Notes normatives i novetats informatives
Nota informativa sobre la Llei 4/2026, d'1 d'octubre, d'extensió i reforç dels drets de les persones amb discapacitat i de les persones en situació de dependència
Descarregar la NOTA en format pdfEl dia 3 d’octubre de 2026 s’ha publicat al BOE la Llei 4/2026, d’1 d’octubre, d’extensió i reforç dels drets de les persones amb discapacitat i de les persones en situació de dependència
1. Objecte i abast
La Llei adapta la legislació estatal a l’article 49 de la Constitució, reformat el 15 de febrer de 2024, i a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.
La norma modifica principalment dues normes: el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre (en endavant, TRLGDPD), i la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (en endavant, LAPAD). Mitjançant les disposicions finals, modifica a més disset lleis estatals, entre les quals la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS).
2. Identificació de la norma i entrada en vigor
La Llei entra en vigor el 23 d’octubre de 2026, als vint dies de la publicació al BOE, comptats a partir de l’endemà (article 5 del Codi civil).
| Element | Contingut |
| Norma | Llei 4/2026, d’1 d’octubre, per la qual es modifiquen el TRLGDPD i la LAPAD, per a l’extensió i el reforç dels drets de les persones amb discapacitat a la inclusió, l’autonomia i l’accessibilitat universal |
| Publicació | BOE núm. 246, de 3 d’octubre de 2026 (BOE-A-2026-20528) |
| Estructura | Preàmbul, 2 articles, 25 disposicions addicionals, 1 disposició transitòria i 28 disposicions finals |
| Títol competencial | Article 149.1.1a CE (condicions bàsiques d’igualtat); la DF 2a, també l’article 149.1.6a CE (legislació mercantil) |
| Entrada en vigor | 23 d’octubre de 2026 (DF 28a) |
La DA 19a conté una clàusula específica per a Catalunya. La Llei s’aplica sense perjudici de les competències exclusives de la Generalitat en serveis socials, assistència social, promoció de l’autonomia personal, dependència, discapacitat, infància, gent gran i organització dels seus serveis públics. Correspon a la Generalitat el desplegament normatiu, l’execució, l’organització i la provisió dels serveis i les prestacions que la Llei regula.
Per als ens locals catalans això té una conseqüència pràctica: bona part dels canvis en dependència no seran plenament operatius fins que la Generalitat no hi adapti la seva normativa (Llei 12/2007, de serveis socials, Cartera de serveis socials i normativa de copagament). En canvi, les modificacions directes de la LRBRL, de la LGS i de l’EBEP són aplicables des del 23 d’octubre de 2026.
3. Contingut principal
La Llei configura l’accessibilitat universal com un dret subjectiu i reorienta el sistema de dependència cap a un model de cures de base comunitària, centrat en la persona i lliure de subjeccions.
3.1. Modificacions del TRLGDPD (article primer)
- Noves definicions (art. 2). Es redefineixen la vida independent, la inclusió, l’accessibilitat universal (que inclou expressament l’accessibilitat cognitiva: lectura fàcil, pictogrames i sistemes augmentatius) i els ajustos raonables, la denegació dels quals constitueix discriminació. S’hi afegeixen el capacitisme, la desinstitucionalització, la interseccionalitat, la urgència vital i la sordceguesa.
- Assimilació dependència–discapacitat (art. 4.2). El grau I de dependència equival a un 33 % de discapacitat i els graus II i III, a un 65 %. L’assimilació només produeix efectes en els àmbits que una llei o una norma prevegin expressament i no s’aplica en l’àmbit tributari.
- Drets reforçats. Vida independent i plans de desinstitucionalització (art. 6), obligació de les administracions d’elaborar plans d’accessibilitat i inclusió (art. 6.7), protecció contra la soledat no desitjada (art. 7 bis.8), protecció reforçada de dones i infants (art. 7 ter), salut mental comunitària (art. 13 bis) i educació inclusiva (art. 18).
- Banys adaptats per a persones ostomitzades en estacions i infraestructures de transport d’ús públic (art. 27.3). Reserva mínima del 4 % d’habitatges accessibles en les promocions protegides, ampliable i estesa a les promocions de qualsevol tipus que construïsquin, promoguin o subvencionin les administracions (art. 32).
- Ocupació. Els centres especials d’ocupació passen a denominar-se empreses per a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, amb una plantilla mínima del 70 % (art. 43 i DA 4a de la Llei).
