Mig miler d'alcaldes i alcaldesses d’alcaldes i alcaldesses reafirmen a Montserrat el municipalisme com a ‘pilar’ fonamental

Els batlles han fet una ofrena col·lectiva amb una llàntia votiva representativa del municipalisme català a la Basílica de Montserrat

28 de novembre de 2025

Uns 500 alcaldes i alcaldesses catalans han reivindicat aquest divendres al migdia el municipalisme català com a pilar fonamental de la societat, participant en l’acte institucional organitzat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) per commemorar el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat. Sota el lema ‘Pilars de fortalesa. Reconeixement del món local a Montserrat’, el món local ha fet una ofrena col·lectiva d’una llàntia votiva, creada especialment per a l’ocasió, que simbolitza els valors de servei als altres, dignitat humana, fraternitat i catalanitat.

A l’acte s’ha fet la lectura d’un manifest municipalista, posant en valor la força i la unitat del món local català. Aquest manifest referma el compromís del món local amb “la vocació de servei com a fonament d’una societat justa i pròspera” i posa en valor el “compromís amb la ciutadania, treballant des de la proximitat per una societat inclusiva i escoltant les necessitats dels veïns i veïnes”.  Al mateix temps, també destaca el paper i la feina dels servidors púbics “actuant amb humilitat, integritat, honestedat i transparència” i reivindica que els municipis “són cabdals per vertebrar el país des de la proximitat i la diversitat per crear una societat oberta, cohesionada i orgullosa de la seva identitat”.

La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha reivindicat la feina dels alcaldes i alcaldesses i dels electes locals: “Avui, a Montserrat, reafirmem el municipalisme com a pilar fonamental de la societat catalana. Aquesta llàntia votiva que oferim simbolitza la llum, l’esperança i el compromís que cada ajuntament aporta al país. El món local és la primera trinxera del servei públic, el lloc on la democràcia es toca amb les mans i on les decisions tenen rostre humà. La gent confia en el seu ajuntament perquè sap que és el lloc on se l’escolta i se li dona resposta”. Budó també ha insisistit en el paper cabdal que té el municipaisme per al futur de Catalunya destacant que “des de l’ACM, reivindiquem el paper dels municipis com a fonaments de Catalunya i fem una crida a teixir aliances de país. Cap gran política nacional tindrà èxit si no neix arrelada als territoris. Per això, continuarem treballant per enfortir el municipalisme, dotant-lo de veu i poder real, amb respecte, humilitat i compromís”.

La jornada ha començat a les 10.30 h amb l’arribada dels alcaldes i alcaldesses a la Plaça de Santa Maria, on s’ha realitzat l’ofrena municipalista amb 4 pilars de grans dimensions que presidien l’acte. Cada alcalde i alcaldessa ha dipositat un petit ‘pilar’ amb el nom del seu municipi a l’interior de la llàntia votiva, instal·lada a la Plaça del Museu de Montserrat. D’aquesta manera la llàntia vol representar tot el municipalisme català i els 947 municipis, per posar en valor el compromís del món local amb el progrés del país i la construcció d’una societat més justa i cohesionada.

A les 12.00 h, els participants han accedit a la Basílica de Montserrat per assistir a la benedicció de la llàntia per part del Pare Abat. Un pilar de 4 protagonitzat pels Minyons de Terrassa que simbòlicament han portat la flama per encendre la llàntia votiva beneïda. L’acte ha culminat amb la interpretació del Virolai i una fotografia de grup a la Plaça del Museu.

L’ACM reafirma així el seu compromís amb els valors que uneixen el municipalisme català i Montserrat, en una jornada que ha esdevingut símbol d’unitat i fortalesa col·lectiva.

Una llàntia votiva municipalista

La llàntia votiva, peça central de l’ofrena municipalista, ha estat creada especialment per a l’ocasió pel forjador Enric Pla Montferrer i la vidriera Núria Torrente. Amb unes dimensions de 78 cm de llarg per 50 cm d’ample, la llàntia destaca per la seva estructura de ferro, formada per diversos pilars que representen els municipis participants. Entre aquests nervis, s’hi desplega un joc de vitralls de colors que van de tons més intensos a més clars, simbolitzant el pas de la terra al cel. A cada pilar, s’hi incorporen roses o dracs, elements emblemàtics de la cultura catalana, que reforcen el caràcter identitari i col·lectiu de l’obra.