Reportatge: Prevenir els incendis forestals a prop de la població es converteix en una prioritat per als ajuntaments

Amb l'arribada de la tardor i l'hivern els municipis segueixen realitzant accions de prevenció per millorar la gestió forestal i minimitzar el risc d'incendis quan arribi l'estiu i la calor forta.

1 d'octubre de 2026

Prevenir els incendis forestals entorn dels nuclis de població és prioritari en un context de canvi climàtic. A l’hivern, els municipis amb urbanitzacions pròximes a zones boscoses han de fer les franges perimetrals, feina que pertoca als propietaris, però que sovint recau en els ajuntaments. Però a més de reduir la vegetació pròxima a les cases, cal conscienciar més els veïns i fomentar la cultura d’autoprotecció.

La proximitat amb boscos, com el Parc Natural de Collserola, fan de Sant Cugat del Vallès un exemple de la feina que cal fer durant l’any per prevenir mals majors a l’estiu. Entre la tardor i el 15 de juny es fan tasques de manteniment de l’espai situat entre el sòl urbà i el forestal, amb una desbrossada d’arbustos, poda d’arbres i aclariment d’espais on la vegetació ha guanyat presència. Al municipi, amb 200 hectàrees de bosc, si han establert franges de separació de 25 metres d’ample, un espai on també s’aprofita per netejar els vorals i evitar que el cablejat de l’enllumenat toqui les branques.

El personal dedicat a aquestes funcions està format per quatre colles d’unes quatre persones cadascuna que treballen en aquestes tasques, adaptant cada acció a la zona on treballen i el tipus de vegetació que hi ha. A Sant Cugat dominen els pins blancs i pinyoners, però també alzines i roures, aquests menys inflamables, per la qual cosa prioritzen que a les franges hi hagi arbres amb fulla verda i menys resinosos.

Els treballs han de tenir en compte la meteorologia. Aquest any ha plogut molt fins a la primavera, i, en canvi, en les darreres setmanes s’ha registrat més dies sense aigua: «Amb la pluja la vegetació s’ha desfermat, i amb la sequera i la forta calor s’ha assecat, per això cal trobar l’equilibri i fer el manteniment just abans que no entrem en època de risc», explica Sergi Sempere, tècnic forestal de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Les franges perimetrals tenen una doble funció, perquè «també protegeixen el bosc davant de qualsevol conat que es pugui fer en trama urbana», fruit de negligències o mals usos de l’home, com una burilla o algú tallant amb una radial, recorda Adell. Les finques situades en urbanitzacions en zona forestal han de garantir que les flames no puguin avançar. En el cas de terrenys municipals, els ajuntaments han de tenir les parcel·les endreçades, cosa que també han de fer els propietaris, deixant una distància amb l’entorn forestal, l’espai net i amb tanques fetes amb materials que no siguin bruc o branques seques.

A Vilanova i la Geltrú fa vora dos anys que l’Ajuntament treballa en l’obertura de franges perimetrals a les urbanitzacions i sectors periurbans de zones boscoses. Se n’han fet en tres zones considerades de risc elevat, i pròximament es redactaran els plans per fer-ne a tres més. Les sis zones triades -on viuen vora 2.800 persones- es basen en un mapa fet per la Diputació de Barcelona, que fixa quins àmbits requereixen acció prioritària. Després, l’Ajuntament encarrega el projecte per fer les franges i les executa amb una subvenció de la mateixa Diputació.

La regidora d’Emergència Climàtica, Iolanda Sánchez, recorda que fer les franges és «obligació dels propietaris», però sovint les comunitats topen amb dificultats internes i econòmiques i és l’Ajuntament qui ho ha d’assumir. A part de la feina, cal gestionar i pagar-ne el manteniment, qüestió que volen resoldre amb implicació dels propietaris.

Sánchez remarca que «la prevenció no pertoca només a les administracions, sinó que cal conscienciar molt clarament el veïnat que viu en indrets de risc». «Cal que aquell avi que viu sol en una casa aïllada rodejada de bosc tingui molt clar què ha de fer quan hi ha un risc, no exclusivament quan sent una sirena quan el foc ja el té a tocar».

A través del foment de l’autoprotecció, s’incidirà en la importància de tenir les parcel·les ben cuidades, seguint la normativa de prevenció d’incendis. També es plantejaran possibles sistemes de copagament per a les franges.

Un cas diferent és el de Paüls. Aquest poble del Baix Ebre fa quatre anys que desplega un projecte per incentivar el pasturatge i netejar l’entorn urbà i els boscos amb els ramats. Les primeres accions es van fer el 2022, a proposta d’un dels pastors del poble. S’han creat quatre tancats i abeuradors en ubicacions estratègiques -que hi hagi aigua a prop-, unes infraestructures que faciliten que els ramats arribin a espais més abruptes i abandonats.

Com explica l’alcalde Enric Adell, es tracta d’instal·lacions necessàries perquè els pastors puguin portar els animals (ovelles i cabres) per tot el terme municipal. «Es tracta que puguin anar d’un lloc a l’altre i es puguin quedar allí, perquè si no, és en un terme amb una extensió considerable, i és gairebé impossible que es pugui pasturar si no tens llocs habilitats i preparats perquè els animals hi puguin estar», ha explicat el batlle.

També fa dues campanyes que el consistori destina recursos del Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona per complementar els ajuts econòmics que reben els dos pastors per la gestió forestal per part de la Generalitat. D’aquesta manera, els ramaders poden cobrar fins a 300 euros per hectàrea. L’Ajuntament preveu «consolidar» els ajuts a les dues ramaderies i «si es pot, sumar-ne més i tenir més zones del terme netes». L’alcalde creu que el model de ramats s’hauria d’estendre per prevenir i frenar incendis, tenint en compte l’abandonament de tota la zona rural.

L’Ajuntament de Paüls complementa les actuacions silvopastorals amb treballs de neteja forestal amb maquinària, especialment a les zones més properes al nucli urbà, on cal una intervenció de més intensitat per reduir la càrrega de vegetació. En moltes àrees primer s’obren franges amb maquinària i, posteriorment, el manteniment el fan els animals. Les actuacions de neteja forestal amb maquinària tenen un cost de referència d’uns 2.000 euros per hectàrea.

Pausa per nidificació

Les feines de prevenció d’incendis forestals se solen fer al llarg de l’hivern i de l’època que es troba fora del risc d’incendis. Tanmateix, l’època de nidificació de molts ocells sol ser al març, que és quan ponen els ous, i «si les urbanitzacions es troben en zones més sensibles des del punt de vista mediambiental, es fa la neteja abans o després per no entorpir-los», explica Sergi Sempere, tècnic forestal de l’Ajuntament de Sant Cugat. Aquest factor sol fer endarrerir la feina i llavors «cal fer-ne molta i amb molt poc temps, i sempre és millor fer la feina com més a prop de l’estiu, per eliminar al màxim la vegetació», recorda Sempere.

Projecte europeu Beaver

Per fomentar la consciència de risc, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú participa en el projecte europeu Beaver amb municipis italians i portuguesos. L’objectiu és compartir estratègies de protecció civil davant incendis, riuades o ventades. En el cas de Vilanova, la intenció és crear Laboratoris de Proximitat de Resiliència per fer un treball porta a porta amb el veïnat de les urbanitzacions «per generar cultura informativa, preventiva i d’autoprotecció». Iolanda Sánchez subratlla la importància de fomentar la prevenció veí a veí. Aquests laboratoris es començaran a desplegar el 2027 per inculcar el concepte de «responsabilitat» entre els residents