- Règim sancionador. Nova infracció per l’exposició pública d’una persona a causa de la seva discapacitat en espectacles, fires o locals oberts al públic per suscitar-ne la burla (art. 81.3.e).
- Noves disposicions addicionals. Registre autonòmic interoperable de targetes d’aparcament (DA 16a), protecció davant la intel·ligència artificial (DA 17a) i Programa Estatal de Promoció de l’Accessibilitat Universal (DA 18a).
3.2. Modificacions de la LAPAD (article segon)
- Atenció lliure de subjeccions (arts. 4.2.g i 14.6). Les entitats prestadores han d’implantar plans de subjeccions zero. Només s’admeten subjeccions en urgència vital, amb prescripció mèdica no genèrica i consentiment informat cas per cas.
- Persones cuidadores no professionals (art. 4 bis). Se’ls reconeixen drets d’informació, formació i acompanyament, i la continuïtat de l’atenció quan la persona cuidadora principal emmalalteix.
- Catàleg de serveis (art. 15). S’hi incorporen el servei de promoció de l’autonomia personal, l’assistència personal, el servei de cures i suports en habitatges i la provisió de productes de suport en règim de préstec.
- Teleassistència (art. 22). Passa a ser un dret de totes les persones en situació de dependència, en qualsevol grau i complementari de la resta de prestacions.
- Servei d’atenció domiciliària (art. 23). S’estén a l’entorn comunitari proper, exigeix formació especialitzada i s’ha d’organitzar de manera conjunta quan ho sol·licitin persones que convisquin o visquin en habitatges propers.
- Compatibilitat de prestacions. Se suprimeix el règim estatal d’incompatibilitats; les comunitats autònomes han d’adaptar el seu abans de l’1 de gener de 2030 (DA 21a LAPAD).
- Termini màxim de resolució de tres mesos (art. 28.1). La valoració, la prescripció i la gestió de prestacions econòmiques no es poden delegar, contractar ni concertar amb entitats privades (art. 28.6). El PIA incorpora un tràmit de consulta prèvia i ha de motivar qualsevol apartament de la voluntat de la persona (art. 29).
- Copagament (arts. 32 bis i 33). La capacitat econòmica és exclusivament personal i no computa l’habitatge habitual. Les normes autonòmiques han de garantir un mínim exempt, una quantitat per a despeses personals i una participació no dissuasòria, i les administracions han de publicar-ne la informació anualment.
- Les prestacions econòmiques són inembargables, llevat del cas de l’article 608 LEC (art. 14.9). Les prestacions per cures en l’entorn familiar suspeses es reactiven (DA 10a de la Llei).
3.3. Altres modificacions i mandats
- LRBRL (DF 3a). Nova matèria de competència municipal i informació local en formats accessibles (vegeu l’apartat 4.1).
- LGS (DF 7a i DA 6a). Exclusió dels ajuts d’urgència social de l’àmbit de la Llei general de subvencions (vegeu l’apartat 4.4).
- Requisit d’idoneïtat (DA 2a). Certificats negatius del Registre Central de Delinqüents Sexuals i del Registre Central per a la Protecció de les Víctimes de Violència Domèstica i de Gènere per a les activitats amb contacte habitual amb persones amb discapacitat o en situació de dependència. La DF 5a en tipifica l’incompliment a la LISOS.
- Serveis socials com a serveis essencials (DA 9a) i finestreta única presencial i electrònica de dependència i discapacitat (DA 13a).
- Propietat horitzontal (DF 1a). S’amplien les obres d’accessibilitat obligatòries per a les comunitats de propietaris i es mana a totes les administracions habilitar crèdits per ajudar-les.
- Personal (DF 10a i 11a). Pròrroga de la reducció de jornada per cura de fills amb càncer o malaltia greu més enllà dels límits d’edat en supòsits de gran discapacitat o gran dependència, tant a l’Estatut dels treballadors com a l’EBEP.
- Patrimoni històric (DF 4a). Obligació d’accessibilitat universal dels béns d’interès cultural.
4. Anàlisi de l’impacte sobre els ens locals
L’impacte és significatiu i de dos tipus. D’una banda, hi ha obligacions directes i immediates per a tots els ens locals: informació en formats accessibles, requisits d’idoneïtat del personal, nou règim dels ajuts d’urgència social i noves reduccions de jornada. De l’altra, hi ha un impacte diferit sobre els serveis socials bàsics, que dependrà de com la Generalitat adapti la normativa catalana de dependència.
