La mobilitat al territori: de les demandes històriques a solucions com el transport a demanda

Millorar la mobilitat en transport públic és una de les prioritats que tenen molts ajuntaments i altres institucions locals sobre la taula. Mantenen demandes històries, com el desdoblament de l’R3 de Rodalies, troben solucions com serveis de transport a demanda a comarques poc poblades, i reclamen millores en serveis com el transport escolar. En parlem amb diversos responsables municipals.

1 d'agost de 2025

Més de la meitat dels alumnes de Fonollosa tenen la seva escola a més d'un quart d'hora en cotxe i ACN

Un mes de juliol de fa 150 anys, el tren va arribar per primera vegada a Vic. L’objectiu era procurar el carbó que hi havia al Ripollès per alimentar els motors de vapor de les fàbriques tèxtils de Barcelona. Primer, només hi arribaven mercaderies, però més tard el tren es va convertir en un veritable transport per a passatgers.

El cavall de batalla de la comarca d’Osona ha estat, des de fa anys, el desdoblament de la via, que encara continua amb línia única amb promeses falles d’inversió de governs de tots els colors. La previsió és que el 2035, l’R3 fins a Vic estigui desdoblada i que el trajecte, que actualment és d’una hora i 20 minuts, es redueixi a 45 minuts. Després d’un primer tall que va durar quatre mesos, aquesta tardor n’hi haurà un altre que en durarà setze.

Des de Manlleu, l’alcalde Arnau Rovira confia que el desdoblament faci la línia “més competitiva”. Reclama que es mantingui la proposta inicial de desdoblament que l’Oficina Tècnica R3, de la qual forma part, va fer arribar al Ministeri i que té l’aval dels diferents agents del territori, administracions, partits i plataformes d’usuaris.

Amb l’escenari final d’una R3 desdoblada fins a Vic, Rovira preveu que segurament hi haurà “un transvasament important d’usuaris que ara van en bus i que després baixaran en tren”. Avui en dia, remarca, “la gran estrella del transport fins a Barcelona és el bus”. Precisament, durant el tall la tardor, s’establirà un pla alternatiu de transport per carretera. El temor principal de l’alcalde és sentir-se “encara més oblidats per Renfe”.

Rovira defensa que és el moment de reclamar una estació d’autobusos que connecti directament amb Barcelona. “Creiem que no és un caprici”, assegura, “Manlleu es mereix tenir un bus directe fins a Barcelona, encara que no sigui cada 15 minuts”. La idea de l’alcalde és que Manlleu concentri la població del nord d’Osona i ajudi a evitar el “col·lapse” que pot suposar la circulació de més vehicles en hora punta a Vic. El batlle recorda que el POUM ja contempla espai per a una futura estació d’autobusos a prop de l’estació del tren, que caldria desenvolupar.

A més, també vol que es renovi l’estació de Manlleu i “posar-la al dia”. La façana està força malmesa, el bar que hi havia està tancat i només resta oberta una sala amb una expenedora de bitllets i personal a finestra de primera hora de la nit a deu de la nit.

Transport a demanda al Pallars Jussà

Una altra realitat és la del Pallars Jussà. Una comarca molt rural, amb una baixa densitat de població, molt dispersa, envellida i amb un pes molt important del sector primari. La poca oferta de transport públic que té va portar el Consell Comarcal, fa uns 15 anys, a crear una xarxa de serveis de taxis per tal de cobrir els trajectes que no es feien amb el transport públic convencional.

És el transport a demanda, un servei ja força estès a comarques rurals amb poca població i envellida. Ofereix la possibilitat de desplaçar-se des de pobles aïllats o allunyats de les vies de comunicació principals. Els veïns d’aquest poble, com a mínim un cop a la setmana, es poden desplaçar als municipis més grans on hi ha els serveis. Aquest tipus de transport té horaris i parades establertes, però només funciona si hi ha demanda del servei. La persona interessada ha de reservar la plaça el dia anterior.

L’alcalde de Senterada i conseller comarcal del Pallars Jussà, Antoni Toló, explica que, gràcies a aquest servei, molta gent gran que viu en pobles allunyats poden allargar el temps que viuen en aquests nuclis. Sovint, quan es fan grans i es queden sense l’opció de conduir, es veuen obligats a anar a viure a la capital de comarcal, on hi ha els serveis. El transport a demanda és una alternativa a haver de canviar de residència. Toló destaca, així que un dels objectius del transport a demanda és acostar la gent als serveis.

Al Pallars Jussà ja fa anys que funciona i actualment té 16 línies. Ara, el Consell Comarcal està redactant un pla per revisar-les i adaptar-les a les necessitats actuals. L’any passat, va transportar 2.386 viatgers, majoritàriament per anar als mercats municipals o als serveis sanitaris. Algunes línies, com la d’Espluga Serra-Fígols-Tremp, van superar els 500 viatges i altres, com la de Rivert-Tremp, només la van fer servir dotze persones. El nou pla, doncs, ha de servir per ajustar línies, horaris o freqüències. Toló destaca que les realitats dels pobles i les necessitats dels usuaris han canviat.

Regular el transport escolar no obligatori

Un altre objectiu als municipis rurals és garantir el transport escolar. N’és un exemple l’Ajuntament de Fonollosa, al Bages, que amb poc més de 1.500 habitants destina anualment 50.000 euros a finançar aquest transport per als alumnes que viuen dins del termini municipal, però que tenen l’escola lluny de casa.

“És el mal anomenat transport escolar no obligatori, un servei que, avui en dia, no està garantit pel Departament d’Educació”, lamenta l’alcalde del municipi i president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez. Des del curs passat, a més, el preu d’aquest transport, que està subvencionat pels ajuntaments, s’ha disparat més d’un 70% i, en alguns municipis, com ara Sant Salvador de Guardiola, el cost ha augmentat més d’un 200% respecte al curs passat.

Per tot plegat, el Consell Comarcal del Bages va fer front comú al Parlament per reclamar canvis i intentar evitar una pujada de preus del transport escolar, que consideren “insostenible” per a molts consistoris. Els alcaldes demanen als grups polítics que introdueixin modificacions en el decret que regula aquest servei i han instat el Govern a actuar davant l’augment de costos. També reclamen que el límit del terme municipal no sigui el criteri determinant per decidir si un alumne pot rebre o no la subvenció del transport escolar, i demanen introduir altres criteris “més socials”.

“És una urgència que tenim a l’àmbit rural del país, que la gent que viu en municipis rurals no hagi de pagar més peatges, sobretot en serveis bàsics com és poder anar a l’escola”, subratlla Hernàndez.

Hernàndez confia que el Departament d’Educació faci la proposta de modificació del decret que regula la gratuïtat del transport escolar, que està vigent des del 1996, perquè pugui entrar en vigor, a tot estirar, d’aquí a dos cursos.