Reportatge: Els municipis catalans adopten mesures per a mitigar els efectes de les onades de calor

El canvi climàtic obliga els ajuntaments catalans a adoptar mesures per mitigar els efectes de les onades de calor. Les altes temperatures d'estiu afecten tota la població, tant a l'interior com a la costa, però de forma especial les persones que treballen tot el dia a l'aire lliure. També han modificat el comportament i l'abast dels incendis forestals, que ara poden arribar als municipis pirinencs.

1 de juny de 2026

Bombers de la Generalita apagant un incendi forestal. Fotografia: ACN

Al Baix Segre, les temperatures a l’estiu s’enfilen sovint per damunt dels 40 graus, i una de les prioritats dels ajuntaments de la comarca és vetllar pel benestar dels veïns i dels milers de temporers que cada any arriben per treballar a la campanya de la fruita. 

A Soses (Segrià), l’Ajuntament ha dut a terme diverses actuacions per oferir espais interiors frescos durant els mesos de més calor i per habilitar elements a l’aire lliure que facin més agradable l’estada a l’exterior, com ara instal·lar marquesines i tendals, a més d’utilitzar l’ombra dels arbres i d’altra vegetació.

Una de les principals mesures que s’han aplicat ha sigut avançar l’obertura de les piscines municipals a principis de juny i allargar l’horari de bany fins a la mitjanit. «No ho hauríem pensat mai, perquè a la nit sempre feia aquella fresqueta, i ara vas a la piscina a la nit i l’aigua està calenta», ha explicat l’alcaldessa Sandra Marco. 

Altres actuacions per combatre els efectes de la calor han consistit a entrellaçar les branques d’arbres per crear una zona d’ombra al camp de bitlles i instal·lar tendals a les piscines. També s’està ultimant la reforma integral del casal d’avis perquè la gent gran disposi d’un espai amb aire condicionat i més còmode.

En la mateixa línia, el consistori va rebre una subvenció de mitigació i adaptació al canvi climàtic del Govern per instal·lar dues marquesines al camp de futbol. L’ajut, d’uns 100.000 euros, va permetre cobrir el 75% de la inversió i l’alcaldessa espera que aviat es torni a obrir la subvenció per poder habilitar un nou refugi climàtic a la plaça de Santiago Miret.

Adaptar la normativa laboral

L’emergència climàtica ha comportat canvis en la normativa laboral, sobretot per a aquells treballadors que han de fer la jornada laboral a la via pública. En aquest sentit, l’Ajuntament de Lloret de Mar (Selva) ha inclòs algunes mesures en el Pla de Prevenció de Riscos Laborals per garantir la salut dels treballadors municipals a l’exterior.

El municipi es compromet a revisar els horaris i adaptar-los a les franges de menys calor per garantir que les altes temperatures de l’estiu no afectin la salut del personal. Com que Lloret de Mar és un dels principals actius turístics de la Costa Brava, l’activitat laboral es dispara en els mesos d’estiu, que és quan fa més calor, i això obliga a prendre mesures preventives.

Entre altres mesures, s’ofereix crema solar i aigua a tots els operaris municipals que han de treballar a la via pública. Es tracta sobretot de personal de brigades municipals, de jardineria, de protecció civil o també agents de la policia local.

La primera tinenta d’alcalde de l’àrea de Territori, Sostenibilitat i Igualtat de Lloret de Mar, Míriam Rodríguez, explica que l’objectiu és «protegir al màxim» tots els treballadors. Rodríguez remarca que més enllà de la hidratació, cal protegir la pell, i per aquest motiu els reparteixen la crema solar. Es tracta d’una mesura preventiva per evitar malalties com ara el càncer de pell que podrien patir les persones amb una llarga exposició al sol sense la protecció adequada. 

El consistori també disposa de veles per poder treballar a l’ombra. Són unes lones fetes d’uns materials específics que protegeixin més del sol. «Sota les veles, la gent pot estar a uns deu graus per sota de la temperatura que fa a ple sol», assegura la regidora. Aquesta ombra generada per les veles es combina amb el vent que habitualment bufa de mar en un lloc com Lloret de Mar i això permet generar una sensació més agradable per als treballadors.

Incendis forestals al Pirineu

A Molló, un poble de 350 habitants situat a 1.000 metres d’altitud a l’extrem nord-est del Ripollès, han vist com el canvi climàtic els ha portat fenòmens meteorològics «més extrems». «Les onades de calor cada cop són més freqüents, cosa estranya en municipis de muntanya», assenyala el seu alcalde, Josep Coma.

Això ha fet que prenguin «més consciència» de riscos com un gran incendi forestal que fins ara no es plantejaven per la bona pluviometria a què estaven acostumats. «Estem a prop de l’espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa, de muntanya mitjana, amb molta massa forestal», remarca. Això vol dir que, en cas d’incendi a l’Alt Empordà, les flames podrien saltar a l’Alta Garrotxa i acostar-se a Molló.

Fins ara no tenien un Pla de Prevenció d’Incendis perquè no hi havia consciència del risc. Ara, però, ja està en fase d’elaboració i la previsió és tenir-lo redactat i aprovat a finals d’any per tenir clar el protocol a seguir. L’Ajuntament ha rebut una subvenció de la Generalitat per poder redactar el pla. Sí que, a una part del municipi, ja hi ha vigent el pla d’incendis del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser on estan inclosos.

Amb el propòsit d’avançar en la prevenció d’incendis, fa quatre anys que l’Ajuntament s’encarrega de fer les franges de seguretat en un perímetre de 25 metres al voltant dels nuclis (Molló, Fabert, Espinavell). En total, en tenen cinc d’escampats per una superfície de 43 km2, fet que suposa netejar cada any un total de 4,5 hectàrees. Els treballs es fan entre maig i juny, amb una empresa contractada.