A Catalunya, d’acord amb la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, la gestió dels serveis socials bàsics correspon als ajuntaments de més de 20.000 habitants i, per a la resta de municipis, als consells comarcals. Per tant, bona part de l’impacte dels apartats 4.3 i 4.4 recau sobre els consells comarcals en els municipis petits i mitjans.
4.1. Competències i informació municipal (DF 3a: modificació de la LRBRL)
Nova matèria de competència pròpia. S’afegeix una lletra q) a l’article 25.2 LRBRL: «promoció d’actuacions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat». Aquesta incorporació reforça la cobertura competencial de les actuacions municipals en aquest àmbit i redueix el risc que es qualifiquin com a competències diferents de les pròpies. Tanmateix, l’article 25.2 LRBRL no atribueix directament potestats o funcions concretes, sinó que identifica una matèria competencial que haurà de ser desenvolupada per la legislació sectorial estatal o autonòmica. Per tant, la modificació no constitueix per si sola un títol habilitant suficient per a qualsevol actuació municipal en matèria de discapacitat.
A Catalunya, aquesta legislació és principalment la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, i el Codi d’accessibilitat aprovat pel Decret 209/2023, de 28 de novembre, sens perjudici de la normativa sectorial que pugui concretar funcions o obligacions específiques en cada àmbit d’actuació.
Informació i participació en formats accessibles. Es modifica l’article 69.1 LRBRL: les corporacions locals han d’oferir la informació sobre la seva activitat en formats accessibles, d’acord amb el principi de disseny universal, de manera que sigui comprensible per a totes les persones. És una obligació directa des del 23 d’octubre de 2026, aplicable també als consells comarcals i a les EMD. Abasta, entre altres, el web i la seu electrònica, la difusió de les sessions plenàries, les convocatòries i els processos participatius. La referència a la comprensibilitat remet a l’accessibilitat cognitiva (lectura fàcil), que el nou article 2.k TRLGDPD integra expressament en el concepte d’accessibilitat universal.
4.2. Accessibilitat, planificació i espai públic
- Plans d’accessibilitat i inclusió (art. 6.7 TRLGDPD). Les administracions públiques, dins del seu àmbit de competència, han d’elaborar plans d’accessibilitat i inclusió. La Llei no en fixa el termini ni el contingut, però el mandat és imperatiu per al conjunt de les administracions públiques; els ajuntaments hi queden inclosos en la mesura de les seves competències i d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
- Infraestructures de transport (art. 27.3 TRLGDPD). Les estacions d’autobusos i altres instal·lacions de transport d’ús públic han de disposar de banys adaptats per a persones ostomitzades. L’obligació s’aplica a les obres de nova construcció, reforma o rehabilitació d’especial entitat a partir del 23 d’octubre de 2026. Els ajuntaments titulars d’estacions haurien de revisar els projectes en redacció o pendents d’aprovació.
- Habitatge protegit (art. 32 TRLGDPD). Les promocions protegides han de reservar com a mínim un 4 % d’habitatges accessibles, percentatge que les administracions poden incrementar. La reserva s’estén a les promocions de qualsevol tipus de les administracions i de les entitats dependents o vinculades, com les empreses municipals d’habitatge. Els habitatges de lloguer reservats es poden adjudicar a entitats sense ànim de lucre del sector per a projectes de vida independent.
- Comunitats de propietaris (DF 1a). Les obres d’accessibilitat esdevenen obligatòries quan les ajudes concedides arriben al 70 % del cost, i es preveu que totes les administracions habilitin crèdits per a programes d’ajuts a l’accessibilitat d’edificis. Per als ajuntaments és un mandat genèric, condicionat a les seves competències.
- Targetes d’aparcament (DA 16a TRLGDPD). Les comunitats autònomes han de disposar d’un registre de targetes interoperable amb la Plataforma d’Intermediació de Dades, perquè els agents de vigilància del trànsit en puguin verificar la validesa. Com que a Catalunya l’expedició de la targeta correspon als ajuntaments, d’acord amb el Codi d’accessibilitat, caldrà adaptar els fluxos de dades amb la Generalitat i els procediments de la policia local.
- Festes i espectacles (art. 81.3.e TRLGDPD). Es tipifica com a infracció exposar públicament una persona a causa de la seva discapacitat per suscitar-ne la burla en espectacles, fires o locals oberts al públic. Els ajuntaments, com a organitzadors de festes o com a administració que autoritza espectacles i activitats recreatives, han d’evitar que s’hi programin actuacions d’aquesta naturalesa.
