Reportatge: El món local reivindica la seva vocació europeista en el 40è aniversari de la integració a la UE

L'1 de gener de 1986 l'Estat espanyol es va incorporar com a membre de ple dret a la Comunitat Europea (posteriorment UE), una integració econòmica i política que va comportar canvis molt significatius en el món local. Quaranta anys després, tres exalcaldes recorden el que va suposar aquell procés per als seus municipis, i en fan balanç.

3 de maig de 2026

Bandera europea desplegada a Barcelona amb motiu del Dia d'Europa 2025

L’any 1986 Anna Pagans era professora en un institut de la ciutat i encara no formava part del consistori (hi va entrar cinc anys més tard com a regidora d’Educació). “Integrar-nos a la UE va ser motiu de satisfacció, i així ho vam comentar amb els alumnes a classe, perquè formar part del projecte comunitari ens acostava més cap als valors de llibertat i democràcia”, explica.

El 19 de gener del 2002, durant el ple que la va investir alcaldessa, Pagans va definir Girona com “una gran ciutat mitjana de Catalunya amb una clara vocació europeista”. La frase recollia el llegat d’aquells projectes comunitaris on ja participava l’ajuntament -com el de Ciutats Educadores- però també marcava l’aposta per sumar-ne de nous i fer que els programes que arribaven de Brussel·les tinguessin impacte en el dia a dia de la ciutadania.

Durant els nou anys en què va ser alcaldessa, la ciutat va participar en més d’una trentena de projectes i programes europeus de diversos àmbits. Des d’aquells centrats en l’accés al món laboral (Equal, Capture, Acàcia) fins a d’altres que posaven el focus en el medi ambient o la mobilitat sostenible (Move Together, MMOVE), passant pels que giraven al voltant de l’educació o la valorització del patrimoni.

Això, recorda l’exalcaldessa, va portar el nom de Girona -i en projectes de recerca, també la seva universitat- a figurar al costat de ciutats de països com Portugal, Itàlia, Suècia, Alemanya, França, el Regne Unit o Finlàndia.

Però al costat d’aquests projectes, Girona també va defensar el rol de les ciutats mitjanes com a actors clau en la construcció europea. Va ser a través de la xarxa Eurotowns, de la qual Pagans en va ser vicepresidenta, i que va permetre “fer pinya” per reivindicar les ciutats d’entre 50.000 i 250.000 habitants més enllà de les grans capitals. “L’objectiu era explicar, intercanviar i aprendre”, subratlla l’exalcaldessa. 

D’aquí en van sortir projectes compartits o bé inquietuds comunes (per exemple, amb jornades i debats al voltant de l’AVE). “Més enllà de l’Europa de les regions hi ha també l’Europa de les ciutats; i les mitjanes poden aprendre molt les unes de les altres a l’hora d’incentivar l’emprenedoria, la cultura, la mobilitat o l’aposta pel medi ambient”, subratlla Pagans. De fet, Eurotowns continua fent camí. Aquest 2026 la xarxa celebrarà la seva assemblea anual a Girona.

Jaume Farguell va ser alcalde de Berga durant 16 anys i va impulsar la projecció europea des de l’àmbit local. Com a promotor del Casal d’Europa del Berguedà, va centrar part de la seva tasca en la difusió de la cultura i la identitat europees, així com en apropar Europa a la ciutadania. Segons ha explicat, aquest equipament ha estat clau per promoure activitats culturals i establir vincles amb altres països, especialment a través d’intercanvis i agermanaments municipals.

A punt de fer 90 anys, Farguell reivindica el paper del municipalisme en la construcció europea. Es declara “molt europeista” i defensa que la identitat catalana ha contribuït a reforçar aquesta mirada cap a Europa. En aquest sentit, assenyala que, tot i que inicialment Europa podia percebre’s com una realitat llunyana, a Berga hi ha hagut històricament un interès notable per la política i l’actualitat internacional.

En canvi, lamenta que Europa no ha prestat prou atenció als municipis: “No té una política essencialment localista ni dona prou importància al món municipal”. I, segons diu, el poder dels estats “s’ha projectat cap a l’exterior i no ha atorgat prou protagonisme als municipis”.

Cooperació transfronterera

Alfons Quera va ser alcalde d’Agullana (Alt Empordà) entre el 1999 i el 2015 i delegat de la Generalitat a Perpinyà (2022-2024). Quera creu que al llarg d’aquests 40 anys hi ha hagut importants avenços en la cooperació europea a banda i banda dels Pirineus. Abans de l’entrada a la CE hi havia vincles personals  però “una nul·la relació institucional”.

La transformació ha sigut important en les comunicacions, les relacions institucionals i també de la societat civil. La Generalitat ha jugat un paper clau en el lideratge de projectes com els POCTEFA. “En els últims 30 anys s’han invertit 90 milions d’euros en projectes que afecten directament les comarques gironines i de la Catalunya del Nord”, explica.

Quera creu que l’any 2006 va marcar un abans i un després amb la signatura de l’acord marc de cooperació transfronterera entre la Generalitat i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals. Un acord que va “incidir en el que anomenem microprojectes” enfocats a municipis, entitats i societat civil de banda i banda del Pirineu.

L’any 2023 es va signar l’acord transfronterer d’associació per a la creació i desenvolupament de l’Àrea Funcional de l’Espai Català Transfronterer, amb una inversió de 5 milions d’euros. Abans les col·laboracions se cenyien a agermanaments o col·laboracions més “lúdico-festives”. “Com a alcalde d’Agullana havia participat en la col·laboració amb municipis com Morellàs i les Illes en projectes com una ruta del suro”, explica.

De la seva etapa com a delegat del Govern, en destaca la falta de “voluntat” dels estats espanyol i francès de millorar la cooperació o per “incrementar el transport ferroviari”. També denuncia les “traves” de l’estat francès a l’ús del català a la Catalunya del Nord.

L’ACM, amb Europa des del principi

L’ACM es va implicar des del principi en el procés d’integració europea per la importància que havia de tenir en les polítiques locals. Entre altres iniciatives, l’ACM va organitzar viatges amb alcaldes per a conèixer el funcionament dels ens municipals d’altres països, va donar suport a la Campanya europea pel Món Rural (1987) i va recomanar als ajuntaments fomentar polítiques de joventut. Una de les iniciatives més originals va ser la participació catalana en el Ral·li ‘du Père Noel’ (1988). La cursa travessava nou països europeus de nord a sud, fins al Rosselló, però no arribava a Catalunya. L’ACM va aconseguir modificar-ne el traçat perquè passés pel Principat, fins a Salou.

Temps de desorientació

La Unió Europea afronta actualment “un moment de desunió i desorientació”, marcat per les diferències entre els estats davant dels conflictes internacionals, segons Jaume Farguell. Tot i això, es mostra confiat en la solidesa del projecte europeu i assegura que “no està en perill”. Per a Alfons Quera el màxim perill és l’auge de l’extrema dreta europea, que treballa per “retornar a l’Europa de principis del segle XX, on la presència dels estats en la política era única”, alerta. Anna Pagans veu Europa sotmesa a “lideratges d’un món estrambòtic”. En aquest sentit, creu que des de les ciutats encara es pot donar exemple als estats que tan sols pensen en el poder; perquè Europa “corre un risc important de perdre valors i identitat”, conclou.