Reportatge: Els municipis catalans busquen a Itàlia nous models per gestionar els residus

Una quinzena d'alcaldes i alcaldesses de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han viatjat a Itàlia a principis de febrer per conèixer experiències de bones pràctiques i intercanviar coneixement en matèria de gestió de residus. Una gestió que passa pel reaprofitament industrial i que necessita la complicitat ciutadana.

2 de març de 2026

La presidenta de l'ACM, Meritxell Budó, conversa amb el delegat del Govern a Itàlia, Lucca Bellizi, i la vicealcaldessa de Florència, a la sala del Cinquecento. i ACN

Durant l’estada, els alcaldes han pogut conèixer les plantes on es gestionen tots els residus a les de les ciutats de Lucca – gestionada per l’empresa publico-privada Sistema Ambiente- i Florència – gestionada per l’empresa pública Alia Servizi Ambientali. Els batlles han mostrat interès per conèixer en detall com es fan les aportacions a les diferents fraccions, sobre la gestió econòmica que això comporta i les inversions, i com s’ho fan per minimitzar l’impacte ambiental.

Mentre que el sistema de Lucca és més proper a allò que es fa a molts municipis catalans, el de Florència disposa d’una plataforma que permet monitorar en temps real tots els serveis d’higiene urbana, inclosos els vehicles de recollida i els dispositius electrònics instal·lats als contenidors. També es fa un seguiment mitjançant un sistema de geolocalització, que permet tenir la foto general de la ciutat en cada moment. El sistema florentí també fa una anàlisi detallada dels dipòsits i quina quantitat de residus hi llença el ciutadà amb la seva targeta per obrir els contenidors. Això després serveix per definir la taxa.

La plataforma, de caràcter pioner, també permet establir rutines de comportament que després els han permès planificar millor i millorar l’eficiència del servei. Els responsables han explicat que la inversió inicial d’un sistema així és “molt important”, al voltant dels 450 milions d’euros, però han defensat que després el cost anual en una ciutat com Florència és menor i millora a mesura que el sistema s’optimitza.

Un dels aspectes que els alcaldes catalans han abordat durant la seva visita a Itàlia és com tenir la complicitat de la ciutadania en la gestió de residus. “Si la ciutadania no es creu això, és impossible que tinguis bons resultats i aquest és un dels temes que hem abordat aquí”, ha explicat la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó.

Els alcaldes també han visitat algunes ciutats de la Toscana i Emilia-Romagna, regions capdavanteres en producció tèxtil, i bressol de firmes de moda com Gucci, Cavalli, Max Mara o Furla. Aquí s’han centrat en l’economia circular, amb nous procediments per a la recollida, tractament i reaprofitament de la roba.

A Emilia-Romagna, han pogut conèixer el Centre Creatiu de Reciclatge Remida, que treballa la creativitat a partir de materials de rebuig. O el Centre Internacional Loris Malaguzzi, un espai d’investigació, innovació i trobada sobre educació considerat la porta d’entrada al model pedagògic reconegut internacionalment que porta el nom de la regió.

A Catalunya “encara estem molt lluny”

La gestió dels residus (paper, envasos, vidre, resta i orgànica) als municipis catalans, a grans trets, no dista tant de la gestió que se’n fa a Itàlia. Un dels alcaldes de la delegació, l’alcalde de Montmeló i president del Consorci del Vallès Oriental, Pere Rodríguez, ha explicat que durant aquesta legislatura han implantat diversos sistemes eficients de recollida, on els municipis de la zona han optat majoritàriament per sistemes de contenidor intel·ligent o contenidor tancat, com molts dels que s’han vist en ciutats com Florència o Lucca. Aquests sistemes els estan funcionant “molt bé”, i respecte als de contenidors al carrer, la diferència és d’uns 40 punts, amb índex de recollida selectiva que se situen entre el 60% i el 70%.

Rodríguez assenyala que “anem en la bona direcció”, però afegeix que “encara queda molta feina per fer”. “Estem veient aquí a Itàlia que molts municipis estan al 80 i escaig. Porten molt de temps fent-ho i hi ha més cultura que el residu no és un residu, sinó un recurs que pot reaprofitar la indústria”, ha dit. “La mateixa ampolla dipositada correctament pot ser un recurs i generar un ingrés, mentre que dipositada malament és una despesa i es penalitza”, ha destacat el batlle.

En el cas de Montmeló i altres municipis del Vallès Oriental, com Mollet o Santa Maria de Palautordera, els ciutadans disposen d’una aplicació mòbil que els obre la porta del contenidor on llancen els residus i on queden registrades les aportacions. “Cada vegada hi ha més consciència i la gent vol fer-ho be, però a vegades no s’acaba d’entendre que el sistema de residus el paguem tots i com més eficient el fem, serà més econòmic i més sostenible”, ha dit l’alcalde.

De la seva banda, l’alcalde d’Orís i president del Consorci per la Gestió dels Residus Urbans d’Osona, Arnau Basco, ha explicat que a Itàlia estan acollint experiències “molt pioneres” en la gestió del tèxtil que auguren que “hi ha futur”. Amb tot, ha apuntat que aquest futur passa per la “complicitat” de la indústria, perquè es produeixi menys i de més qualitat, i perquè els hàbits de consum no portin a fer roba d’un sol ús. “Això és insostenible”, ha dit Basco.

Per a Basco, és important que la gestió dels residus sigui amb una gestió publico-privada, i que vagi acompanyada d’un canvi “d’actitud” i d’un treball “pedagògic” per consumir menys. “Malauradament la indústria camina molt més cap a la generació”, ha lamentat. D’Itàlia també s’endú la manera de treballar conjuntament que tenen els municipis per gestionar els residus, una col·laboració que a Catalunya no és tan habitual.

El viatge dels alcaldes catalans a Itàlia, acompanyats pel delegat del Govern Luca Bellizi, també ha servit per establir relacions institucionals amb els municipis que han visitat i amb els càrrecs electes.

Textile Hub: recuperar fibres tèxtils

Una de les visites dels alcaldes catalans a Itàlia ha estat la del Textile Hub de la ciutat de Prato (Toscana), on s’està construint una fàbrica per separar i recuperar fibres, que després tornaran al sistema de producció. El projecte combina innovació tecnològica, governança publico-privada i una estratègia territorial. En aquesta planta, que es construeix amb fons europeus i que previsiblement s’inaugurarà al juny, es podran gestionar gairebé 35.000 tones de residus tèxtils a l’any. La roba arribarà i es classificarà segons el tipus i el color. L’objectiu final és tornar-les a introduir al sistema de producció i que puguin servir per fabricar noves peces.

No apujar la taxa d’escombraries

Sobre la pressió fiscal que les noves ordenances puguin comportar en un futur si es va millorant el sistema, la presidenta de l’ACM considera que no es poden augmentar les taxes d’escombraries “de manera infinita”. La Llei de residus estableix que la taxa ha de cobrir tot el cost del servei, i els ajuntaments van haver-la d’apujar per adequar-se a aquest cost, però d’ara en endavant “cal trobar la manera que la recollida no repercuteixi directament en la butxaca del ciutadà”. I un altre aspecte destacat, ha dit Meritxell Budó, és que els municipis “que fan bé la feina”, no hagin d’incrementar les taxes als ciutadans.