- Finançament (DA 18a TRLGDPD). El nou Programa Estatal de Promoció de l’Accessibilitat Universal pot finançar actuacions de les administracions públiques per complir la legislació estatal.
4.3. Serveis socials bàsics i dependència
Els canvis de la LAPAD afecten directament els serveis que, a Catalunya, presten els serveis socials bàsics, en particular el servei d’atenció domiciliària (SAD) i la teleassistència, així com els centres de dia i les residències de titularitat local. La plena aplicació dependrà del desplegament autonòmic (DA 19a i DF 24a.3).
- Programa individual d’atenció (art. 29 LAPAD). S’hi incorpora un tràmit de consulta prèvia accessible sobre la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona. Qualsevol proposta que se n’aparti s’ha de motivar i acreditar que s’han esgotat les alternatives. Cal tramitar d’urgència els expedients en situacions d’especial vulnerabilitat (art. 28.7).
- Gestió directa obligatòria (art. 28.6 LAPAD). La valoració, la prescripció de serveis i la gestió de prestacions econòmiques no es poden delegar, contractar ni concertar amb entitats privades. Els ens que tinguin externalitzades tasques d’aquest tipus (per exemple, professionals que intervenen en el PIA contractats a través d’una entitat privada) n’haurien de revisar l’encaix.
- SAD (art. 23 LAPAD). El servei s’estén a l’entorn comunitari proper al domicili i exigeix formació especialitzada. Si ho sol·liciten les persones usuàries, s’ha d’organitzar de manera conjunta quan convisquin, quan visquin en un equipament col·lectiu o quan visquin en habitatges propers. Caldrà adaptar els reglaments municipals del SAD i els plecs de contractació.
- Teleassistència (art. 22 LAPAD). Esdevé un dret de totes les persones en situació de dependència, en qualsevol grau. Ha d’incorporar tecnologies avançades, interoperar amb el sistema de salut, garantir connectivitat les 24 hores en zones rurals i oferir videointerpretació en llengua de signes.
- Centres de dia i residències (arts. 14.6, 24, 25 i 35.4 LAPAD). Els centres de titularitat local, de gestió directa o indirecta, han d’implantar plans de subjeccions zero. Els centres de dia es poden configurar com a centres multiservei per a persones del barri, i les residències han de disposar d’una guia de convivència.
- Copagament (arts. 32 bis i 33 LAPAD). Quan la Generalitat adapti els criteris, caldrà revisar les ordenances de preus públics o taxes del SAD i de la teleassistència. Els punts crítics són que la capacitat econòmica ha de ser exclusivament personal (moltes ordenances computen la unitat familiar), l’exclusió de l’habitatge habitual, el mínim exempt i l’actualització anual. Les administracions que fixen el copagament n’han de publicar anualment informació detallada.
- Persones cuidadores (art. 4 bis i DF 4a bis LAPAD). Es preveuen serveis de suport a les persones cuidadores familiars (assessorament, suport psicològic, respir i formació), la regulació dels quals correspondrà a les administracions competents. Cal garantir la continuïtat de l’atenció quan la persona cuidadora principal emmalalteix o és hospitalitzada.
- Interoperabilitat i finestreta única (DA 22a LAPAD i DA 13a de la Llei). L’Estat impulsarà la interoperabilitat amb els sistemes locals i garantirà suport tècnic als ens locals que participin en la tramitació o l’acompanyament. La finestreta única presencial i electrònica requerirà coordinació amb els punts d’atenció local.
- Serveis essencials (DA 9a). Els serveis socials, inclosos els de dependència, tenen la consideració de servei essencial i han de garantir l’atenció en situacions d’emergència.
4.4. Ajuts d’urgència social (DF 7a i DA 6a)
A partir del 23 d’octubre de 2026, els ajuts econòmics d’urgència social que gestionen les administracions a través dels serveis socials per cobrir necessitats bàsiques queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la LGS (nova lletra j de l’article 2.4).
La DA 6a encarrega a les comunitats autònomes que regulin en dotze mesos el règim jurídic d’aquestes prestacions, ja siguin a càrrec dels pressupostos autonòmics o locals. Mentrestant, es manté el règim aplicat fins ara i, si s’aplica la LGS, els ajuts es poden concedir de manera directa i amb pagament anticipat. A Catalunya ja hi ha un marc propi: l’article 30 de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, i l’article 62.3 de la Llei 12/2007, que en situen el finançament a càrrec de l’ens local gestor de l’àrea bàsica.
