10 d'abril de 2026

Nota informativa sobre la Llei Orgànica 1/2026, de 8 d'abril, en matèria de multireincidència: Enduriment de les penes i legitimació processal dels ajuntaments

Descarregar la NOTA en format pdf

El dia 9 d’abril de 2026  es va publicar al BOE la Llei Orgànica 1/2026, de 8 d’abril, en matèria de multireincidència, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal i la Llei d’Enjudiciament Criminal, aprovada per Reial decret de 14 de setembre de 1882, que entra en vigor l’endemà de la seva publicació.

La llei es marca com objectiu principal donar una resposta penal més eficaç i equilibrada al fenomen de la multireincidència, especialment en delictes contra el patrimoni que afecten la convivència i la seguretat ciutadana, tenint en compte les demandes de les administracions locals i sectors econòmics que han constatat un increment de conductes delictives reiterades, com els furts lleus, amb un gran impacte en el comerç i la tranquil·litat veïnal.

Els eixos fonamentals de la reforma són:

• Clarificació de la reincidència: Es resolen problemes interpretatius de la reforma de 2022, per assegurar que els antecedents per delictes lleus computin als efectes d’aplicar tipus agreujats en casos de multireincidència.
• Protecció de noves realitats: S’introdueix un agreujant específic per al furt de telèfons mòbils i dispositius electrònics, atès el perjudici que suposa per a la privacitat i la seguretat de les dades de les víctimes.
• Reforç de la protecció del sector primari: els furts en explotacions agrícoles i ramaderes es consideren de tipus agreujat sempre que el valor superi els 400 euros.
• Noves eines processals: Es permet a les entitats locals exercir l’acció penal en delictes de furt i es reforcen les mesures cautelars per evitar la reiteració des de l’inici del procés.

 

 

Canvis introduïts per la LO 1/2026

Llei	Article afectat	Descripció del canvi o novetat
Codi Penal	Art. 22 (8a)	Estableix que els antecedents per delictes lleus computen per als tipus agreujats per multireincidència.
Codi Penal	Art. 66.2	Ajusta les regles d’aplicació de les penes per incloure específicament els supòsits de multireincidència en delictes lleus.
Codi Penal	Art. 80.2	Restringeix la suspensió de la pena per a condemnats multireincidents, encara que el delicte sigui lleu.
Codi Penal	Art. 234.2	Agreuja la pena per furts de menys de 400€ si l’autor té almenys tres condemnes prèvies de la mateixa natura.
Codi Penal	Art. 235.1	Inclou el furt de mòbils i simplifica la qualificació de furt agreujat en el sector agrícola  quan el valor superi els 400€.
Codi Penal	Art. 248 i 250	Aplica el mateix règim de multireincidència de l’article 234 als delictes lleus d’estafa.
Codi Penal	Art. 255.3	Nova pena per la defraudació de fluid elèctric destinada a cultius de drogues (ex. plantacions de marihuana).
Codi Penal	Art. 568.2	Tipifica específicament el transport il·legal de combustible líquid per abastir activitats il·lícites ( narcollanxes).
LECrim	Art. 13	Permet als jutges ordenar la retirada de continguts il·lícits a internet o el bloqueig de serveis com a primeres diligències.
LECrim	Art. 105.3	Reconeix la legitimació de les entitats locals per exercir l’acció penal en delictes de furt.
LECrim	Art. 544 bis	Facilita la imposició de prohibicions de residir o acudir a determinats llocs per evitar la reiteració delictiva.

 

Finalment, la llei també preveu una millora en la planta judicial, tot fixant l’objectiu d’almenys un jutge o jutgessa d’adscripció territorial per cada 100.000 habitants, en un termini de dos anys.

 

Legitimació dels ajuntaments per exercir l’acció penal en cas de furt

La legitimació de les entitats locals per exercir l’acció penal en cas de furt és una de les novetats més destacades de la Llei Orgànica 1/2026.

1. Fonament Jurídic: El nou article 105.3 de la LECrim

La reforma afegeix un apartat 3 a l’article 105 de la LECrim, el qual estableix explícitament que les entitats locals poden exercir l’acció penal en determinats supòsits. Aquesta facultat s’atorga “sens perjudici” de l’obligació del Ministeri Fiscal d’exercir les accions que consideri procedents.

2. Àmbit d’aplicació: Delictes de furt

La nova legitimació processal dels ens locals es troba restringida als delictes previstos al Capítol I del Títol XIII del Llibre II del Codi Penal,  específicament als delictes de furt.

3. Justificació de la reforma

L’exposició de motius de la LO 1/2026 justifica aquesta mesura basant-se en diversos punts:

• Proximitat: Les entitats locals són la primera administració que percep els efectes de la multireincidència.
• Impacte econòmic i social: Es considera que els furts, especialment quan hi ha reincidència, són delictes que generen un impacte molt directe en el teixit comercial i la convivència veïnal dels municipis.
• Eficàcia institucional: L’objectiu és dotar els ajuntaments d’eines jurídiques per contribuir de manera efectiva a la persecució d’aquests delictes i reforçar la resposta institucional.

 

4. Naturalesa de la disposició

Tot i que s’inclou dins d’una Llei Orgànica, la disposició final tercera de la LO 1/2026 aclareix que el punt que modifica l’article 105 de la LECrim té caràcter de llei ordinària. La seva naturalesa és processal.

5. Antecedents i context.

Abans d’aquesta reforma, la LECrim ja preveia en el seu article 109 bis la possibilitat que l’Administració local es personés en causes quan el delicte tingués com a finalitat impedir o dificultar als membres de les corporacions locals l’exercici de les seves funcions públiques. Amb la LO 1/2026, aquesta legitimació s’estén a la persecució dels furts que afecten la comunitat local.

Regles generals del procediment de personació

Ja sigui per un delicte furt o per un delicte d’obstrucció funcions públiques locals, el procediment segueix les pautes generals de l’exercici de l’acció penal per part de persones jurídiques:

• Moment processal: L’ajuntament es pot personar en qualsevol moment abans del tràmit de qualificació del delicte.
• No retroactivitat: La personació no permet retrotreure ni repetir les actuacions que ja s’hagin practicat abans que l’entitat local es mostrés part en la causa.
• Adhesió a l’acusació: Si l’ajuntament es persona un cop ha transcorregut el termini per formular l’escrit d’acusació, només podrà adherir-se a l’escrit d’acusació presentat pel Ministeri Fiscal o per altres acusacions ja personades.
• Representació legal: Com a persona jurídica, l’ajuntament haurà d’actuar mitjançant la seva representació processal (normalment els seus serveis jurídics o lletrats designats). En el procediment abreujat la intervenció de procurador no és estrictament necessària fins al tràmit d’obertura del judici oral.