3 de juliol de 2026

Nota informativa sobre la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l'erradicació de l'amiant

Descarregar la NOTA en format pdf

El dia 3 de juliol de 2026 s’ha publica la DOGC la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant, per la qual s’estableix, per primera vegada a Catalunya, un marc jurídic integral per a la identificació, gestió i retirada progressiva de l’amiant, amb l’objectiu d’accelerar-ne l’erradicació i protegir la salut pública i el medi ambient.

La norma respon a les recomanacions de les institucions europees, que plantegen la retirada de l’amiant dels edificis públics abans de l’any 2028 i la seva eliminació general abans de 2032.

La llei entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació al DOGC.

La llei consta de seixanta-un articles i regula des dels drets de les víctimes fins a la creació d’instruments tècnics i financers. Entre els seus eixos principals destaquen:

• Identificació i planificació: Crea el Cens català de materials que contenen amiant i el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant com a eines bàsiques de gestió.
• Vigilància de la salut: Organitza el sistema sanitari per atendre les persones exposades i crea un Registre de mesoteliomes i malalties relacionades.
• Instruments de finançament: Estableix el Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, que es nodrirà, entre d’altres, de la recaptació de sancions i cànons finalistes.
• Certificació obligatòria: Introdueix el certificat de presència o absència d’amiant, que s’ha de lliurar obligatòriament en la venda o lloguer d’immobles.

1. Principals novetats

La llei crea un sistema complet de governança de l’erradicació de l’amiant basat en:

• La Comissió Catalana d’Erradicació de l’Amiant.
• El Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant.
• El Cens català de materials que contenen amiant.
• El Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya.
• Un sistema específic de certificació sobre la presència o absència d’amiant en immobles.
• Un règim d’inspecció i sanció específic.

2. Principals afectacions per als ens locals

A) Obligació d’identificar i retirar l’amiant del patrimoni municipal

Els ajuntaments, com a administracions públiques, estan obligats a:

• Identificar els materials amb amiant presents en els seus béns i instal·lacions.
• Gestionar-los adequadament.
• Retirar-los d’acord amb els calendaris i criteris que es determinin.

La llei estableix una atenció prioritària a:

• Centres educatius.
• Centres sanitaris.
• Equipaments comunitaris.
• Instal·lacions esportives.
• Altres edificis d’ús públic.

A més, el Govern haurà d’aprovar un pla específic que garanteixi la retirada de l’amiant dels centres educatius, sanitaris, socials i esportius públics en un termini de tres anys des de l’entrada en vigor de la llei.

B) Censos municipals d’amiant

Els municipis continuen obligats a disposar d’un cens municipal d’amiant, d’acord amb la normativa de residus.

La llei estableix que:

• Els censos municipals s’integraran en el Cens català de materials que contenen amiant.
• Els ajuntaments han de trametre la informació a la Generalitat.

Mentre un municipi no disposi de cens propi, la informació continguda en el cens català podrà tenir efectes de cens municipal.

C) Noves obligacions en contractació pública

Les administracions públiques hauran d’incorporar l’objectiu de l’erradicació de l’amiant a la seva activitat contractual.

En particular:

• Caldrà introduir clàusules socials i ambientals relatives a la identificació i retirada de l’amiant quan sigui pertinent.
• En contractes d’obres o demolicions serà exigible un estudi de gestió de residus adequat.
• S’hauran d’adoptar mesures específiques si durant l’execució d’un contracte es detecta amiant.

Addicionalment, la disposició addicional quinzena obliga les administracions a posar la seva política contractual al servei de la retirada de l’amiant.

D) Competències municipals d’inspecció i sanció

Els municipis de més de 20.000 habitants podran exercir funcions d’ordenació, inspecció i sanció en les matèries regulades per la llei, quan aquestes no hagin estat atribuïdes a un altre òrgan.

Això comportarà:

• Noves funcions de control.
• Actuacions inspectores.
• Possibles expedients sancionadors relacionats amb la gestió inadequada de l’amiant.

E) Suport als municipis petits

La llei és especialment sensible a les limitacions dels municipis de menor dimensió:

• Els municipis de menys de 20.000 habitants tenen dret a assistència tècnica i jurídica dels ens supramunicipals.
• Les diputacions i els consells comarcals poden assumir obligacions municipals mitjançant convenis o altres instruments de cooperació.
• El Govern ha d’establir un programa de cooperació activa per facilitar el compliment de la norma.

F) Garantia de finançament

La llei reconeix expressament el principi de suficiència financera.

La Generalitat de Catalunya:

• Ha de garantir dotacions pressupostàries específiques i pluriennals per als ens locals.
• Ha de crear línies de finançament específiques.
• Ha de mantenir una línia pròpia dins el Fons per a l’Erradicació de l’Amiant destinada als municipis i, especialment, als municipis rurals.

A més, els ens locals no han d’assumir amb recursos propis els costos derivats de la retirada, transport i tractament de materials amb amiant de titularitat aliena.

G) Planejament urbanístic i llicències

La llei incorpora una modificació urbanística rellevant:

• Quan la substitució de materials amb amiant exigeixi utilitzar materials alternatius incompatibles amb el planejament vigent, l’ajuntament haurà d’autoritzar les obres corresponents.
• Si cal, s’haurà de modificar el planejament per facilitar la substitució dels materials amb amiant.

H) Deixalleries i equipaments de gestió de residus

Els municipis poden resultar afectats per la implantació de punts de recepció i emmagatzematge de residus amb amiant.

En determinats casos caldrà:

• Reservar terrenys per a deixalleries o dipòsits especialitzats.
• Col·laborar amb l’Agència de Residus de Catalunya en la planificació territorial corresponent.

3. Canvis normatius introduïts

La llei modifica diverses normes vigents per adaptar-les als objectius d’erradicació de l’amiant:

• Codi civil de Catalunya: Es modifica l’article 546-13 per incloure expressament les fibres d’amiant dins de la llista d’immissions il·legítimes prohibides entre veïns que generen responsabilitat per danys.
• Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC): S’afegeix un apartat 3 a l’article 48 bis. Aquesta modificació permet autoritzar el dipòsit de residus de la construcció per a la restauració de pedreres (complint requeriments ambientals) sense necessitat de nous projectes d’actuació específica si l’explotació ja en tenia un d’aprovat.
• Llei reguladora dels residus (Decret legislatiu 1/2009): Es modifica l’apartat 4 de l’article 66 per clarificar el règim jurídic i la classificació del personal de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).
• Llei 3/2023 de mesures fiscals i financeres: Es deroga íntegrament l’article 74 d’aquesta norma.
• Legislació urbanística, ambiental i fiscal: s’inclou un mandat al Govern perquè, en el termini d’un any, impulsi les modificacions necessàries en aquestes lleis per facilitar la retirada de l’amiant.

4.Valoració

La Llei 8/2026 constitueix un canvi substancial en l’abordatge de l’amiant a Catalunya i converteix els ens locals en actors essencials de la seva erradicació.

Per als ajuntaments, els principals reptes seran:

• Completar i mantenir actualitzats els censos municipals.
• Planificar la retirada de l’amiant dels equipaments públics.
• Incorporar l’objectiu d’erradicació de l’amiant en la contractació pública.
• Exercir les noves funcions de control i inspecció.
• Coordinar-se amb les altres administracions catalanes.

En tot cas, la llei reconeix la necessitat de garantir la suficiència financera dels ens locals per assumir aquestes obligacions.