Aquest règim planteja qüestions que cada ens haurà de valorar:
- Abast de l’exclusió. Només comprèn els ajuts canalitzats pels serveis socials i destinats a necessitats bàsiques. Altres ajuts municipals de caràcter social (per exemple, bonificacions vinculades a tributs o beques no gestionades pels serveis socials) continuen subjectes a la LGS.
- Vigència de les ordenances i bases actuals. Continuen sent aplicables com a règim propi (DA 6a.2), però alguns requisits que hi figuren només per exigència de la LGS (concurrència, acreditació d’estar al corrent d’obligacions, justificació, reintegrament) es podran flexibilitzar mitjançant la modificació de l’ordenança.
- Obligacions que es mantenen. L’exclusió de la LGS no afecta la normativa pressupostària, el control intern (Reial decret 424/2017), la transparència ni la protecció de dades.
- Comunicació a la BDNS. L’exclusió de l’àmbit de la LGS apunta que aquests ajuts deixarien d’estar subjectes a les obligacions de comunicació de l’article 20 LGS. Caldrà confirmar-ho amb el criteri que pugui fixar la IGAE.
4.5. Personal
- Requisit d’idoneïtat (DA 2a). Per accedir a professions, oficis i activitats, retribuïdes o no, amb contacte habitual amb persones amb discapacitat o en situació de dependència en l’àmbit dels suports i les cures, cal aportar certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals i Tracta d’Éssers Humans i del Registre Central per a la Protecció de les Víctimes de Violència Domèstica i de Gènere. Afecta el personal del SAD, de residències i centres de dia i el voluntariat. Caldrà incorporar-ho a les bases de selecció, a la contractació i als procediments d’accés o exercici d’aquestes activitats. Pel que fa al personal ja en servei, caldrà valorar l’abast de l’obligació, especialment a la llum del règim establert a l’article 57 de la LOPIVI i dels criteris que puguin establir les administracions competents.
- Reducció de jornada (DF 10a i 11a). Per al personal funcionari (art. 49.e EBEP) i laboral (art. 37.6 ET), la reducció de jornada per cura de fills amb càncer o malaltia greu es pot prorrogar més enllà dels límits d’edat en supòsits de gran discapacitat o gran dependència, mentre hi hagi convivència. Ambdós progenitors poden compartir la reducció fins al 100 % de la jornada. És aplicable des del 23 d’octubre de 2026.
- Reserva de places en l’oferta pública (art. 59.1 EBEP). L’EBEP defineix les persones beneficiàries de la reserva per remissió a l’article 4.2 TRLGDPD, que ara inclou l’assimilació de la dependència. Hi ha arguments per entendre que el reconeixement d’un grau de dependència permetrà accedir al torn de reserva, però la qüestió és interpretativa, ja que l’assimilació només opera on una norma la preveu expressament. Convé que les bases precisin els mitjans d’acreditació admesos.
- Productes de suport (art. 7.6 TRLGDPD). No es pot obligar ningú a prescindir dels productes de suport en les relacions amb l’Administració, sense perjudici de l’acreditació de la seva necessitat en els processos selectius.
- Formació (art. 61 TRLGDPD). Les administracions han d’establir programes permanents de formació per al personal que treballa amb persones amb discapacitat, inclosa la formació específica en trastorns de l’espectre autista.
4.6. Contractació pública
- Nova denominació (DA 4a). Les referències als centres especials d’ocupació, també les de la DA 4a de la Llei 9/2017 (LCSP) sobre contractes reservats, s’entenen fetes a les empreses per a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. Les que són d’iniciativa social reben la denominació corresponent. Convé actualitzar els acords de reserva i els models de plecs.
- Plecs de serveis d’atenció. Els contractes de SAD, teleassistència, residències i centres de dia haurien d’incorporar les noves exigències: subjeccions zero, formació especialitzada, organització conjunta del SAD, videointerpretació en llengua de signes, garanties en l’ús de tecnologia i dades (art. 14.7 LAPAD), certificats negatius de la DA 2a i qualitat en l’ocupació (art. 35 bis LAPAD).
