urbanístic estructural

La majoria d’aquestes urbanitzacions es van desenvolupar entre les dècades dels anys seixanta, setanta i vuitanta, en un context de creixement urbanístic ràpid i sovint amb mancances en la planificació i en la dotació de serveis bàsics.

Moltes d’elles es van construir sobre terrenys amb orografia complicada, parcel·lacions disperses i infraestructures insuficients, una situació que amb el pas del temps no s’ha regularitzat i que ha convertit aquests àmbits en espais amb mancances urbanístiques i socials importants.

Segons el manifest, aquests dèficits estructurals afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat.

A més, molts ajuntaments es troben atrapats en una situació de bloqueig legal i financer. Tot i que la legislació urbanística estableix instruments per transformar el sòl, el cost de les obres de regularització que haurien d’assumir els veïns resulta sovint inassolible per a la majoria de residents.

Reclam per a una resposta de país

Davant la gravetat i complexitat de la situació, els ajuntaments signants del manifest fan una crida urgent a la Generalitat i al Parlament per impulsar una resposta estructural, justa i sostenible.

Entre les principals demandes destaquen la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) de totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya; la reforma de la Llei d’Urbanisme per adaptar-la a la realitat dels municipis amb urbanitzacions deficitàries i la creació d’un fons per a la regularització d’urbanitzacions que permeti finançar projectes i programes d’adequació.

Aquest fons, amb participació de la Generalitat i altres administracions supramunicipals, hauria de prioritzar els municipis més petits i aquells amb menys capacitat econòmica.

Paral·lelament, els ajuntaments signants del manifest i les entitats municipalistes també impulsen mocions als plens municipals amb aquestes mateixes demandes per reforçar la reivindicació institucional.