La reforma de l'impost sobre les plusvàlues fa caure la recaptació a la meitat

1 d'abril de 2026

Els efectes de la reforma de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana o impost sobre les plusvàlues continua notant-se en les arques municipals, que han vist minvar de forma notable la seva capacitat recaptatòria. Els ingressos d’aquest tribut als ajuntaments van créixer entre els anys 2023 i 2024, dels 350 fins als 429 milions, però aquesta quantitat és encara clarament inferior als 587 milions de l’any 2019. La pandèmia va impactar en aquest tribut, però el revés més gran va ser la modificació legal de finals del 2021 aprovada pel govern de l’Estat, després de diverses sentències judicials contràries a l’impost. Els següents anys, marcats per les incerteses i els recursos als tribunals, van laminar especialment els seus ingressos, però ara encara continua llunya de xifres anteriors.

Així mateix, aquesta disminució de 160 milions en la recaptació en els darrers cinc anys no és un reflex real de l’impacte de la reforma, ja que, en el mateix període, el mercat immobiliari ha anat a l’alça. S’han venut més habitatges de segona mà —aquells que tributen per aquesta figura, a més de les herències i les donacions— i a preus més elevats que el 2019. De manera que, d’haver-se mantingut la formulació anterior de l’impost, la recaptació hauria hagut de ser considerablement superior.

Per calibrar la magnitud de la pèrdua, l’Observatori de les Finances Locals de l’ACM estableix una ràtio anual per municipis que relaciona els euros gastats en compravendes d’habitatge de segona mà amb cada euro que n’obtenen els ajuntaments en concepte d’impost sobre les plusvàlues. A partir del 2017, amb les primeres sentències que en laminaven alguns aspectes, la ràtio va créixer —és a dir, calia més vendes per ingressar la mateixa quantitat—, però encara ho va fer més des de la reforma del 2021. En el gruix de la darrera dècada, s’ha passat de recaptar un euro per cada 15 de gastats en compravendes a obtenir un euro per cada 40 de gastats.

Per reconstruir la capacitat perduda, l’Observatori dibuixa dos escenaris hipotètics. Un de baix es basa en la ràtio del 2019 —just abans de la reforma i de la pandèmia— i situa la recaptació potencial del 2024 en uns 766 milions. Aquesta seria la quantitat aproximada que s’hauria pogut assolir en el marc normatiu anterior a la modificació. L’escenari alt, en canvi, extrapola la ràtio anterior al 2017 i fa una hipòtesi de quin seria el potencial recaptatori sense les primeres sentències judicials contràries, el qual l’elevaria fins als 1.000 milions. Atès que hi ha altres elements que afecten la recaptació —com l’actualització adequada del valor dels terrenys a través del cadastre—, un escenari raonable apunta que, sense l’actuació dels tribunals i la modificació tributària, la recaptació a través de l’impost sobre les plusvàlues s’hauria situat el 2024 en un punt intermedi entre els dos escenaris, entre els 850 i els 900 milions. Es tracta d’una xifra que duplica la que efectivament hi va haver.

La clau per entendre aquesta diferència és d’ordre jurídic i polític alhora. El Tribunal Constitucional va qüestionar que la taxa s’apliqués en situacions en què no hi havia hagut un increment real del valor de l’immoble, és a dir, quan no es produïa cap plusvàlua. Però la nova concepció del tribut que va resultar de la reforma va anar més lluny del que la sentència estrictament exigia i va reduir-ne la pressió fiscal general. Fruit d’aquella decisió, els ajuntaments han vist minvada una font d’ingressos propis sense que l’Estat hagi articular cap mecanisme de compensació o de substitució, malgrat les demandes reiterades en aquest sentit d’entitats locals com l’ACM.

En tot cas, l’impacte d’aquesta reforma no és homogeni a tot el territori. Aquells municipis amb preus de l’habitatge més elevats han vist com la seva recaptació per aquesta via s’ha reduït de forma més intensa. Un exemple il·lustratiu és el de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que el 2019 va ingressar 14,4 milions d’euros a través de l’impost sobre les plusvàlues i que el 2024 tan sols va recaptar poc més de 9 milions. En general, els consistoris dels municipis de més de 10.000 habitants són aquells on la pèrdua acumulada té un impacte pressupostari més rellevant.

Totes aquestes dades, així com la informació concreta de cada municipi, es poden consultar de manera completa i interactiva a l’Observatori de les Finances Locals de l’ACM. Una eina que permet entendre, en perspectiva, fins a quin punt les finances locals es veuen afectades per decisions externes als mateixos ajuntaments.