- Contractes vigents. Caldrà analitzar si les noves exigències obliguen a modificar contractes en execució i, si escau, si concorren els pressupòsits de l’article 205 LCSP.
4.7. Hisenda local
- Beneficis fiscals. L’assimilació de la dependència a la discapacitat no s’aplica en l’àmbit tributari (art. 4.2 TRLGDPD). Per tant, el reconeixement d’un grau de dependència no dona dret per si mateix a beneficis fiscals vinculats a la discapacitat, com l’exempció de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica de l’article 93.1.e TRLRHL.
- Preus públics i altres beneficis no tributaris. Com que l’assimilació només opera si una norma la preveu expressament, les ordenances que vulguin estendre a les persones en situació de dependència les reduccions previstes per discapacitat ho hauran de dir de manera expressa.
- Inembargabilitat (art. 14.9 LAPAD). Les prestacions econòmiques de dependència són inembargables, excepte en el supòsit de l’article 608 LEC. Les tresoreries i els organismes de gestió tributària que fan la recaptació executiva ho han de tenir en compte en els embargaments de comptes.
5. Calendari de terminis rellevants
Les obligacions directes per als ens locals són exigibles des del 23 d’octubre de 2026, sens perjudici que algunes mesures de dependència requereixin desplegament estatal o autonòmic per ser plenament operatives. La resta de terminis afecten principalment l’Estat i la Generalitat, però en condicionen l’aplicació local. Excepte la data de l’1 de gener de 2030, les dates indicades són orientatives i s’han calculat a partir de l’entrada en vigor.
| Data límit orientativa | Termini | Contingut | Obligat |
| 23/10/2026 | Entrada en vigor | Arts. 25.2.q i 69.1 LRBRL; exclusió dels ajuts d’urgència social de la LGS; certificats negatius de la DA 2a; reducció de jornada (EBEP i ET); banys adaptats en obres de transport; inembargabilitat de les prestacions | Ens locals, només respecte de les obligacions que els siguin aplicables directament |
| 23/04/2027 | 6 mesos | Adaptació dels sistemes d’informació de dependència (DA 21a); criteris comuns per als serveis de suport a persones cuidadores (DF 4a bis LAPAD) | Generalitat i IMSERSO, per als sistemes d’informació; Consell Territorial, per als criteris comuns de suport a persones cuidadores |
| 23/10/2027 | 12 mesos | Règim jurídic dels ajuts d’urgència social (DA 6a) | Generalitat, encara que les prestacions es financin amb pressupostos autonòmics o locals |
| 23/10/2027 | 12 mesos | Nou barem de dependència (DF 24a.1); criteris comuns d’acreditació dels nous serveis (DF 24a.2); marc formatiu de l’assistència personal (DA 20a LAPAD) | Govern de l’Estat, amb acord previ o mitjançant acord del Consell Territorial, segons el mandat; Consell Territorial per al marc formatiu |
| 23/10/2027 | 12 mesos | Adaptació normativa a la LAPAD reformada (DF 24a.3) | Generalitat; els ens locals, només per adaptar els reglaments, les ordenances o els instruments propis dins les seves competències i d’acord amb el marc autonòmic |
| 23/10/2027 | 12 mesos | Marc de referència sobre ajustos raonables, amb participació de les corporacions locals (DF 25a) | Govern de l’Estat o ministeri competent, amb participació de les corporacions locals |
| 01/01/2030 | Data límit | Compatibilitat de totes les prestacions de base domiciliària (DA 21a LAPAD) | Generalitat; els ens locals hauran d’adaptar els seus instruments només si el desplegament autonòmic ho exigeix |
6. Consideracions finals
La Llei 4/2026 amplia les obligacions dels ens locals en accessibilitat, informació i serveis de cures sense preveure’n un finançament específic, llevat del Programa Estatal de Promoció de l’Accessibilitat Universal i de les aportacions al sistema de dependència que arribin a través de la Generalitat.
A Catalunya, l’abast real dels canvis en dependència dependrà del desplegament que faci la Generalitat en exercici de les seves competències exclusives (DA 19a).
Les qüestions interpretatives assenyalades en aquesta nota —especialment l’abast de la nova matèria competencial municipal, la comunicació dels ajuts d’urgència social a la BDNS, els efectes de l’assimilació dependència–discapacitat en la reserva de places i l’abast del requisit de certificats negatius respecte del personal ja en servei— s’haurien d’analitzar en cada cas concret o a la llum dels criteris que fixin els òrgans competents.