L'Observatori de les Finances Locals s'actualitza i creix: noves dades sobre un vell problema

Aquest any, el model de finançament local en complirà 22 de vigència. El sistema ja naixia coix, però el temps i la manca de millores han evidenciat les seves mancances i la incapacitat per garantir els recursos necessaris als ens locals per oferir uns serveis de qualitat a les veïnes i veïns.

16 de desembre de 2025

Precisament per denunciar aquesta situació, l’ACM va impulsar el 2024 l’Observatori de les Finances Locals, un portal per calcular, territorialitzar i divulgar les limitacions del model de finançament local en àmbits com l’impacte de les regles fiscals, la reforma de l’impost a les plusvàlues o les transferències de l’Estat. Una eina que traduïa en dades globals i locals i en un llenguatge entenedor les conseqüències de l’actual sistema.

Amb el mateix objectiu i atès que la majoria de les problemàtiques no han desaparegut, recentment se n’han actualitzat les xifres, amb les dades d’execució del 2024, i s’ha implementat un nou interactiu que permet descarregar un informe individualitzat de cada municipi amb un resum de totes les magnituds de cada àmbit, per facilitar-ne l’anàlisi a l’àmbit local. En les pròximes setmanes, a més, s’hi incorporarà nova informació relativa a l’impacte de les actuacions que assumeixen les entitats locals en l’àmbit de polítiques socials.

Des del 2013, les despeses no financeres dels ens locals han crescut un 65%, deu punts més que els ingressos no financers. Malgrat que les transferències van créixer l’any 2024, el diferencial entre el cost dels serveis i els recursos per sufragar-los segueix sent notable. I el retorn de les regles fiscals condiciona més les arques. Algunes de les dades que posa de manifest l’actualització de l’Observatori són les següents:

L’impost sobre les plusvàlues perd més de la meitat de la recaptació: la reforma del tribut, arran de les sentències judicials, ha limitat la seva capacitat fiscal. Els ajuntaments catalans han passat d’ingressar gairebé 590 milions per aquesta via a vora 430 milions. La compravenda d’habitatges de segona mà, a més, ha continuat creixent i amb un valor superior. Per això, amb la normativa prèvia, la recaptació hauria duplicat la que hi va haver el 2024.

El cost dels interessos es triplica: els ens locals han passat de pagar 37 milions en interessos del deute, el 2022, a abonar-ne 126 milions, el 2024. Una quantitat molt similar a la que el conjunt d’entitats locals van destinar a biblioteques, atenció ciutadana, promoció turística o foment de l’esport.

Increments salarials amb caràcter retroactiu: entre el 2019 i el 2024, el govern espanyol ha estat el responsable de set de cada deu euros d’increment de la partida de salaris públics de les entitats locals, arran dels augments decretats amb aplicació a totes les administracions. I sovint han arribat avançat l’exercici i amb caràcter retroactiu. Només els tres euros restants han estat decidits des del món local.

Més de 3.600 milions en romanents limitats: amb el retorn a les regles fiscals, les administracions locals tornen a tenir limitat l’accés als seus romanents, excepte per amortitzar deute i per a certes inversions que no impactin en les normes d’estabilitat. I no es tracta de quantitats negligibles, sinó que el conjunt d’administracions locals catalanes acumulen uns 3.642 milions en romanents.

A la cua en finançament de l’Estat: les administracions locals catalanes es troben entre les que reben menys transferències corrents de l’Estat, amb l’aplicació de l’actual sistema de finançament. En valors absoluts, se situen en l’antepenúltim lloc en euros per habitant, però cauen a l’últim de forma si es pondera pel cost de la vida, ja que oferir un mateix servei no costa el mateix als ajuntaments d’arreu.

Transferències cada cop més condicionades: fins a l’any 2019, prop del 87% de les transferències de l’Estat, la Generalitat i l’exterior cap a les entitats locals arribaven a través de transferències corrents, les quals permetien una millor planificació pressupostària i més autonomia local. Els anys posteriors, però, el percentatge ha caigut per sota del 84%.